100 anys de solitud?
Una breu reflexió a títol personal al voltant de la carta enviada el 16 d'octubre per la Territorial de Tarragona a l'Enric Adrià -president de la UCS, al que conec de fa molt de temps i amb el que tinc una cordial relació personal-, i la resposta de l'Enric a la Territorial.
Fa unes setmanes la territorial de Comarques de Tarragona va adreçar una carta a l'Enric Adrià, president de la UCS, fent-li veure, en un to distès, el punt de vista de les colles d'aquesta territorial.
A la carta s'explicava l'esforç enorme que fem les colles per mantenir l'activitat sardanista en comarques sense massa tradició, i la sensació que tenim d'estar sols.
S'explicava la poca o nula identificació de les colles amb la UCS més enllà del campionat -un fet que pot agradar o no, però que és real- , i la situació límit que s'està vivint a nivell de colles -especialment petites- per la manca de projecte, d'idees, i per l'anar fent d'aquests darrers anys.
S'indicava finalment que hi ha la sensació per aquí baix que s'està acabant un cicle i que cal començar-ne un de nou, amb cares i idees noves.
La passada setmana la territorial ens va fer arribar la resposta de l'Enric Adrià.
A la carta no hi ha ni una referència a cap dels problemes que es plantegen: cap argument, cap resposta, cap marge al diàleg. Res.
Què pot fer la UCS per ajudar a la territorial? Que podem fer plegats per millorar tot això? Què vol fer aquesta Junta i per què mereix una nova oportunitat?
A la carta de resposta hi ha -això si- una recomanació: reviseu els estatuts i feu servir les regles establertes sobre el canvi de Junta o President.
Hi ha també una segona recomanació: la propera vegada, per no faltar a l'etica establerta en correspondència, adreceu-vos al President de la Unió de Colles Sardanistes.
Massa poc.
Algún dia s'acabarà entenent que no es tracta tant de vèncer com de convèncer...
Alfred Abad
22.11.2001