Però
no tan sols de trabucs i pólvora es fa el ball d'en Serrallonga, cal una vestidura,
uns personatges, uns parlaments i una música. Aquests ingredients i la coreografia
dels balls configuren l'actual ball tarragoní. 
Generalment en el ball d'en serrallonga trobem, per una banda, el seu homònim protagonista, la seva esposa i amant Joana Torreles i el nen, a més d'un nombre variable de bandolers. Tenim dades, per posar un exemple, que al Ripollès sortien entre 60 i 70 individus, a Vilanfranca uns 30 i al Camp entre 17 i 24. Els actuals grups de Vilanova i Vilafranca són de 13 components.
Com ja hem dit , són basics els personatges com en Serrallonga, la Joana i el Nen. Els diferents bandolers que hi participen reben noms diveros, des de personatges històrics com en Perot Rocaguinarda a llegendaris com Tallaferro, o altres inventats Cal també fer esment del Diable, que fa la capta en acabar la funció i fa la cloenda moralista i satírica al ball, demostrant la mala vida i pitjor exemple que donen els bandolers. El ball de Tarragona conserva l'estructura de Serrallonga, Joana i bandolers.
Els personatges del primer any van ser: Astut, Miquel Gainada, Tallaferro, Pere Blau, lo Vermell, Rocaguinarda, Barbeta, Simó de l'Hombro, Xaca Panada, Petit Jornès i Tendret, un total de dotze. Al llarg dels anys s'hi ha afegit altres personatges conservant noms tradicionals del ball i incorporant-hi nous per decsió personal del membre del grup o per idea del conunt, rememorant renoms familiars o inventat el personatge.L' any 1988 s'hi afegeix el diable, amb el paper que hem esmentat més amunt.
A
grans trets, la indumetària
segueix la que es veu en altres balls: espardenyes de vetes, mitja blanca, pantalons
negres fins als genolls, faixa morada (tret característic del Serrallonga tarragoní),
camisa blanca sense coll (a excepció del pere Balu i lo Vermell que porten camisa
i faixa del color dels seus noms) armilla i una "jarapa". Amés, mocador al cap.
En Serrallonga porta una capa negra i barret amb ploma. Alguns complementen
el vestuari amb mocador al coll, rellotge de butxaca, etc.
La Joana porta a grnas trets una indumentària amb la tònica del grup: faldilla, mitenes, cosset, brussa,...El Nen vesteix com els altres bandolers. El Diable porta un vestit de tall similar als Diables de Tarragona: espardenys, pantaló, jeca amb caputxa i banyes, pintat a mà per l'artista Toni Torrell que amablament va oferir la seva col·laboració. A més, porta una gran maça a les mans, també pintada amb motius diabòlics.
Els membres del ball van armats amb trabucs, que són armes de foc de mida mitjana, inferior al fussell o mosquetó, boca ampla, ignició per pistó i càrrega per la boca. Cada tret significa tornar a carregar l'arma, posar un pistó nou i preparar el mecanisme percutor. Tant la Joana com el nen sensgles pistolots, de característiques similars als trabucs.
