TORTOSA

Municipi que comprèn, a més de la ciutat de Tortosa, cap del terme i cap comarcal,

els ravals de la Llet i de Sant Llàtzer, i els pobles de...

Nom oficial: Tortosa.

Pronúncia local: [torr”toza].

Nom en castellà: íd.

Altres: Dertusa, Dertosa, dins Tortosa (AA: Tortosa, DB: Roquetes). Nom de comarca (en una cançó).

Títol: ciutat; cap de municipi i cap de comarca (Baix Ebre).

Gentilicis:

¨tortosí, -ina, -ins, -ines (Bover 97), tortosí, -ina (DLC, DIEC, SFOO, Aragonés 89; DCVB: [torto”zi!]: Tortosa), tortosins (ALC, Soler 90, GGCC 73, GEC XXII 485, Coromines); Lo Tortosí: malnom de Sant Carles de la Ràpita (Moya 220) i d’Ulldecona (Itarte 211); Tortosí: Grup Tortosí de Danses Folklòriques (5). ¨Tortosí és també el nom d'una biga de fusta especial (a Olocau, DCVB) i el nom de la parla local (ALC: Tortosa; ALPI: Amposta; ALDT: [torrto”zi] a Santa Bàrbara, Roquetes i Rasquera; Buj: Freginals). ¨Tortosina és també una classe d'oliva (Griera 1935-1947:).

¨Tortosà: és el nom del vent que ve de la banda de Tortosa (Griera 1935-1947, 1914: 89; DCVB: Olocau).

¨tortosino cast. (DRAE, ESPASA, Casares, Martínez 1985: 312), tortosines o tortosinos (Arévalo); Tortosino, -ina: Grupo Tortosino de Danzas Folklóricas; La Tortosina (Bayerri R. 34), Tortosina del Mueble (1). ¨tortosin cast. (Fernández 239), tortosines cast. (Arévalo).

¨dertusense (DLC), dertusenses (Soler 50, 90: per a temes erudits o d'història). ¨dertosense cast (Casares); Dertosense, -enses: El Noticiero Dertosense, El Correo Dertosense (Bayerri R. 175-6), Sociedad Dertosense de Amigos del País, La Lira Dertosense, Centro Dertosense, Socorros Mutuos Dertosenses (Bayerri R. 23, 30, 32, 34); Cooperativa Gràfica Dertosense, Institut d'Estudis Dertosenses.

Malnoms:

¨gent de pla. Veg. Santa Clara.

¨picaitos (Bayerri III 489: malnom amb què els pagesos de Tortosa motejaven als menestrals al segle XIX), Veg. moros.

¨moros (Bayerri III 489: malnom amb què els menestrals de Tortosa motejaven als pagesos al segle XIX), Veg. picaitos. També els d’Alcanar i Sant Jaume d’Enveja; també els d'Azuébar (Serra 89: Artana), Orpesa (Serra 90: Benicàssim, Tales (Serra 89: Onda), Bolbait, Alba de Campo, Cuatrocorz, Puybolea (Serra 89), Belltall (Amades 1951: 1208).

¨trichagats 'trincagats' o 'trinxagats' (?) (en una cançó).

¨mataflares (Bayerri IV 324: Amposta, s. XIX); en una locució (Bayerri IV 324); en una cançó: Bayerri III 552; Pallarés 20). Semblant als matajutges de Cullera (Sanchis 3 IV, 28), matamares de Sueca (Sanchis 3 IV, 75), matagossos de Palamós (Amades 1951: 1216), mata-rucs de Solsona (Amades 1951: 1219), mata-sants de Vila-seca (Amades 1951: 1221), matanotaris de Aguiró (Amades 1951: 1207), etc.

¨tontos (!) (MP: Deltebre. També els de Bescaran (Amades 1951: 1209).).

Locucions:

1 Té més arròs que una baldana tortosina. Bayerri I 176: Se diu d’una cosa ben feta, sobretot d’una minjada a base d’arroç. Comparació pescada a la Ribera en un dia de rostifaci de l’any 1927.

2 És dia de predicar el sermó de Santa Tortosa, que dia Mn. Sol. Bayerri IV 303 (explic.).

Tornaveus:

3 --Què passa per Tortosa?

--Aigua entre Sant Roc i la Casota. Vergés I 80. Bayerri IV 306. Bayerri III 399: Pregunta i resposta que diem humorísticament per a significar que no ocurrix res de nou o d'importància. Cita Vergés.

