Fins quan??
Aquest
escrit no vol ser una falta de respecte ni un menyspreu cap a la resta de
colles que van participar al Bàsic Juvenil de Solsona del diumenge 2 de Setembre.
Primer de tot, felicitar a totes les colles participants perquè, independentment
del nivell, tots sabem el que costa i el mèrit
que té poder fer sortir colles d’aquesta categoria avui en día. Dos exemples:
1) només participen 9 colles de tota Catalunya en el Bàsic; 2) de les 6 colles
participants ahir, 4 colles ballaven amb 5 parelles. Aquest fet remarca la
dificultat de trobar gent d’aquestes edats que es vulguin comprometre a lluitar
i tirar endavant la nostra dansa.
Potser,
es passió de “pare”, crec que no, però a Solsona em sembla que la nostra colla
tenia un nivell superior a la resta de colles, fet refrendat per molta gent
d’altres colles que estaven al concurs. Entenc que la “superioritat” d’una
colla envers les altres sempre és subjectiva, però en 20 anys que estic al
món de les sardanes, poques vegades havia vist una diferència tan clara, tan
abismal. Això no és un atac a les altres colles sinò la constatació d’uns
fets perquè s’entengui el següent:
La
1ª sardana la Colla NTD queda primera amb 3 punts, reafirmant la diferència
existent.
La
2ª sardana la Colla NTD ballant d’una manera molt semblant que la 1ª tanda,
queda segona amb 5 punts i la Jovenalla de la Passió, primera amb 4 punts
(felicitats, amics d’Esparraguera, doncs sou un de les poques agrupacions
que lluïta per poder participar en totes les categories).
Injustícies
sempre n’hi haurà mentre les valoracions siguin subjectives. Tots n’hem patit
i desgraciadament en seguirem patint,
encara que les colles que fem menys soroll o que no ens queixem a la mínima,
sempre rebem més que les altres. Però el que va passar diumenge va tenir un
cert “tufillo” a predisposició, a mala fe, a “vaig per vosaltres”.
Tinc
16 nois i noies d’entre 14 i 16 anys que han sacrificat
una setmana de les seves vacances al que anomenem stage. Una setmana
de convivència, d’assaig, de cursets de revesses, de punts lliures, de participació
en programes radiofònics locals de sardanes; una setmana intentant que disfrutin,
que entenguin, que s’esforcin “por i para” les sardanes; una setmana que han
de lluitar amb la incomprensió dels seus amics i amigues de la seva edat que
no entenen com poden deixar d’anar a la platja, a la piscina, a passejar per
la Rambla…, per “perdre el temps assajant un ball de gent gran.”. Aquests
nois i noies han viscut un robatori i estan emprenyats, enfonsats, tocats,
cabrejats.
Suposo
que molts hem/heu viscut decepcions i cabrejos, el d’ahir va ser escandalós,
com el que tenim nosaltres. Però: quanta gent ha deixat les sardanes tipa
d’injustícies? quan posarem remei? fins quan aguantarem aquests personatges
que van repartint dogmes i lleis sobre com s’ha de ballar? quan deixaran d’intentar influir i imposar el seu criteri sobre la resta
de gent? quan? quan?… No tinc respostes però les hem de trobar.
Fins
diumenge tenia una colla motivada, amb ganes, treballadora, jove, amb futur.
Després del que va passar no sé si seguirà havent Nova Tarragona Dansa. Algú
pensarà: “ Bah! Una colla menys! No passa res!
I AIXÏ ENS VA!!!
Manel Andreu i Giner
Capdanser de
la Colla Nova Tarragona Dansa.