Anacronismes

Josep Pasqual, diari Avui 13.7.2005

La recerca de noves fonts d'expressió que es va produir al segle passat va originar un llarg encadenament d'ismes, alguns moviments sobtants i efímers, però tots corrents que han fet de l'ebullició, la recerca, l'avenç i la transformació els seus trets principals. Molt probablement, tot el contrari del sardanisme. L'obsessió per mantenir el que s'ha fet tota la vida, l'enclavament en el que es considera únic i inamovible, la manca d'interès per l'evolució han acabat imprimint a la sardana una pàtina retrògrada i rància que a ulls dels no avesats és tan poc atractiva com insulsa.

Amb la democràcia la sardana va perdre el seu rol d'expressió de catalanitat, però de retruc també ha perdut el seu component més social i artístic, limitant les seves possibilitats com a font d'expressió i com a element festiu. Davant la negació de trobar nous models de festa, els defensors de l'isme han acabat reduint el camp d'acció de la sardana als irreductibles feus istes: colles, aplecs i concursos.

El Campus de Cultura Popular de l'Escola d'Estiu de Llívia ha estat testimoni d'aquesta involució. FestCat havia programat un taller de sardanes per a aquesta setmana que s'ha hagut d'anul·lar per falta d'interès. Als joves els ha interessat més el rock-and-roll i les danses de Grècia que la sardana, i és probable que la dansa del ventre encara els hagués interessat més.

El curs era una proposta de la Federació Sardanista de Catalunya, organisme més procliu a la conservació que a l'evolució, però en canvi va proposar com a responsables persones no precisament ancorades en el passat i amb un punt de vista actual que haurien apostat clarament per la sardana en la seva versió festiva. La sardana és tant festa col·lectiva com expressió artística, i si més no de moment, és viva. Però perquè ho continuï sent, ha de sortir dels caus on està reclosa. Propostes com la del FestCat poden contribuir-hi.