4 A Tortosa, a cavall de la rabosa. Lleixà 1994: 86 (Mas de Barberans): Per als xiquets, el fet d'anar a Tortosa era sovint considerat com un dia de festa. I demanaven d'anar-hi. La resposta dels pares que volien fugir d'estudi era...). Lleixà 1996: 25-26 (íd.): Paral·lelament, si el que demana és anar a Barcelona, es diu: “A Barcelona, a cavall de la mona”. La Joana Minguet ha recollit a Ulldecona el següent: “A Vinaròs, a cavall d’un terròs”.

5a Lo convit de Tortosa:

--Has dinat?

Si respon que no, se li diu:

--És que si haguesses dinat, faries una copeta.

Si afirma haver dinat, se li diu:

--És que si no haguesses dinat, dinaries en natros. Bayerri IV 306.

5b Lo convit de Tortosa:

--Quan has vingut? Quan te’n vas (o, te’n tornes?). Bayerri IV 306: Se diu irònicament per a censurar la poca o gens generosa hospitalitat dels tortosins. Cf. Alcanar 11.

Parèmies:

* Més frases proverbials a Bayerri I 146, 339; II 5, 50-51, 302-3; IV 300-336, 479; Castellà-Maigí 152.

6a Sant Blai de Bot, que el de Tortosa no pot. Pastor 1909: 68: devot. Bayerri I 212: no hi pot; ap. Vergés Pauli V 116. (explic.). Farnés B 827 (ap. Pastor).

6b Sant Blai de Bot, que el de Caseres no pot. Farnés B 827 (ap. Or: variant que recollí Joan Amades a Bot). Parés XII 1994.

6c Sant Blai de Bot, que el de la Fatarella no pot. Navarro 309 (Bot).

7 De Reinosa a Tortosa, puente fuerte el de Lodosa. Bayerri IV 310 (explic.).

8a Quien ruín fuera en Tortosa, ruín será en Tolosa. Martínez 1978 nº 27.956 (ap. Rodríguez Marín). Bayerri IV 308 (ap. Rodríguez Marín, en Más de 21.000 refr. cast., pàg. 426): Retrau que el canviar de lloc, no és mudar de costums. Farnés D 1511 (ap. Rodríguez, 1926: fuere.).

8b Qui roí és a Tortosa roí serà a Tolosa. Amades 1935: 80. Amades 1951: 1220. Parés XII 1952.

8c Qui dolent és a Tortosa, igual serà a Tolosa. Pallarés 18.

9 Tortosa, ventosa. Martínez 1978 nº 27.957 (ap. Rodríguez Marín). Farnés T 966 (ap. Rodríguez, 1926): Deu voler indicar la freqüència de les ventades en aquella ciutat. Altres expressions: A Tortosa, quan fa vent, ne fa per a tots los pescadors; A Tortosa, quan se posa a fer vent, no se'n sap dixar; Del vent ne tenim fàbrica a Tortosa; Dels vents ne tenim la "exclussiva" a Tortosa. Bayerri IV 417-418.

10 Tortosa, ciutat famosa. Veg. Tortosa 72.

11 Per a malalties, Tortosa. Blanc 45. Moret: 79 (Calaceit).

12 Per a malnoms, Tortosa. Bayerri III 42 (coment.).

13 Tortosa, el poble del "pos". Pallarés 18.

14 De Cintes i Cintetes, n'està plena Tortosa. Bayerri I 339 (explic.).

15 Sant Pere, a Tortosa, té molt Peres. Bayerri III 457-8 (explic.).

16 A Tortosa hi ha Cintes, i al Perelló, Tonis i Tònies. Pallarés 14.

17a Ni som catalans ni valencians! Som tortosins! Moreira 635.

17b No som ni catalans ni valencians: ¡som tortosins! Bayerri IV 317 (ap. Mestre i Noé Discurs JF 1931 p. 8).

17c Ni som catalans ni valencians,/ sinó que tan sols som tortosins. Bayerri IV 318 (ap. Moreira Jota Folk. 444, coment.).

17d Los tortosins no volem ser més que tortosins. Bayerri IV 318 (ap. Vergés Pauli Devoció Certamen 1928 I p. 9).

17e Som tortosins! Bayerri IV 318 (explic.).

17f Tortosins, ni catalans, ni valencians. Vergés I 115-116 (explic.).

