Ruta a peu: L'Oliva (Tarragona) - La Selva del Camp

Es surt del cementiri.

00,000 km. - 00,00 h. Arran de les parets del cementiri, anem cap a l’esquerra pujant pel camí de l’Oliva (hi ha un pal indicador dels senders GR-7-2 i GR-92, que coincideixen amb el nostre GR-65-5 fins a la vila de Constantí. Al més amunt, amb una preciosa panoràmica de la Tarragona mediterrània, vora la primogènia antena de Ràdio Tarragona -la que fou primera emissora de ràdio de la ciutat-, seguim un caminet gairebé paral·lel a la carretera que ens endinsa a la urbanització Pedrol. Cal anar seguint les marques blanques i vermelles vorejant xalets i els dipòsits d’aigua de Tarragona.

02,000 km. - 00,24 h. Sant Pere i Sant Pau, barriada de Tarragona iniciada els anys seixanta i de desenvolupament constant, la creuem de Sud a Nord per l’ampla avinguda del Pont del Diable. Continuant per un camí carreter, en la mateixa direcció, anirem baixant per un llom.

02,570 km. - 00,33 h. Deixem el camí ample i anem per una sendera, cap a l’esquerra, que va a passar pel fons del tàlveg.

02,870 km. - 00,38 h. Baixem per unes escales de formigó i entrem al túnel que passa per sota l’autopista, just a l’àrea de descans. En sortir del túnel, anirem per un sender cap a la dreta, baixant fins al fons de la vall de les Ferreres o del Diable.

02,990 km. - 00,41 h. Som al fons de la vall, un centenar de metres a la nostra dreta tenim l’aqüeducte romà que portava l’aigua del Francolí a la Tàrraco: el Pont del Diable. És imprescindible anar-hi i contemplar les tan ben tallades pedres mil·lenàries, assentades sense morter i que han perdurat durant més de dos mil anys. Consta d’onze arcades a la part baixa i vint-i-tres al pis superior, amb una longitud de 164 metres a la seva coronació, per la qual passa un canal obert i per on, segons els entesos, encara hi podria passar aigua. El que sí hi pot passar -si no té vertigen, o poc- és una persona a peu i hi gaudirà d’una sorprenent miranda. Després anirem pel fons de la vall, en direcció Oest fins a trobar la carretera de Tarragona a Valls, la creuem i anem cap a l’Oest per sota l’alt pont de l’autopista.

03,340 km. - 00,47 h. Som a la riba esquerra del riu Francolí, hem de seguir-la uns cent metres aigües avall per tal de passar-lo per un gual i retornar, aigües amunt, agafant un camí ample que va vorejant l’autopista per la banda Nord.

04,340 km. - 01,03 h. Trobem un camí que baixa després de creuar l’autopista sobre un pont i que continua en direcció Nord per anar al mausoleu de Centcelles, erigit al segle IV per acollir les restes de l’emperador Constant I, fill de Constantí el Gran, mort a les Gàl·lies l’any 330. Des d’aquí o des del poble de Constantí, aconsellem anar-lo a visitar. El nostre GR continua uns pocs metres vorejant l’autopista fins en un llom, on retroba l’antic camí romà de Tarragona a Constantí, tallat pels polígons industrials i per l’autopista; el seguirem en direcció Nord-Oest, recte a Constantí.

04,880 km. - 01,10 h. Som a la vora del petit altiplà que domina la ribera del Francolí, sota nostre veiem el camí carreter que va a Centcelles; recobrem la direcció Nord-Oest passant sobre un sòl rocós on estan marcades les profundes roderes fetes amb les rodes de les carretes durant segles i segles.

06,060 km. - 01,24 h. Entrem a Constantí pel carrer de Tarragona i fem cap a la carretera actual pel lloc on entra al poble. Des d’aquí també podem anar a visitar Centcelles. Seguirem la carretera en direcció Nord, pel mig del poble. La vila de Constantí, nucli agrícola des dels temps dels romans, té més de dos mil habitants, dedicats bàsicament a l’agricultura fins fa una vintena d’anys, en què la construcció de la refineria de petroli, rodejada de nombroses fàbriques de la indústria petroquímica, han fet gairebé desaparèixer la fertilíssima plana de regadiu que hi havia a la vora del riu Francolí.

06,710 km. - 01,33 h. Sortim de Constantí per l’extrem Nord, deixant la carretera de l’esquerra que va a Reus i també la de la banda oposada, que va al Morell. Anem al recte per un ample camí carreter asfaltat -el Camí de Tarragona-, aviat deixem a l’esquerra els xiprers d’un Calvari, des d’aquí anirem en direcció Nord-Est, paral·lels a la carretera del Morell. Uns 150 metres més endavant deixarem el camí, que continua al recte, per anar per una pista asfaltada que recobra la direcció Nord-Oest i que no deixarem fins a la Selva.

07,620 km. - 01,47 h. Cruïlla de camins carreters, anem al recte.

08,640 km. - 02,02 h. Deixem un camí carreter que va cap a la dreta, el nostre és fondo; es poden apreciar perfectament els successius estrats excavats pel pas dels segles a l’argila compacta. Segons l’estudi fet per l’Enric Aguadé en Camins Mil·lenaris del Baix Camp, aquest camí fou obert fa uns tres mil anys per comunicar les zones mineres de les muntanyes de la Selva amb el port natural de Salou. Els romans varen renovar-lo i condicionar-lo degudament, aprofitant aquest camí que unia el nucli urbà de Constantí amb les dues viles romanes trobades a la Selva, una a la font de l’Abelló i l’altra al Mas Bertran.

09,980 km. - 02,22 h. Pas a nivell sobre la línia del ferrocarril de Reus a Roda de Barà.

10,850 km. - 02,35 h. Caseriu i santuari de Sant Ramon, on trobarem bona aigua, el voregem per la banda de Sol Ponent i recuperem la direcció Nord-Oest, que portem des de Constantí. Davant nostre, dalt de la serralada, veiem l’altiu promontori de l’Albiol, per on hem d’anar a passar. Aviat creuarem la carretera de Reus al Morell.

11,980 km. - 02,52 h. A frec del llit de la riera de Sant Ramon ens creuem amb el camí romà de Reus a Valls. Hi ha un pal indicador. No canviem de direcció.

14,700 km. - 03,33 h. Carretera de Reus a Montblanc, la creuem i anem al recte, pel mateix Camí de Tarragona, aquest últim tram condiconat ara com a nova carretera d’accés a la Selva (avinguda de la Fraternitat(?)). Creuem la línia del ferrocarril per sota.

15,400 km. - 03,43 h. Antiga creu de terme, som a la Selva del Camp. Passem pel Portal Vell i travessem el poble pel carrer Major fins a l’extrem Nord; aquest carrer es considera l’antic camí que pujava de Tarragona i anava cap a la zona de muntanya. La vila de la Selva és un poblat molt antic, en temps pre-romans era el lloc on s’aplegaven els camins que venien de la muntanya per agafar el camí que hem seguit (el GR-65-5) des de l’antic port natural de Tarragona. S’hi han fet troballes romanes, existeix el carrer de Sensmudanya on fins el segle XVI es mantingué l’edifici de l’Almudaina, prova que fou habitada pels sarraïns. En temps històrics ha estat sempre una de les viles més riques hi pròsperes del Camp de Tarragona amb la seva rica agricultura, que últimament està donant pas a la indústria.