Municipi i cap del mateix municipi independitzat del de Tortosa el
1628, any que aconseguí el títol de vila.
Nom oficial:
Xerta.
Pronúncia
local: [“tSErrta].
Nom
castellà: Cherta.
Títol: vila;
cap de municipi.
Gentilicis:
¨xertolí, -ina,
-ins, -ines (Bover 105), xertolí,
-ina (DCVB, SFOO, Aragonés 89), xertolins (Soler
96, GGCC2 134, GEC XXIV 373); Xertolí:
malnom d'Alcanar (Agudo 263) i
d’Ulldecona (Itarte 211); Xertolí:
Casal Xertolí (5).
També dels habitants de Xert (Baix Maestrat, ap. Sanchis
1 II 23, II 48). ¨xartolí:
Lo Xartolí, malnom de Sant Carles de la Ràpita (Moya
220).
¨chertolinos cast. (ESPASA 17): Chertolí: Casal
Chertolí (1).
Malnoms:
¨embusteros (en una cançó: Tivenys 4). També els de la
Partida de Dalt (en una cançó: la Cava 13a) i els de la Partida d’Algarruts (en
una cançó: Sant Jaume d’Enveja 2, la Cava 13b).
¨arrieros (en una cançó (Lleixà 1994: 88, Mas de Barberans)). També els de la Vila
Joiosa (en una cançó: Sanchis 2
II, 15; II, 52: arriers).
¨pescadors de
la saboga (en una
cançó (Lleixà 1994: 88, Mas de
Barberans)).
Locucions:
1 Xertolina, puta fina. Bayerri IV 541 (coment.). Cf. Amposta
3 i Tortosa
19.
2a Xerta besa el cul al matxo. Lleixà 1994: 85 , 1996: 24 (Sant Jaume).
2b A Xerta beso lo cul al matxo. Minguet 1996: 128 (Tortosa).
2c Xerta, besa-li el cul al matxo. Moret: 79 (Cretes, Vall-de-roures).
2d Xerta... lo cul del matxo... Pos...
m'acatxo. Bayerri IV 539.
D'este ditxo se donen moltes versions, brutes totes.
2e Xerta, besa el cul al
matxo / i al dimoni, que t'acatxo. Lleixà 1994: 88 (Mas de Barberans): Aquest
redolí és bastant conegut a les Terres de l'Ebre, encara que en molts pobles
només es diu el primer vers. Lleixà
1996: 24 (Mas de Barberans). Cf. Xerta 42.
3 A Xerta, farà anys. Bayerri IV 539. Se diu d'una cosa inverossímil que
no té cap ni centener, com Això va passar en temps de Maria Castanya.
Parèmies:
4a Xerta, alerta. Moret: 79 (Mequinensa).
4b Gent de Xerta, alerta. Amades 1935: 86. Amades
Refraner 1221. Parés XII
1525. Pallarés 18. DCVB (s.v.
Xerta): alerta! Farnés G 539 (ap.
Gomis, 1901 (Ribera d’Ebre); Vergara, 1923: diu que indica que no són de fiar).
Semblant al següent: De gente de Graus, guarda-us.
4c Per Xerta, passa-hi desperta. Lleixà 1996: 26 (Amposta): Per analogia a
l’expressió “Per Xert, passa-hi despert” (explic.).
5a De Xerta, ni mula ni dona. Bayerri IV 539 (explic.). Un de semblant aplicat a
la Fatarella: A la Fatarella, ni ruc ni somera. Navarro 309 (Batea). Una de semblant, motivada també per la
rima, aplicada a Rossell: De Rossell, ni dona ni porcell (Lleixà 1996: 25).
5b De Xerta, ni dona ni matxo. Amades 1935: 86. Amades
1951: 1221. Parés XII
1190. Farnés X 43 (ap. Gomis,
1901; Gomis, I, 660, 1910; Vergara, 1923). Una de semblant aplicada a Benidorm:
De Benidorm, ni terra, ni dona, ni matxo (Farnés
B 670, ap. Or: Xàbia).
