Cada dia milions de persones transporten llurs neguits damunt de la via del tren que mena a les
grans ciutats. El matí és d'un blau transparent i net que es menja la nit des de Tarragona fins que
s'arriba l'estació del Passeig de Gràcia. Barcelona, com una mare-marona, acull dins de les seves
entranyes aquests homes i dones que hi van a treballar.Al tren no hi viatgen només individus anònims de la fauna humana. Les persones amb els seus neguits i les seves passions nodreixen la vida del sentit. Lluís Miquel i Prats és un dissenyador gràfic de 41 anys que treballa al Cap i Casal, segueix i admira l'obra de Lluís Llach des dels 16 i al tren aprofitava per escoltar de manera gairebé obsessiva "Porrera" fins que li va entrar la necessitat peremptòria d'illustrar aquest treball. La música de Llach i la lletra del poeta Miquel Martí Pol han esperonat tant la sensibilitat artística d'aquest grafista que la febre creadora i el desig de parir s'han imposat mica a mica, quilòmetre a quilòmetre, dia rera dia. Però no podia batre les ales de la llibertat creativa des de l'entorn urbà de Barcelona i molt menys des de la petroleo-químico- marinera-turístico-romana capital del sud, calia fer una immersió ambiental per captar la màgia i l'energia de Porrera.
Installat de ple a l'estiu del Priorat, concretament a Cornudella, just al peu del Montsant que va veure i pintar l'adolescència de Joan Miró, el nostre artista s'ha desfogat dels encàrrecs i les imposicions laborals per a ser ell mateix un artífex completament lliure que expressa els seus sentiments artístics a partir d'una altra creació. Com un cavall desbocat i sense les brides de l'obligació ha galopat pels paisatges excitants de la imaginació sense límits. La poesia i la música es casen així i des d'aquest indret prioratí amb l'art plàstica més suggestiva.
Lluís Miquel i Prats, amb successius viatges a Porrera, i a d'altres indrets de la geografia prioratina investiga i descobreix noves dimensions del treball d'en Llach aportant, a més, set instantànies de Cornudella, on ha residit mentre durava el procés creatiu.
Tota l'obra pictòrica referent a "Porrera" segueix el mateix ordre que l'àlbum d'en Llach i juntament amb les instantànies de Cornudella es descobreix una sorprenent maduresa artística i potencial comunicatiu. La tècnica emprada és l'aquarella sobre paper amb elements afegits dels paisatge i la vida del Priorat, perquè en Lluís Miquel i Prats fomenta els lligams amb la terra i la seva realitat. Per a això no hi ha res millor que anar a collir els colors en el seu estat més pur, d'aquesta manera ha esgarrapat la terra de Porrera, ha escapçat un petard d'Albarca, ha recollit les caixes de cartró de la carnisseria de Cornudella, ha près una avellana punyent i reivindicativa, ha agafat un escuradents, un tap de xapa i un sobre de sucre del Cafè Antic de Porrera, i ho ha enganxat tot repartint les formes i els colors, els símbols i les dèries, mentre en l'atmosfera del seu estudi la veu d'en Llach evocava cada gest: Al Cafè Antic quan la cervesa/ desvetlla somnis pels senzills/ Pugen les vinyes amb les estrelles/ i fem l'amor als déus humits.
Ara el primitiu viatge del tren hivernal s'ha convertit en la recerca intensa de la complicitat amb la gent i el seu entorn adust però poètic. Desprès d'aquesta catarsi l'artista i l'espectador se senten renovats.
Francesc Valls i Calzada
