N'hi ha que no aprendran mai
Jordi Alasà, Revista UNIÓ Núm. 23, juliol 99
Hem seleccionat aquest escrit per incidir en un tema delicat: un concurs de colles sardanistes pot ser -ara normalment no ho és- un espectacle, si hi ha la voluntat dels organitzadors de que ho sigui. Això implica possiblement una major despesa econòmica, i sobre tot, un esforç organitzatiu i de difusió. La realitat, però, és que a l'hora de confeccionar el campionat la UCS amb prou feines troba els concursos necessaris per a totes les fases i categories, de manera que es mou en un equilibri inestable entre el que hauria de ser (que molts ho tenen clar) i el que és (el que ens trobem molts diumenges).
ASTD
Si els sardanistes de competició som els primers que qualifiquem d'avorrits la majoria dels concursos, que en poden pensar els pocs espectadors que hi assisteixen? N'hi ha que superen aquest qualificatiu. El de Martorell i l'individual de revesses suposen dos bons exemples. I no és pas d'ara.
N'hi ha que vàrem tenir la sort de participar en el primer individual de revesses d'aquesta ciutat del Baix Llobregat. Des d'aleshores, ha miilorat l'apartat musical, no gaire difícil, i l'espai.
En el cas del concurs de colles el segon aspecte és dubtós. I és que quan s'anuncia "el dia 1 Martorell", el comentari habitual és, pel que fa al concurs de revesses, una cosa així com "sortirem a tres quarts de quinze" per dir només una cosa i suaument; respecte al de colles la crítica es centra en el recinte escollit.
Per no trencar la tradició aquest any hem tingut de nou el mateix menú, però agreujat en el concurs de colles: les sardanes interpretades eren pràcticament inaudibles si no és que s'estava, com a màxim, a 25 o 30 metres. Culpa de la cobla? No. Ells toquen el que hi ha a la partitura. La responsabilitat doncs, és clara. Tan bé com es podien haver escoltat a la plaça de l'Ajuntament!
Però quedant-nos amb aquest conjunt de crítiques no resoldrem els problemes -no em crec tan influent-: cal anar més lluny. Ja és hora que la Unió de Colles Sardanistes i l'àrea que gestiona el campionat faci un pas endavant i comenci a retirar els privilegis "adquirits" d'alguns concursos en el sentit de ser un desastre i comptar amb la presència dels bàsics més importants. Cal analitzar a final de temporada quins concursos han funcionat i quins no. Com? Potser fent una enquesta entre els dansaires; no hi veig cap impediment, ara que se'ls vol concedir un carnet com a socis de la UCS.
La proposta ja l'he llençada. Ara són altres qui tenen la responsabilitat de dignificar els concursos; bé, alguns.