17g Tortosins: ni valencians, ni catalans. Bayerri IV 318-9 (explic.).

17h Tortosins: ni valencians, ni aragonesos, ni catalans. Bayerri IV 318: Ditxo molt repopular.

17i Ni catalanes, ni valencianos, sino tortosinos. Bayerri IV 319 (ap. O'Callaghan, Anales I 1886 p. 118-122, explic.).

17j Natros no som ni catalans, ni valencians, sinó tortosins. Vergés I 115-116 (explic.). Bayerri IV 320 (ap. Vergés).

17k Los tortosins no són ni catalans ni valencians. Bayerri IV 321 (ap. Matamoros, Catedral nota p. 43, coment.).

18a Tortosí, primer matar que morir. Moreira 167. Amades 1935: 80. Amades 1951: 1220. Bayerri IV 335: Això va dir-se molt durant les guerres civils del sigle XIX (explic.). Parés XII 112.

18b Tortosí, primer mort que fugir. Amades 1935: 80. Amades 1951: 1220. Conca 206. Parés XII 113.

18c Tortosí, primer morir que fugir. Moreira 167: fuigî. Bayerri IV 335 (coment.).

18d Tortosí, primer morir que atrair. Moreira 167. Bayerri IV 335 (coment.).

18e Tortosí, primer mort que trair. Amades 1935: 80. Amades 1951: 1220. Parés XII 113.

18f Allí a on hi ha un tortosí, primer rebentar que morir. Pastor 1909: 59. Bayerri IV 324 (ap. Pastor). Farnés T 697 (ap. Pastor).

18g Tortosí, primer rebentar que morir. Vergés I 191. Bayerri IV 324, 337 (explic.): reventâ. Farnés T 967 (ap. Vergés).

18h On hi ha un tortosí, primer rebentar que desdir. Farnés T 697 (coment.): reventa.

19a Tortosina, puta fina. Bayerri IV 542. Llasat 181 (Ho diuen els roquetencs de les tortosines), Barceló 281 (coment.). Lleixà 1994: 86. Cf. Amposta 3 i Xerta 1.

19b Tortosines, putes fines. Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume, coment.), 92 (Ulldecona).

20a Per a sal fina, la dona tortosina. Bayerri IV 337.

20b Per a cara fina, la de xica (o, dona) tortosina.

21a Tortosí, lladre fi. Lleixà 1994: 86 (Mas de Barberans).

21b Tortosins, lladres i fins. Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume, coment.), 92 (Ulldecona).

22 Tortosí, ric i fi. Barceló 269.

23 Tortosins, fills de valents fins. Bayerri IV 335: Això pregonaven antigament los sabuts de les heroïcitats de la Vellúria.

24 Tortosins, aubercocs porquins. Lleixà 1996: 25 (la Sénia).

24 Tortosins i aubercocs porquins, molts però roïns. Lleixà 1994: 86 (Mas de Barberans), 92 (Ulldecona). Lleixà 1996: 25 (íd.). Semblant al següent: Albercocs, porquins i callosins, molts i roïns. Farnés A 673 (ap. Alberola, 1928).

25 Dels tortosins, guarda't dels ruïns. Bayerri 325 (explic. i coment.).

26 Tortosí, et pot trair. Pallarés 18. Cf. Tortosa 18de.

27 Tortosí, morro fi. Bayerri IV 334 (coment.).

28 Tortosí, malparlador fi. Bayerri III 42: Això hu he sentit a dir moltes vegades a catalans de la banda de Barcelona (coment.).

29 Lo tortosí a totes parts fa coixí. Bayerri IV 327 (explic.).

30 Lo tortosí és amic fi. Bayerri IV 327 (coment.).

31 Lo tortosí és un bon veí. Bayerri IV 326 (explic.).

32 Lo tortosí, sempre ho és a desdir. Bayerri IV 328 (explic.).

33 Lo tortosí se ho mira molt per a dir que sí. Bayerri IV 328 (explic.).

34 Lo tortosí estima lo que ti. Bayerri IV 328 (coment.): (Tî hu diu lo baix poble enlloc de té = tiene)

35 Lo tortosí ne vol dir, però no en vol sentir dir. Bayerri IV 326 (explic.).

36 Lo bon tortosí s'aixeca dematí. Bayerri IV 326 (explic.): dematí..

37 Lo tortosí, si fuig d'aquí, arreu obri camí. Bayerri IV 326 (coment).

38 Lo tortosí té prop lo porró de vi. Bayerri IV 326 (explic.).

39 Per a tortosí... lo tortosí. Bayerri IV 333.

40a Lo bon tortosí se minja la mona a Mig-Camí. Bayerri IV 326.

