SABEM VENDRE LA SARDANA?
Dani Gasulla
Els catalans tenim la fama de bons comerciants alhora d'enllestir negocis, aprofitant la nostra situació per al turisme, demanant amb seny el que ens pertoca... però quan parlem de la nostra dansa, en aquell moment no sabem vendre.
Els meus amics no sardanistes tenen prou clar el que per a mi representa la sardana i amb ells en parlo tot sovint, però em veig un pèl impotent alhora d'intentar acostar a aquest jovent a una ballada de sardanes, tot aprofitant la situació que jo en toco i els hi dic que em vinguin a veure. La resposta més comuna és "ja ens hi passarem una estoneta però no gaire que ens avorrim".
És en aquest moment quan em costa de respondre ja que jo m'ho passo molt bé i crec que ells també en gaudirien. Aquesta situació jo l'entenc en part, puix que si no fos sardanista em semblaria un pèl avorrit el veure gent agafada de la mà i fent una rotllana. Aquest any passat, durant els actes de la Fira de Martorell vaig veure que no hi havia la ballada de sardanes que tradicionalment s'organitzava. Vaig parlar amb en Màrius Escoda, "alma mater" de la sardana a Martorell i em va comentar que era per problemes de pressupost, de totes maneres, darrerament erem els quatre de sempre. Per curiositat, tot i no ésser aficionat a les sevillanes, vaig passar pel "tinglado" que tenien montat la Casa d'Andalucia de Martorell i hi vaig entrar. Se'm va glaçar la sang. Només entrar vaig notar un ambient de festa i alegria que feia temps que no veia. Sense acabar d'entrar se'm va acostar un dels organitzadors que em coneixia i tot dient "vinga sardanista, passa, vine a prendre alguna cosa amb nosaltres i gaudeix, a veure si et ve la inspiració i ens escrius alguna cosa per a nosaltres".
No us enganyaré...m'hi vaig passar dues hores veient com la gent de totes les edats ballava sevillanes (amb totes les seves variacions que desconec el nom) en sabés o no, i tothom reia i s'ho passava bé.
Vaig preguntar a la organització si aquella situació era només per la Fira i em van dir que no, que gairebé sempre tenien aquell ambient festívol i amb molta participació.....quina enveja si desde els entarimats de les audicions i aplecs veiés sempre aquesta comunió entre gent de diverses edats.
La Federació Sardanista de Catalunya ha fet i està fent mans i mànigues per intentar apropar el jovent cap a la sardana, però amb escassos fruits. Fins ara teniem en el jovent de les colles el recolzament que ens feia pensar en un futur més o menys bo. Avui en dia els concursos de colles cada cop són més minsos en participació. Trobem una gran quantitat de jovent en les cobles, i per cert, amb molta qualitat, i també alhora de composar sardanes però que, malhauradament no acaben de quallar dins el món sardanista. Jo sempre he estat un gran defensor de la Sardanova com a forma musical dins la sardana (no pas per a substituir-la!) amb unes característiques sonores molt més pròpies de l'actualitat i més fàcil potser d'englobar-la en altres contextos fora d'una audició o concert. És una gran llàstima que no hagi estat possible fins ara la seva difussió per emissores fora dels programes de sardanes. El mestre Joan Lluís Moraleda, en una entrevista va diagnosticar la sardana com un malalt a la U.C.I. En aquell moment vaig pensar: "Mare de Déu", però mirat fredament, veig que la salut de la sardana és realment força precària i, ara sense perdre temps, hauriem de treballar conjuntament joves i no tant joves per buscar-li un fàrmac i una difussió que ajudi a portar la nostra dansa en el lloc que es mereix.
A treballar tots plegats!!
DANIEL GASULLA I PORTA
(Extret del llibret de l'aplec de Palamos 2001)