L'Associació de veïns "l'Oliva" de Tarragona es va constituir en l'Assemblea Fundacional del dia 23 de novembre de 2002 i es troba en tràmit d'inscripció al Registre del Departament de Justícia de la Generalitat. La composició de la Junta Directiva és la següent: President, Francesc J. Inglada Ferrer; Secretària, M. Dolors Canela Canela; Tresorer, Juan Carlos Elijas Escorihuela; Vocals, Bienvenido Parra Macías, Josep M. Llorens Vileu, Santos López Rubio, Xavier Ferré Martí, Julio César Vázquez García i Robert Buscail Rouquier.

D'acord amb els seus Estatuts, els fins de l'Associació són entre d'altres servir de portaveu de les inquietuds dels socis i defensar els seus interessos davant de l'Administració i tot tipus d'entitats. Vetllar pel desenvolupament urbanístic harmònic de l'àrea d'afectació de l'associació amb respecte a les condicions naturals del territori. Vetllar pel respecte i protecció del medi ambient i l'entorn físic.

De bon principi la recent nascuda Associació la integren una cinquantena de persones, i es preveu augmentar-ne el nombre durant el present any, i establir contactes amb la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona per donar a conèixer les nostres inquietuds actuals.

L'àmbit territorial de l'Associació abasta una bona part de la muntanya de l'Oliva, i limita amb la urbanització Tarragona 2, la carretera dels Pallaresos, la urbanització Vivendes del Miracle i la urbanització dels Quatre Garrofers.

Cal destacar la singularitat de la zona de l'Oliva esmentada. Es tracta d'una zona catalogada ja d'antic com a "ciutat jardí", amb espais verds, baixa densitat de població, cases aïllades i de poca alçada, a escassa distància del centre urbà, i mirador incomparable de la ciutat de Tarragona, que l'han preservat de l'especulació urbanística. Remarcar també el conjunt de valors històrics i culturals que l'oliva conté i que conserva avui dia: antics masos, vestigis de la guerra del Francès, restes de l'antic Fortí de l'Oliva, el fossar, la mina d'aigua de l'Arquebisbe o el turó on van tenir lloc afusellaments duran la guerra civil, entre altres.

En el present, cal seguir preservant la zona, que té grans mancances i que no ha rebut l'atenció necessària de part de l'Ajuntament i altres administracions pel que fa a la dotació de serveis públics mínims (llum, gas, clavegueram, recollida de brossa, etc.) en algunes zones, i altres millores com la simple neteja i arranjament de la Plaça de l'Oliva (antena de Ràdio), llargament reivindicats.

«Esguerrada urbanística»
Quan està en marxa una nova revisió del Pla General vigent, surt a la llum i a corre-cuita un projecte de modificació puntual del Pla Urbanístic General, promogut per l'Ajuntament de Tarragona, i a instàncies d'una iniciativa privada, per poder fer-hi a la mateixa Plaça de l'Oliva un equipament socio-sanitari que, per la forma i l'ús al que se'l pretén destinar, no respon a les necessitats que manifesten els promotors i l'actual equip de govern de l'ajuntament, i comportaria una greu esguerrada urbanística perquè malmetria tot un conjunt de valors naturals, històrics i culturals que cal preservar.

Els veïns de l'Oliva ens oposem totalment a l'aprovació i execució d'aquest projecte per l'Oliva perquè hipotecaria l'actual status de la zona, com hem manifestat obertament en les al·legacions ordinàries i complementàries presentades a l'Ajuntament pel conjunt de veïns, que motivà la creació d'aquesta nova Associació.