40b Per a ser bon tortosí, minjat la mona a Mitan Camí. Vergés I 464. Bayerri IV 326 (explic.). Farnés T 968 (ap. Vergés).

41 Nòvio, tortosí o xertolí. Bayerri IV 338.

42a Los tortosins s'alaben. Bayerri IV 323 (coment.).

42b A Tortosa s'alaben. Bayerri IV 323: més i més divulgada i perpetuada en l’opereta Y en Montserrat se casarán, de J. Andrés de Prada y Bonavía, representada a mitans de 1945, a Teatro Victoria, de Barcelona. Allí hi ha un quadro “Vampiros en Tortosa” o “A Tortosa s’alaben”.

42c Los tortosins saben elevar-se. Bayerri IV 322 (explic.). Cita Vergés I 114.

42d Los tortosins s'alaben, i ells saben per què. Bayerri IV 330 (coment.): Contra tal imputació responen los tortosins –i és resposta antiga—que ells saben perquè, com a justificant-se.

42e Los tortosins... ells s'alaben sols. Bayerri IV 330 (coment.): dita que va fer-se popular en una varieté de Barcelona, poc después de 1942.

Cançons:

Déu te guard de paret fesa

(...)

de trinchagats de Tortosa

e de llépol de Amposta; (...)

50 Amades 1935: 9, Amades 1951: 1206: v. 6: lepol. Sanchis 82 (ap. text trescentista transcrit per Pérez Bayer i publicat per Gabriel Llabrés, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, IV, 144 [Palma de Mallorca]): v. 5: trincagats. Pallarés 23, v. 5: trinxagats, v. 6: i de llèpols. Fragment d’una tirallonga toponímica.

Les Cucales són d'Amposta,

Mataflares de Tortosa,

les xiques de Masdenverge

tenen lo pèl de rabosa.

51 Veg. Amposta 6.

A Remolins tots són lloscos,

a Tortosa no ho són tant,

i al pujar dalt Santa Clara,

allí estan les flors de Maig.

52 Veg. Remolins 6.

Freginals és nostre poble,

Sant Bertomeu lo patró.

nostra comarca és Tortosa,

Catalunya la regió,

la província és Tarragona,

i Espanya nostra nació.

53 Veg. Freginals 2.

Tortosa, la merdosa,

Vinaròs, lo capità,

Ulldecona la bacona,

Alcanar nostre serà.

A Xerta els tarongers

per a treure aigua-nafra. (...)

54 Borau-Sancho 920 (Pena-roja. Cita Salvador Ginesta i Batllori, Les terres del Matarranya, Barcelona, 1991. E. J. Vallespí, "Romance catalán recogido en Peñaroya de Tastavins. Teruel", Caesaraugusta, 7-8 (1957), pp. 137-138): recollit per Maties Pallarés a començaments de segle. Fragment d’una tirallonga toponímica. Domenech 56.

Tortosa la valerosa

Aldover lo batxiller,

Xerta a la descoberta

que ho vol saber.

55 Aliern 253

La terra de l'Empordà

és prop Girona,

el port de Salou

vora Tarragona,

el Ter prop de Vic,

el Tordera vora Hostalric

i l'Ebre a Tortosa.

56 Veg. Ebre 12.

Tortosa està en un racó,

i Amposta en una planera;

la Ràpita, en una punta,

i Sant Jaume, a la Ribera.

57a Torné 68, v. 1: recó; v. 4: la ribera. Amades 1935: 80, v. 1: recó; v. 3: la Ràpida; v. 4: en la Ribera. Amades 1951: 330, v. 1: recó; v. 4: en la Ribera. Pallarés 20, v. 4: en una ribera. Farnés T 965 (ap. Torner).

Tortosa està a un racó;

Amposta, en una plana;

la Ràpita, a una punta

i enmig del Delta, la Cava.

57b Casanova 1996: 21.

La Ribera està en un pla;

Tortosa en un racó,

i entremig de dos barrancs,

lo poble del Perelló.

57c Veg. la Ribera 3a.

