Benvolgut lector/benvolguda lectora,

       A la premsa del dia 27 de desembre, hi llegíem que a Alemanya s'ha acabat de crear la Hertie School of Governance. És aquest un fet que va semblar prou important als redactors del diari com per informar-ne en l'edició del dia. Si nosaltres també el trobem prou significatiu com per esmentar-lo aquí, és perquè, segons el diari on apareixia la notícia, es tracta d'una institució "que mantindrà el nom en anglès, i impartirà les classes en aquest idioma. Orientada a postgraus, pretén produir alts funcionaris <...>. no aspira només a generar funcionaris per a les administracions alemanyes <...>, sinó també, gent preparada per treballar (i influir, és clar) en organismes com ara la Unió Europea, l'ONU etc. <...> El director n'és el senyor Kurt Biedenkopf, antic primer ministre de Saxònia".

       La importància de la notícia rau, per una banda, en el fet que les classes s'hi faran íntegrament en anglès i en el fet que l'escola en qüestió serà dirigida per un alt funcionari de la CDU, el Prof. Biedenkopf, que, entre el 1990 i el 2002 fou Ministerpräsident de Saxònia, un polític de qui, per tant, per la posició política assolida, hom esperaria d'antuvi una sensibilitat diferent envers l'alemany. En aquest context, voldríem també esmentar que el Dr. Biedenkopf també és membre cofundador de la Dresden International University, una universitat privada alemanya que, a la seva pàgina web, es presenta al món amb paraules com ara les següents: ...wurde im April 2003 auf Veranlassung der Technischen Universität Dresden in privatrechtlicher Form gegründet. Dieser Weg ist gewählt worden, um flexibel und nachfrageorientiert das breite und sich täglich erweiternde Wissen der TU Dresden für den Weiterbildungsmarkt zu erschließen."

       La iniciativa en qüestió, per desgràcia i, al nostre entendre, ben alarmantment, s'emmarca en un seguit d'iniciatives, que d'ençà de fa un grapat d'anys venim assistist en el món universitari alemany, que veuen en la llengua alemanya un obstacle de cara a captar alumnes estrangers -el nombre dels quals, efectivament, fa temps que davalla a les estadístiques universitàries alemanyes-, la qual cosa s'entén com un mecanisme idoni per a atènyer, posteriorment, influència política i econòmica en els països dels quals hagin vingut: es pretén que, quan aquests alumnes estrangers hagin acabats llurs estudis a un centre universitari alemany i hagin tornat a llurs països d'origen, s'hi converteixin en punts de transmissió, segons els casos més o menys influents, dels interessos econòmics i polítics alemanys. L'equació és, doncs, ben senzilla: com més alumnes estrangers tinguem, més influència tindrem després arreu. Creiem que, en si, aquesta equació és correctíssima, però tanmateix, a nosaltres, professors d'alemany, ens fa mal d'observar que s'estigui fent a costa d'anar substituint a l'ensenyament universitari l'idioma alemany per l'anglès. Sembla que el camí emprès des d'instàncies oficials o oficioses per a fomentar la presència econòmica i política d'Alemanya arreu del món no passi en el futur també pel corresponent foment de la llengua alemanya, la qual es veu sobretot com a obstacle a superar (per cert i a tall d'anècdota: ja pel desembre del 2000, un alt funcionari d'una universitat alemanya ens deia, en el marc d'una conferència que estava fent, que l'alemany era per a ell[s] l'obstacle nº 1 de cara a captar alumnes estrangers i per tant, també de cara a expandir poteriorment la pròpia influència). Pel que es veu, igual que el que ha passat per exemple a Irlanda -on la cultura irlandesa actualment té en l'anglès la seva eina vehicular-, es comença a separar transmissió de la cultura alemanya de transmissió de i en la llengua alemanya.

       Per fer honor a la veritat, també és cert que a la premsa alemanya del mateix 27 de desembre, hi llegíem que Martin Schulz, membre del parlament europeu per la Franktion der Sozialdemokratischen Partei Europas, exigeix un enfortiment de l'alemany com a llengua de treball a tots els ens i organismes de la Unió Europea. Però tanmateix, malgrat tot, un no es pot pas desempallegar de la sensació que la seva és una reacció aïllada, personal, davant el que ell descriu, a la revista Deutsche Sprachwelt, com la "augenfällige Arroganz der europäischen Funktionseliten gegenüber nicht Englisch oder Französisch sprechenden Parlamentariern". Sigui com sigui, saludem la seva iniciativa, tot esperant que es consolidi com un exemple a seguir, i acabi donant els seus fruits.

       En els mateixos moments en què assistim a una de cada cop més grossa expansió de l'anglès com a llengua vehicular universitària a Alemanya, assistim també a la creació d'un nou sistema universitari paneuropeu que significarà, a partir del 2010, una profundíssima reforma de la vida universitària tal i com l'hem coneguda fins ara; com ja sabeu, en el calendari previst per a la implementació d'aquesta reforma, entre l'octubre del 2003 i finals del 2006, es preveu l'elaboració d'un nou catàleg de títols universitaris, del qual, pel que sembla atesos els actuals rumors, n'estaria absent el títol de llicenciat en filologia germànica. A més a més, en el nou segon cicle, el dels "mestratges" o "màsters", es preveu la presència progressiva de l'anglès com a llengua vehicular de l'ensenyament atès que es pretén que siguin fets per un professorat nacional-internacional i tinguin un alumnat igualment nacional-internacional.

       Ateses totes aquestes circumstàncies, creiem que cal aplicar el vell lema lampedusià del "Cal que tot canviï perquè tot resti igual". Si volem continuar ocupant un lloc en el si del món universitari espanyol i europeu, creiem que haurem d'estar disposats a assumir certs canvis perquè per més que vulguem continuar fent el que hem fet fins ara, les circumstàncies del moment no sembla pas que ens ho hagin de permetre. Atesa la gravetat del moment, doncs, i amb la vista posada en l'elaboració del nou catàleg de títols universitaris, ens agradaria que el proper número de Fòrum, corresponent al 2005, es convertís en el reflex d'un debat intern sobre com ha d'ésser la presència futura de la filologia alemanya o dels estudis alemanys en el nou sistema universitari espanyol i europeu. Esperem les vostres contribucions, aportacions, fórmules i propostes concretes i totes les respostes que aquestes puguin generar, a fi i efecte d'arribar a una resposta nostra comuna als nous temps i que es concretitzi en la nostra pròpia proposta per al nou catàleg de titulacions, car, al capdavall, i seguint sempre el vell príncep de Lampedusa: "o canviem nosaltres, o ens canviaran". En aquest sentit, creiem que la versió electrònica de FÒRUM pot contribuir decisivament a fer visibles les nostres idees sobre tot plegat a la nostra petita comunitat de germanistes, però també a tothom que estigui interessat en contribuir d'una manera o d'una altra, a trobar solucions que afermin i millorin la nostra presència en el món de la recerca i la innovació universitàries.

       Tanmateix, que el que hem exposat adés, no porti pas a confusió: Fòrum no es vol pas limitar al tema de la nova reforma universitària, i per tant, ens agradaria remarcar que totes les vostres aportacions, siguin quins en siguin els continguts, hi seran benvingudes.

       I ja per acabar, i en un context totalment diferent, però interessant per a nosaltres: la Gesellschaft für Deutsche Sprache acaba de triar el seu Wort des Jahres, que enguany ha estat das alte Europa.

       A tots i totes vosaltres, que feu possible l'aparició de Fòrum, el nostre més sincer desig que tingueu un venturós i bon 2004!

Tarragona, desembre 2003