5c De Xerta, ni dona, ni matxo ni home que
valgui un patxo. Parés XII 1190.
5d De Xerta, ni dona ni matxo, que el bo s'ho
queden ells. Pastor 1908: 46, s' heu. Bayerri
IV-539 (coment., cita Solicrú, Diario de Tortosa, 29 abr. 1888). La
segona part del ditxo sol ometre's, perquè se sobreentén sempre): s'hu. Amades Refraner 1221. Farnés X 43 (ap. Pastor): 1901 Gomis
comenta: “Diuen que’ls de Xerta, Ribera d’Ebre, tenian la costum de comprar dos
matxos, quedantse lo millor y venent lo mes dolent”. Farnés dóna altres versions semblants com ara “De Jerez ni
mula ni mujer”..
6 Nòvio tortosí, o, xertolí. Bayerri IV 338.
7 Castell a Xerta, castell
a Tivenys. Bayerri IV 539: Ditxo tortosí, de conyeta més que humorístic, que
s'aplica a la persona que pondera exageradament la seua posició econòmica. Amades 1935: 86. Amades Refraner 1221.
8 Busques a Xerta i véns a
Tivenys. Amades 1935: 86, Amades 1951: 1221: veus. Parés XII 999 (íd.). Farnés X 42: (ap. Vergara, 1923); Memòries
Associació: “Al cap de pochs minuts se distingeix un poble que naturalment
un creu ésser Cherta, ja que acaba de deixarse l’assut que porta son nom; mes
no es així, sino Tivenys, y fundat en aixó en lo país se diu: Buscas á Cherta,
etc.”.
9 Lo prometre no fa mal de ventre, que diuen
a Xerta. Bayerri IV 541
(coment.). Farnés P 3268: De
prometre no en fa mal el ventre.
10 Les xiques de la
Beneita, de Xerta. Bayerri IV 540 (explic.). La Beneyta se diu una tortada que a les festes
majors del poble (Sant Martí) beneix lo Sr. Rector i tot seguit repartixen als
veïns vint-i-quatre xiquetes, de quatre a sis anys. Cita Clarenio, Diario de
Tortosa, 19 nov. 1887.
Cançons:
Gandesa,
Corbera, Bot,
Batea,
Flix i Vilalba,
Xerta,
Móra, Ginestar,
Benifallet
i la Zaida.
11 Cortés 110, v. 2: Villalba. Pallarés
20.
Tortosa,
la merdosa,
Vinaròs,
lo capità,
Ulldecona
la bacona,
Alcanar
nostre serà.
A
Xerta els tarongers
per
a treure aigua-nafra. (...)
12 Veg. Tortosa 54.
(...)
A Xerta
vés
alerta
i a
Aldover
quan
hi entros
mira-te'ls
bé.
13 Borau-Sancho 919 (Arenys de Lledó),
fragment d’una tirallonga toponímica.
(...)
a Xerta la descuberta,
a
Aldover lo batxiller, (...)
14 Borau-Sancho 921 (Mont-roig),
fragment d’una tirallonga toponímica.
Tortosa
la valerosa
Aldover
lo batxiller,
Xerta
a la descoberta
que
ho vol saber.
15 Veg. Tortosa 55.
A
Tivenys ne són raboses,
a
Aldover són alocats;
a
Xerta són embusteros
que
mai diuen veritat.
16 Veg. Tivenys 4.
A
Xerta són arrieros,
pescadors
de la saboga.
Si
volen anar curiosos
a
Aldover els renten la roba.
17 Lleixà 1994: 88, 1996: 29 (Mas de Barberans).
Ja
baixen torrons de Xerta,
embolicats
en paper,
perquè
no se'n refreden
al
passar per Aldover.
Tarrons
de Xerta,
passats
per Aldover,
portats
en carro
perquè
no es facin malbé.
