Hem rebut un e-mail d'un vell conegut, molts anys vinculat a l'agrupació, que vol dir la seva en relació als escrits que la revista UNIÓ va publicar als números 25 i 26 parlant del moviment de balladors entre colles. Podeu trobar un d'aquests escrits en aquesta mateixa secció.

A voltes amb la sardana i els sardanistes (06.06.00)

Estic seguint des de la distància l'enrenou que hi ha a la revista UNIÓ i a Internet amb els balladors que canvien de colla pels motius que siguin, i m'agradaria afegir quatre idees al debat:

1. El mot rapinyaire no m'agrada gens ni mica.

2. Tampoc m'agraden les colles que se'n aprofiten del treball dels demés, i n'hi ha : és vox populi i conegut que es fan servir tota mena d'arguments per captar balladors, i no val fer l'estruç ni l' "amb mi no m'ha anat així".

3. Tothom és lliure d'anar a ballar, saltar, treballar i fer el que li sembli allà on vulgui. És una decisió personal.

4. I qui pensi que la UCS ha de fer alguna cosa per impedir-ho, es va quedar ancorat al segle passat i val la pena que espabili una mica, que la UCS té coses més importants que fer.

5. Em sembla bastant fort que algú encara pensi que el futur de les colles o les sardanes passa per que la UCS eviti el transfuguisme.

6. És preocupant que en poblacions on es fan cursets de sardanes a les escoles, faltin monitors (i no estic pensant en monitors que expliquin als nens història de la música ni històries de cap mena: penso en monitors que juguin per terra amb els nens i els portin de colònies, els eduquin i, a més, els portin a ballar algun diumenge, sense pressa per ser campions del campionat dels pixaners). Aquí si que cal fer alguna cosa urgentment.

7. Em sembla que seria bo que la UCS en lloc de castigar el transfuguisme, potenciés els grups i els ajudés, perquè si aquests grups són forts, també ho serà la mateixa UCS.

8. Trobo que al sardanisme de colla - potser millor entre colles - hi manca alguna cosa, quelcom semblant a convivència versus competència.

9. Em sembla que ens passem el dia mirant-nos el melic. Ja m'enteneu.

10. Al final serà veritat que tenim una certa tendència a plorar i a queixar-nos, i que potser cal sacsejar una mica tot això, a veure que passa.

I ja està.

Joan

tornar