logo-parc-cultural-foia Castell d'Ulldecona: Consolidació arquitectònica

Criteris constructius

Diversers imatges d'estructures per consolidar y després de la consolidació. mur castell ulldecona
mur per repujar
muralla per consolidar
mur acabat
arranjament finestra
abans consolidació
després restauració
La consolidació dels elements arquitectònic i estructurals d’un recinte històric és un dels treballs imprescindibles per garantir el seu manteniment, a causa del seu mal estat de conservació general. Des de la descoberta i exhumació de les estructures del recinte intern de la fortificació del castell d’Ulldecona, l’any 1995, s’ha anat produint un procés de degradació continuat de les restes més mal conservades. Aquest procés, originat tant per l’acció erosiva natural com antròpica, ha provocat l’ensorrament i la caiguda d’algunes de les restes. Per altra banda, la conservació general dels mur descoberts no era molt bona, patint tot un seguit de patologies tècniques, pèrdua de l’argamassa, parets tapials o parets de pedra seca...

Per aquesta raó, un dels objectius principals del projecte era realitzà aquesta tasca primordial. Des d’aquest punt de vista, es van consolidar les estructures, que constructivament eren necessàries, respectant els sistemes i materials originals i buscant l’equilibri entre imatge antiga- o actual- i coherència conceptual del conjunt. Les estructures més afectades van se les que tenien més perill d’ensorrament. Altres estructures malmeses o enderrocades eren alguns dels trams de la muralla perimetral, concretament de la zona d’accés original. Aquestes estructures van ser remuntades, afegint un mur nou als trams enderrocats, intentat resseguir les alineacions de les filades de pedra.

Criteris d’actuació arquitectònica
Els criteris de la consolidació arquitectònica van seguir la normativa general bàsica de restauració del patrimoni immoble:

- Respectar la ubicació original de les restes.
- Els materials usats seran fàcilment reversibles, forts, duradors i no nocius.
- Poder distingir les restes originals de les restes afegides.

Les actuacions de consolidació que es van realitzar estan encaminades a protegir les restes exhumades i a la vegada adequar-les per tal de fer-les visitables. El plantejament inicial  de consolidació contemplava repujar alguns murs de la muralla que envolta la fortificació seguint la topografia del terreny, que vindrà donat per l'alçada dels murs contigus, punt més alt del mur, respectant  la visibilitat de l'entorn, ja que es considera un valor afegit del lloc. Per la qual cosa es va fer una mínima intervenció arquitectònica, respectant i ressaltant la configuració original de l'urbanisme del recinte.

La selecció de les àrees de la intervenció i reconstrucció arquitectònica també va vindre determinada pels criteris científics i didàctics de representativitat dels elements. A la vegada també es considera que aquests elements siguin conceptualment el màxim d'evocadors, sense arribar a la reconstrucció total dels edificis i altres elements urbanístics.

La intervenció arquitectònica intentava resoldre les principals patologies i factors de degradació, com drenatges, consolidació de les estructures, etc. Seguint aquests criteris, les pautes de la intervenció arquitectònica a les estructures del recinte intern van ser els següents:

- Poder distingir les restes originals de les restes afegides. Es va veure convenient utilitzar un cordó, d'uns dos cm, fet de la mateixa pasta que s’utilitzava per a la consolidació per diferenciar les restes originàries de les afegides. Però, això no va ser possible. En la major part de les estructures intervingudes no era possible realitzar aquest cordó per la grandària de les juntes entre les línies de pedra. Com que les àrees amb més volum d’intervenció eren les muralles, la diferència constructiva va ser l’acabat sense arrebossat o deixant les juntes buides.

- Per altra banda, per donar a les restes un volum racional i uniforme s'han aplicat uns criteris constructius fonamentats en les línies rectes tant en els alçats com en planta quan aquests eren possible.