18b
Minguet 1996: 128 (Tortosa).
Un
dia baixant de Xerta,
en
passar per Campredó,
vaig
xafar una caguerada,
ai
Déu meu, quina pudor!
19 Casanova 1996: 68 (coment.).
A
Mont-roig fan una iglésia
i a
Xerta fan un canal,
al
Pinell un molí d'oli
que
no l'acabaran mai.
20 Bayerri II 237-8, v. 1: Monroig, v. 3: a Pinell, v.
4: no l'acabaran. Pallarés 21, v.
1: església, Xerta, una canal, v. 3: a Pinell. Borau-Sancho 793 (Cretes), v. 4: no acabaran.
Per
a cireres la Torre,
per
a rovellons lo Port
i
per a xiques boniques
Xerta,
Prat de Comte i Bot.
21 Veg. Port 3b.
Hai
voltat per Vall-de-roures,
per
Xerta i per Roquetes
i
de xiques no n'hai vist
tan
guapes com a Queretes.
Xerta
és molt guapa,
Tortosa
no ho és tant;
les
d'Amposta ploren
perquè
no hi van.
23 Amades 1935: 86. Amades
1951: 352. Pallarés 22, v.
2: no n'és. Farnés X 44 (ap.
Alió, Notes, IV).
Les
xiques de Xerta ploren
perquè
no en tenen consol;
a
Tortosa plou i neva
i
al Perelló fa bon sol.
24 Gomis 1890: 208, v. 2: perque. Amades 1951: 345. Pallarés
15, v. 2: no tenen. Farnés X 79
(ap. Gomis; Vergara, 1923).
Plou
i fa sol,
caraguina,
caragol;
les
xiques de Xerta
no
valen un sou.
25 Gomis
1998: 120 (Tivenys).
A
Tortosa vull entrar
a
buscar-me un tortosí,
i
si no me'l volen dar
me
buscaré un xertolí.
26 Veg. Tortosa 82.
Si
algú vol buscar-ne sal
que
no vaigues a les salines,
que
vinga a Xerta i veurà
la
sal de les xertolines.
27a Veg. Salines 4c.
Si
vas en busca de sal
no
vaigues a les Salines,
vés-te'n
a Xerta i veràs
la
sal de les xertolines.
27b Veg. Salines 4b.
Viva
Cherta porque tiene
cuatro
molinos de harina,
vivan
la sal y la gracia
de
las mozas chertolinas.
28a Gomis 1890: 205.
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
Viva
la sal i el salero,
que
tienen las xertolinas.
28b Aliern 246,
Viva
Xerta perque en té
quatre
molins de farina,
visca
la sal i el salero
de
la meua xertolina.
28c Bayerri IV 538 (Altres acaben així:
de la dona xertolina). Pallarés
22, v. 1: Visca... perquè, v. 3: visca.
Viva
Xerta porque tiene
un
hermoso campanario,
con
cuatro perros encima
y a
la punta un pararrayos.
29 Aliern 246
Dos
coses veureu a Xerta
que
sempre fama han tingut:
les
xiques per lo boniques,
per
hermosa l'Assut.
30 Cant chertolí: v. 1: Cherta, v. 4: l'azut. Bordàs 34: v. 1: Cherta, v. 4: per
pintoresca l'Azut. Bayerri IV 538
(ap. X, en Diario de Tortosa, 19 nov. 1887, formant part de la lletra de
l'Himne a Cant xertolí, cantat a les festes de Sant Martí, de Xerta,
d'aquell any, en commemoració de la riada de 1787), v. 4: pintoresca l'Azut. Pallarés 22, v. 1: Dues, v. 2: fama
sempre, v. 3: per ser boniques, les xiques, v. 4: i per pintoresc, l'assut.
Si
l'Ebro dóna riades
també
en la seua ribera
se
crien flors molt hermoses,
i
són les xiques de Xerta.
