logo-parc-cultural-foia Castell d'Ulldecona: dades generals

Descripció: muralla perimetral
Vista d'un tram de la muralla perimetral. Autor: TFV. 2005.





Vista d'un tram de la muralla perimetral.

muralla perimetral

L'anàlisi de la muralla exterior o perimetral presenta força complicacions perquè ha tingut intervencions de cronologia diferent; a més, l'estat de conservació és dolent. Originàriament és d'època àrab, s. X-XI- i, delimitava el conjunt en tot el seu perímetre. S'assenta directament damunt la roca calcària que apareix retallada en alguns punts - visibles per l'exterior en el sector nord-est i nord - amb la finalitat de facilitar la defensa i aprofitar la pedra com a material de construcció. Té una amplada mitjana de 160-170 cm.

Malgrat que presenta algunes refeccions, s'endevina clarament una estructura originària formada per una base, d'altura variable segons el desnivell del terreny, amb un aparell de maçoneria irregular de pedra calcària local, la mida de la qual pot ser petita i mitjana, treballat amb morter, amb pedretes de pòsit o rebles. Aquesta base forma, al llarg de tot el pany, una línia homogènia i regular que permet el muntatge d'encofrats per a la construcció del coronament superior de l'obra. R. Álvarez (1992) diferencia tres sistemes constructius, en funció del tipus de

El primer tipus presenta un mur exterior de morter. L'espessor de cada morterada varia entre els 22-26 cm, mesura 80 cm d'ample, l'alçat interior és de tàpia, d'uns 90 cm d'ample, format per diverses capes entre 6 i 7 cm d'espessor, de terra atapeïda i dura barrejada amb pedres, lluïda amb morter, d'uns 6 cm d'ample, que facilitarà la seva consolidació i conservació.

El segon tipus presenta un doble mur de maçoneria irregular que munta sobre el basament. El tercer tipus, molt mal conservat, consta d'un alçat de tàpia, lluït per les dues cares, que comprèn tota l'amplada del mur. El morter és de color beix-blanquinós, dur, amb molta sorra, còdols i petits nòduls de pedra calcària amb arestes vives. Les dues cares presenten un lluïment de morter molt irregular. El pany de la muralla és totalment llis. No presenta cap tipus de torre, cub o vinclament que faciliti la seva defensa, almenys en la part conservada. Tampoc no s'ha conservat, en cap sector, tot l'alçat, amb la qual cosa desconeixem com es podria rematar.

El sector sud és el que presenta unes modificacions més grans. La muralla deuria quedar completament destruïda, es va reconstruir posteriorment i es va canviar el seu traç, a partir d'un vinclament en angle. El nou mur guarda les mateixes proporcions que l'antic, però varia la tècnica constructiva. L'obra és de maçoneria aparellada de manera irregular, col·locada en sec, sense morter. En compte de respectar la forma de la planta original, el mur té la tendència a obrir-se i forma un sortint que comprèn l'entrada moderna, la qual dóna accés a una esplanada artificial, davant la façana principal de l'església. Tots els indicis apunten que el mur exterior del sector nord de l'església podria formar part de l'antic traçat de la muralla en aquesta secció. Respecte a l'entrada original del recinte, R. Àlvarez comenta el següent: que hi ha dubtes que coincideixi amb l'actual la única porta que es conserva, es localitza en el sector nord. No hi ha senyals de ruptura en el parament que indiquin la seva posterioritat a la muralla i, a més a més, és l'únic punt on és reforçada, ja que s'ha fabricat un mur més ample, en torn als 200-220 cm. No hi ha indicis tampoc del tancament per la part superior, que pot ser allindada o en arc. El traçat del camí actual d'accés al castell, no correspon ni coincideix amb el camí medieval. És probable que el camí actual es va realitzar durant les últimes obres de l'església de Santa Maria del Àngels, cap el segle XVI. Aquestes dades han estat extretes de:
ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert. (1995). De l’edat mitjana al Montsià. Els castells. Museu del Montsià. Amposta.

ÁLVAREZ, Ramon.; LÓPEZ, Anna (en premsa). "L'assentament ibèric i el poblat medieval del puig del Castell d'Ulldecona (campanya 1985)". XXXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Amposta. 1991.

FORCADELL, T.; ALMUNI, V.; MICHAVILA, I.; VILLALBÍ, M.(1998): "El castell d'Ulldecona Catalunya Romànica", XXVI. Enciclopèdia Catalana

FULLANA, Miquel (1984): Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Editorial Moll. Mallorca





Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36