El ball d'en serrallonga de Tarragona surt a la nostra ciutat els dies 22 i 23 de setembre. El primer a la cercavila, i seguidament amb la representació del ball, el dia de santa tecla a l'ofici i a la processó.
Quan surt al seguici se situa davant de l'àliga i darrere de la Vibria, tancant els grups de foc. El decurs del seguici va acompanyat de gresca, música i soroll i una penetrant olor de pólvora. El ball s'encapçala amb la figura del Serrallonga, la Joana i el Nen, els bandolers en dues fileres i els músics. Darrera seu, les bosses amb les reserves de municions. Al so de la música pròpia o d'altres grups, es va creant l'ambient característic de la cercavila. En determinats moments d'aquests s'exacuten els diferents balls, acompanyats de la seva música.
El ball: les dues fileres de bandolers avancen fent passar els darrers personatges a la primera fila fent ziga-zaga entre els membres de les seves respectives rengleres. Un cop finalitzada l'operació, les fileres es creuen quatre cop tancant-se al voltant dels caps del grup disparant les armes. (fig.-1)
(fig.-1)
1.jpg)
Juan del Riu: les dues fileres es creuen dos cops - ara transverslament- i la tercera vegada en una de sola que discorre tant pel carrer com entre els espectadors, proferint crits, xiulets...sorprenent el públic; finalment el grup envolta els caps i disparen a l'uníson. El ball es coneix també com la cuca(fig.-2)(vols veure la Partitura de la cançó)
2.jpg)
(fig.-2)
La cremallera: les dues fileres prenen direccions paral·leles i sentits oposats, giren a un temps i s'encaren. Tot seguit es creuen fent una ziga-zaga amb una de les dues fileres parada; el creuament es repeteix passant la fila abans quieta. El ball finalitza en posició original i disparant a un temps (fig.-3) (vols veure la Partitura de la cançó)
3.jpg)
fig.3-
Existeixen altresl balls, si en aquest cas es poden anomenar així. Una seria la càrrega (Rambos)que consisteix en la sortida corrent des dos membres de cada filera, i en un moment determiant saltar i disparar (fig.-4). L'acomanyamnet musical es redueix a la percussió.
4.jpg)
(fig.-4)
Durant tot el seguici, els diferents membres, de forma espontània o més o menys consensuada, ballen entre sí, amb membres d'altres grups o amb el públic. És gairebé tradicional que al so del pas-doble "Amparito Roca", paradigma de la festa tarragonina, el seguici esclati en ball amb l'assentiment dels ciutadans. És típic també fer algunes parades al llarg de la cercavila, normalment davant d'establiments comercials o hostelers, on els participants es refresquen i tenen un respir enmig de les calors provocades per les vestimentes, el moviment, la pólvora i l'implacable sol de setembre.
És força espectacular i aglutinadora durant els balls que fa el Serrallonga, la proliferació de crits, xiulets, l'aixecament de l'arma o les arengues del cap del grup, com ara:
"Minyons,
mateu i robeu sense més ni menys,
jo per ma part faré el mateix
i no tingueu temor de res!"
seguit d'un:
-Visca la festa !!,
-Visca Santa Tecla!!! o
-Visca Tarragona!!!,
a la qual respon a cor:
-visca!!!!
disparant les armes.
Un desl moments més espectaculars i vibrants durant la cercavial o processó és el que procedeix a l'encesa de l'aparell pirotècnic dels diables i el Drac acompanyat de les descàrregeues del Serrallonga.
La diferència entre el ball d'En Serrallonga i es grups de trabucaires és que el ball consisteix, principalment, en una representació teatral. Malgrat la participació en el seguici popular, malgrat els balls, la coreografia, la música o la pólvora, el què realment defineix el Serrallonga com a ball és l'execució de l'entremés.
La
peça teatral representa el reclutament de diversos bandolers que formaran
la "quadrilla" del famós bandoler. A Tarragona es representa
la vigilia i el dia Santa Tecla, després de la cercavila i la procéssó.
La formació dels components és la mateixa que la del ball i es realitza apeu pla , enmig del carrer. S'inicia amb el parlament del nen, a manera d'introducció, i tot seguit actuen els diversos bandolers.
La disposició dels bandolers en dues fileres paral·leles perment de fer una mica de ball abans de la seva actuació: el primer en sortir gira i va fins el final de la fila fent ziga-zaga, deixant els companys mentre avança cap al final (fig .5). quan acaba es dirigeix a Serrallonga entre les dues fileres de bandolers i dispara l'arma dient:
Serrallonga , Deu vos guard i a vós Joana també.
a la qual respon en Serallonga respon:
Déu vos guard i vós qui sou?
i el bandoler comença el parlament:
Jo sóc aquell bandoler.....
exposant les seves malifetes o fent una sàtira d'algun esdveniment ciutadà. Alguns parlaments segueixen els utilitzats ala darrera representació del Serrallonga a Alcover (Alt Camp), que com ja hem dit ha estat el principal marc de referència.
parlam5.jpg)
(fig.5)