- Els materials usats són fàcilment reversibles, forts, duradors i no nocius. Utilitzàvem dos tipus de pasta pel que fa a la seva coloració. Aquest fet era degut pels propis materials utilitzats en la construcció original: morter de calç sense quasi terra i morter de calç amb terra rogenca. D’aquesta forma ens trobàvem en dos tipus de coloració de morter, un de blanquinós i l’altre rogenc/rosat. Aquesta diferència de color no s’ha d’interpretar com un morter de diferent cronologia o cultura. Ens trobem en morter blanc i rongenc utilitzat tant durant el període andalusí com el cristià. La pasta utilitzada a la intervenció era un morter compost per:3 cabassos d'àrid 15; 2 cabàs de terra extret del mateix jaciment durant les campanyes) d’un color ocre verdós; 1/2 cabàs de calç; 1,5 unitats d'ocre (ocre fosc), 250 gr.; 1 cabàs de griffi 450. Aquest morter es caracteritza per la seva llacositat, fortalesa i pel seu color.

- Pel que fa a les pedres, vam utilitzar les mateixes que havíem guardat i acumulat durant les fases i campanyes anteriors que pertanyien a la fortificació. L'acabat i la forma de les pedres emprades era irregular així com el tipus d'obra. Ens trobem en parets d’obra de maçoneria regular com irregular, així com parets de pedra en sec (l'aparell utilitzat no segueix un ordre establert, ja que varia d'una paret a altra i dins de la mateixa paret). Per la qual cosa procedíem a col·locar les pedres d'una forma regular seguint les filades i en altres no, seguint un aparell més o menys a trencajunts i sense afaiçonar-les. S'intentava en tot moment aplicar els mateixos criteris adoptats en les restes conservades.

- Una mínima intervenció arquitectònica, respectant i ressaltant la configuració original de l'urbanisme de la fortificació, a partir dels sectors excavats. Seguint aquest criteri es repuja tan sols una o dues filades de pedra, seguint la pendent de les restes. D'aquesta forma es consolida la part superior dels murs per conservar-los enfront de la degradació d'origen natural o antròpica. Igualment es respecta la configuració original en aplicar el mateix criteri unitari a la major parts del murs.

- Pel que respecta als acabats horitzontals, part superior dels murs, s'utilitza un remat trencant, discontinu i no uniforme, semblant als remats de les restes conservades. Així s'aconsegueix una visió unitària de les restes no consolidades de les consolidades, no podent-se distingir a certa distància unes de les altres. Si féssim servir un remat pla i homogeni donaria la semblança d'una obra acabada i finalitzada pel que fa als murs; circumstància que no es vol aconseguir si tenim en compte la idea general de respectar el jaciment com a restes arqueològiques i no com a reconstrucció ideal. Per altra part, els acabats verticals es caracteritzen per la neteja i raspat de les juntes d'unió, seguint els acabats dels murs no consolidats.

- Per ressaltar la configuració original i el tancament del recinte intern  es van repujar més de dues filades –entre tres i cinc filades- els murs perimetral o muralla principal de la zona oest. D'aquesta manera aconseguíem captar d'una forma clara l'organització espaial i urbanística, cosa que, anteriorment, es desdibuixava per l’entrada moderna a aquest recinte. En una sèrie d'estructures del recinte intern es va realitzar tan sols una consolidació superficial que consistia, únicament, en la immobilització de les pedres originals mitjançant l'aplicació de morter a les juntes d'unió. Aquest tipus de consolidació es va fer en aquells llocs on no era precís un alçament de les estructures, com és el cas obvi de les diverses escales d'accés a l'interior de les estances i murs en bons estat de conservació.

- Per a la consolidació de la muralla es van definir una sèrie de criteris diferents als aplicats a l'interior. Es fonamentava aquesta distinció en factors de caràcter funcional, constructius, estètics i símbólics-ideològic. Funcionals: defensa i refugi = volum i solidesa; idea de patró d'assentament tancat, no dispers (Ulldecona La Vella); vigilància i control del territori. Constructius: irregularitat constructiva; Existència de ruptures i trencaments en la disposició i distribució de les pedres i de l'aparell, mesclant-se les de gran mesura amb altres de petites; irregularitat cronològic, del material i de l'acabat.

Bibliografia: FORCADELL VERICAT, Toni. SEGURA, Jordi (2007): "Castell d'Ulldecona. Intervenció 2003-2006. 1a part. Treballs de consolidació i arqueològics". Raïls, 23, Ulldecona.



Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36