Hem agafat l'escrit de l'Assumpció del Fòrum de Debat de la web de la Federació Sardanista de Catalunya, un espai on es poden trobar molts cops aportacions de força nivell tractant aspectes diversos del sardanisme. Aquest escrit i la resposta posterior signada pel Joan són una mostra de com es pot discrepar argumentant i de forma constructiva.

Enhorabona Antoni Samper

Sempre m'ha fet la impressió que les "Colles sardanistes" eren com un punt i a part del món sardanista . Com si només es preocupessin del fet competitiu, sense fer gran cosa pel bé o la divulgació de la nostra dansa. Crec sincerament que és hora de canviar aquesta visió com tantes d'altres negatives n'hi ha sobre la sardana i el seu entorn, ancorades en el passat ranci, feina aquesta que hem d'emprendre amb fermesa i decisió les persones que realment la sentim, estimem i en gaudim.

Les coses han canviat molt, per sort, i encara han de canviar molt més si tots hi posem el nostre esforç. No hem de pretendre que tothom, pel sol fet de ser català, hagi de tenir aquest sentiment profund que tenim nosaltres per la sardana i sigui sardanista (com no tothom va a les curses, té afició a la poesia, és cantaire, excursionista o fa puntes de coixí, per exemple) però sí que la coneguin i l'acceptin amb admiració i respecte. Es va aconseguint gran part d'aquesta fita amb la feina ben feta i el treball de formigueta (moltes vegades ignorat) de tantes i tantes persones anònimes d'Associacions o no, que fa que durant tot l'any i especialment aquests mesos d'estiu faci tant goig de veure que la nostra dansa és interpretada abastament per tots els indrets, racons i pobles al llarg de tota la geografia catalana.

M'ha inspirat aquest comentari l'entrevista a la revista SOM d'Ignasi Piñol al nou President de la UNIO DE COLLES SARDANISTES, el Sr. Antoni Samper, el qual està ple de projectes que al meu entendre poden afavorir i molt al sardanisme. Moltes felicitats pel nomenament. Com a idea a aportar per captar jovent que sàpiga ballar i sobretot escoltar sardanes, ens fa falta un "Fernando Argenta" que acosta la música clàssica a la mainada a través de TVE amb el seu CONCIERTAZO cada dissabte al matí (molt ben acollit pels nens, pel que es desprén de les cares de satisfacció i alegria que mostren.)

Seria posible fer alguna cosa semblant a les TV de Catalunya amb la nostra música i les nostres cobles??

Assumpció

Resposta a: Enhorabona Antoni Samper

Coincideixo plenament amb els comentaris de l'Assumpció sobre la bona imatge que em va causar el nou President de la UCS, Antoni Samper, en la seva entrevista al número 218 de la Revista SOM. Jo també he tingut massa sovint la sensació de que el sardanisme de competició és un punt i apart dins el món de la sardana, i suposo que per això comparteixo la il·lusió que m'han fet les paraules del Sr.Samper.

Un deu per voler fer conèixer la UCS fora de l'àmbit purament sardanista, per voler sortir del "gueto" on som (admetem-ho), per voler fer els concursos dins els pobles i no on el dimoni va perdre el walkman, per voler programar-los en hores més pròpies per a ballar en condicions i per voler fer que els balladors puguin compaginar la competició sardanista amb altres activitats de lleure. Repeteixo: un deu i ben gros. Tant de bo tot això sigui possible. Recolzo totalment totes aquestes propostes.

Conec molta gent que no hi està d'acord, però també coincideixo amb el Sr. Samper en que no m'agrada que la sardana sigui una disciplina obligatòria a les escoles. La sardana no sobreviurà pel fet de que obliguem més gent a aprendre-la. Qualsevol activitat que associï les paraules "sardana" i "festa" té el meu suport. Qualsevol acte que associï les paraules "sardana" i "obligació" crec que ens acabarà passant factura.

En l'únic punt on estic en sincer desacord amb les paraules del Sr.Samper és quan diu que "La nostra prioritat és trobar joventut per nodrir les colles. Més endavant, com succeeix actualment, aquests dansaires ja reapareixeran a les ballades i als aplecs". Jo discrepo. El problema global de la sardana és la manca de sardanistes, sobretot de sardanistes joves, a tot arreu; tant al món de la competició com al no competitiu. Sr.Samper, estic convençut que si s'aconsegueix que els joves s'apropin a la sardana, la major part de nois i noies ja optaran pel món de la competició. Però crec que el punt clau és fer que el jovent s'apropi a la sardana en general i triï. Segurament la majoria triarà la sardana de competició. Però aquesta ha de ser una opció personal.

Crec que per nodrir les colles s'ha tendit massa sovint a fabricar "sardanistes-kleenex" d'usar i llençar: se'ls entabana per fer-los entrar en una colla a qualsevol preu, se'ls convenç de que les colles són l'èlit sovint amb comentaris de menyspreu a altres vessants sardanistes, se'ls distancia del plaer de ballar per ballar (o escoltar per escoltar), se'ls hi provoca "mals rollos" perquè deixin la colla si són massa dolents o se'ls rifen si són massa bons. Massa sovint això acaba amb un "ja n'estic fart" i ja hem perdut un sardanista, tant pel món de la competició com per al de la sardana en general. Cagada!

Discrepo en tota aquella frase amb el Sr.Samper. No crec que el jovent hagi de ballar FORÇOSAMENT en colla ni que els sardanistes de colla d'avui siguin els balladors d'aplecs de demà. Encara que això passés abans, ara s'apreta massa als balladors i se'ls crema. Més pels "mals rollos" que pel ritme dels assaigs, que també.

Veient el dubtós ànim amb el que molts sardanistes de colla ballen les sardanes de germanor, crec que queda clar el poc probable que és que aquesta gent acabi ballant mai sardanes senzillament per plaer. Si això és així, no estem formant sardanistes; estem fabricant "sardanators" a piles, que quan s'acaben es llencen. Pel que dèiem d'apropar els concursos als centres de les poblacions, m'agrada molt el concurs de colles a la Catedral de Barcelona, durant les festes de la Mercè. El que em sembla molt trist per la sardana és quan arriba la sardana de germanor i la gent que volem ballar sardanes hem d'estar fora una tanca mentre "el futur de la sardana" triga un quart d'hora en colocar-se per una sardana de germanor que no tenen cap ganes de ballar. I quan s'hi posen n'hi ha un bon grapat que es passen la sardana xerrant, puntejant d'esma sense escoltar ni què ballen. ES POT BALLAR UNA MÚSICA QUE NO S'ESCOLTA? És més, NO PREOCUPA QUE UN SUPOSAT SARDANISTA NO TINGUI CAP INTERÈS EN SENTIR LA SARDANA QUE BALLA? Si qui vol ballar no pot i qui pot ballar no vol és que no anem bé.

Entenc i comparteixo que el Sr.Samper ha d'estar més centrat en el sardanisme de competició que en el sardanisme general. És el que li correspon i hi ha altes entitats massa dormides que s'haurien de preocupar del problema general. Però les diferents vessants de la sardana són sants d'una mateixa religió. No podem resar només al nostre.

Que els meus comentaris més discrepants no sonin a atac al Sr.Samper ni als sardanistes de colla. Reitero que m'il·lusiona el que diu. És precisament per com m'agrada que voldria que encara obrís més la seva perspectiva d'actuació. Tot i que es centri en el món de la competició, espero que no sigui mai en oposició a altres formes d'entendre la sardana.

Joan