I. Pinyol / J. Pasqual, (11.02.2004, AVUI)

En els últims 10 anys, han desaparegut prop d'un centenar de colles d'arreu del país

La temporada de concursos de colles sardanistes començarà ben aviat. De fet, ara no fa pas gaires anys la Candelera ja obria foc a Molins de Rei i l'Ametlla de Mar, però en l'actualitat el gust per la competició s'ha endarrerit fins ben entrat l'abril. En tot cas, a hores d'ara ja hi corren notícies.
El període d'inscripció de colles al campionat de Catalunya va finalitzar aquest cap de setmana. Com ja és típic, el primer fet que es constata és el degoteig de baixes de colles en actiu. Enguany, la colla Enxaneta (una de les capdavanteres) ha fet efectiva la seva desaparició, mentre que la històrica Roure ha anunciat la seva retirada de la competició oficial però no dels concursos. Prendre aquesta decisió no deu haver estat fàcil. La competició és la raó de ser de les colles, i tret que la Roure tingui prevista alguna sorpresa com ara incrementar la seva capacitat artística i fer el salt als escenaris, formar part dels concursos però no de la competició sembla un contrasentit que pot ser més un inconvenient que un avantatge per als seus dansaires. No obstant això, la història de l'entitat mereix tots els respectes per una arriscada decisió que desitgem encertada.
No són les úniques baixes, i totes responen a una única realitat: la mancança de dansaires. Tot i que l'evolució a la baixa del voluntariat ha provocat una involució en el moviment associatiu, costa de creure que la davallada en el món de les colles s'hagi pogut produir en tan poc temps. Les estadístiques indiquen que en els darrers deu anys han estat aproximadament un centenar les colles d'arreu del país que han desaparegut. Per la seva dimensió, és una dada preocupant.
De fet, d'iniciatives de difusió i ensenyament no en falten, i l'organització de cursets destinats a l'aprenentatge són habituals en totes les comarques. A Girona en són especialistes, i ara fins i tot s'hi apunta l'Ajuntament de Barcelona amb l'organització durant la festa major petita de Santa Eulàlia d'una trobada infantil amenitzada per un grup lúdic. Tant de bo aquestes propostes acabin obrint una finestra que albiri la recuperació d'unes entitats que es distingeixen per la dimensió artística amb què contemplen la sardana.