31 Veg.
Ebre 20.
Si
de Zaragoza al mar
veus
una xica bonica
i
tan bonica com bona
de
segur que és xertolina.
32 Cant chertolí, v. 4: qu' es
chertolina.
Tortoreta
de Rasquera,
dis-me
a on has fet lo niu.
A
la vileta de Xerta
i a
la voreta del riu.
33 Bayerri IV 26 (cançó popular molt antiga, comunicada
per ma mare lo 13 de juny de 1937).
Esta
xiqueta és molt guapa
que
tota la vila ho diu,
a
la voreta de Xerta
la
volien tirar al riu.
34 Borau-Sancho 426 (Favara de
Matarranya).
A
la vila de Xerta
diuen
que no hi ha pessetes;
encara
que no hi ha plata,
hi
ha xiquetes garbosetes.
35 Amades 1935: 86. Amades
1951: 352.
Les
senyoretes xertolines
vergonya
se'n podien dar,
perquè
tenen una engorfa
en
comptes de campanar.
36 Amades 1951: 1221. Sanchis
108, v. 1: sinyoretes, v. 2: se'n poden, v. 3: perque... angorfa, v. 4: en
comptes. A Vinaròs. L'església antiga de Xert no tenia campanar. Parés XII 74: v. 1: Les senyores, v. 3:
engorga.
Des
de l'Assut de Xerta
en
surten dos canals,
un
que l'horta mos rega
i
l'atre els arrossars.
37 Veg. l’Assut.
Mare
de Déu de la Cinta
que
a Xerta va fer un miracle:
va
caure una dona a l’Ebre
i
si no la trauen, s’aufegue.
Sant
Martí, bon Sant Martí,
vós
que esteu en eixa ermita,
guardeu-ne
els fadrins de Xerta
que
no caiguen a la quinta.
39 Gomis 1890: 206, v. 4: caiguin.
No
podrà dir-se en la vida
que
siga bon xertolí,
aquell
que no alabe sempre
al
seu patró Sant Martí.
40 Bordàs 34: v. 2:
chertolí. Bayerri IV 538 (ap. X,
en Diario de Tortosa, 19 nov. 1887, formant part de la lletra de l'Himne
a Cant xertolí, cantat a les festes de Sant Martí, de Xerta, d'aquell
any, en commemoració de la riada de 1787).
Xerta,
país d'alegria.
Xerta,
país d'il·lusió.
Xerta
et porto amagada
molt
dins del meu cor.
41 Aliern 248.
Set
cabassos, catorze anses.
Dotze
culs, vint-i-quatre anques.
Si
m’embrutes, t’emmascaro.
Xerta
besa el cul al matxo.
42 Lleixà 1996: 24
(la Sénia). Cf. Xerta 2.
Peu desperta
que anirem a Xerta.
Veurem sinyores
que van a bodes,
si no les veem
mo n’entornarem.
43a Borau-Sancho 101 (Mequinensa).
Peu desperta
que anirem a Xerta.
Comprarem un piruñí
per a fer ballar la
mona
quan s’aixeco de
dormir.
43b Borau-Sancho 101 (Favara de Matarranya). Per a curar el
formigueig de peu.
Rondalles:
Gent
de Xerta, alerta
Conten
que en una reunió on hi havia un gran nombre de xertolins s'apagà sobtadament
el llum i tots en feren de les seves. En tornar a casa, ningú no portava la
seva bossa de diners, perquè cada u havia robat la del veí.
44 Amades 1982: 1176 (Contada per Vicenç Amades, de Prat de Comte (1918)).
La
contalla del burro i del llicsó (continuació)
Però
els de Tivenys, en justa venjança, dien que els de Xerta posaven un canyís
davant de l'orgui de l'iglésia, per a que el so no passés lo riu i el
sentiguessen los de l'atre poble.
45 Bayerri IV 285. Cf. Tivenys 9.