Josep Icart

JOSEP ICART
Tarragona 1928-1985

La vida: una obra en constant evolució.

S'educa com artista a l'escola d'Art de la Diputació de Tarragona. En 1943 obté una beca d'aquesta institució. El 1959 obté el premi de la XII Exposición de Arte de San Sebastian - Donostia - País Basc. El 1956 la medalla de Bronze de pintura nacional. Des del 1953 es dedica a la restauració d'esglèsies i edificis històrics malmesos per la Guerra Civil espanyola. El 1959 passa la frontera del figuratiu a l'abstacció. Viatja a la recerca d'experiències pictòriques a París. Al 1969, a Roma, pateix un infart que marcarà definitivament la seva trajectòria. El 1979 comença a treballar com a professor de tècniques Pictòriques a l'Escola Taller d'Art de la Diputació de Tarragona. El 1974 obté la medalla Tapiró. S'inspira principalment en els paisatges catalans del Camp de Tarragona: Cornudella, Prades, la Serra del Montsant. Realitza moltíssimes exposicions arreu de tot Catalunya i de l'Estat Espanyol. Enamorat de la llum mediterrània, de la salabror del mar i dels misteris de la natura, experimenta constantment amb el color i fa de la vida una obra en constant evolució.