La verge de la Mercè,

patrona de Barcelona,

Sant Josep a València

i el Pilar a Saragossa,

a Roquetes Sant Antoni

i la Cinta a Tortosa.

58 Veg. Roquetes 6.

San Isidro està a Madrid

i el Pilar està a Zaragoza,

a València Sant Vicent

i la Cinta està a Tortosa.

59 Moreira 27, Bayerri III 68, v. 2: i'l Pilâ.

El Ebro nace en Reinosa

y en Tortosa se une al mar,

y passa por Zaragoza

para besar el Pilar.

60 Veg. Ebre 13b.

A Tortosa diuen guai!,

al Perelló, a fe de Déu!,

a la Ribera fan pus,

i a Tivissa, mano meu!.

61a Brull 231; 191, v. 3: diuen. Pallarés 14. Biarnés-Cid 245.

A Tortosa diuen guai,

al Perelló fe de Déu,

a la Ribera, barraca,

i a la Cava, mano meu.

61b Sancho 81 (Origen: Baix Ebre). Lleixà 1994: 92, 1996: 22 nota (Ulldecona).

A Tortosa diuen guai;

a la Cava, mano meu;

a la Ribera, barraca,

i al Perelló, a fe de Déu.

61c Pallarés 14. Vallès-Vallès 231 (Roseta), v. 4: Perelló, fe.

A Tortosa diuen buai,

a la Cava, mano meu,

a Sant Jaume, mano, barraca,

i al Perelló, fe de Déu.

61d Lleixà 1994: 86, 1996: 22 (Mas de Barberans, coment.).

A Tortosa tenen peres,

al Perelló, perellons,

i a la Cava i a l'Ametlla

tomates i prebentons.

62a Casanova 1996: 110 (explic.).

A Tortosa venen peres,

al Perelló, perellons,

i a la Cala de l'Ametlla,

tomates i prebentons.

62b Casanova 1996: 110.

Tortosa tenen peres,

· · · · · · · · · · · · · · · · ·

i a la Cava i a l'Ametlla,

tomates i prebentons.

62c Casanova 1996: 110.

A Tortosa tinc la roba,

a Godall lo devantal,

a Rossell les espardenyes

i a la Sénia el meu galan.

63 Bayerri II 572: la Cénia. Pallarés 25, v. 2: el davantal, v. 3: al Rossell, v. 4: galant. Una d’idèntica situada a Queretes, Lledó, Beseit i a la Torre (Borau-Sancho 838, Cretes).

A Tortosa he festejat,

a Roquetes i a Mianes,

també a Amposta hai arribat

i ara a l'Aldea en tinc ganes.

64 Bayerri II 263. Barceló 288, v. 3: he, v. 4: i, a l'Aldea.

Xerta és molt guapa,

Tortosa no ho és tant;

les d'Amposta ploren

perquè no hi van.

65 Veg. Xerta 23.

Les xiques de Xerta ploren

perque no en tenen consol;

a Tortosa plou i neva

i al Perelló fa bon sol.

66 Veg. Xerta 24.

Les costes de Santa Clara

per a mi ben planes són;

dixant a Paüls i Aufara

Tortosa és la flor del món.

67 Veg. Santa Clara 3.

A Tortosa en fan un port,

a Móra en fan un canal

i a Garcia en fan un pont

que no l'acabaran mai.

68 Cid 236. Pallarés 22, v. 1: A Tortosa fan un pont, v. 2: Móra fan, v. 3: Garcia, un altre pont, v. 4: però no. Biarnés-Cid 268, v. 1: Tortosa fan, v. 3: a Garcia. Cid 103. Cita Bayerri II 236 i Guia, p. 268. Violant 747 (ap. Barceló, pàg. 12) en recull un de semblant aplicada a localitats del Camp.

Tortosa sí que està rica

que n'han fet un pont de pedra,

i la Verge del Roser

l'han ficada a una atra iglésia.

69 Bayerri IV 305. Pallarés 22, v. 2: hi han, v. 4: en una altra església.

L'Ajuntament de Tortosa

a Madrid ha reclamat,

que facen un pont de ferro

que el de fusta s'ha cremat.

70 Bayerri IV 306. Pallarés 22, v. 2: de Madrid, v. 3: facin, v. 4: ja que. Casanova 1996: 103.

Adiós, ciudad de Tortosa,

adiós, los siete portales,

que me voy a Zaragoza

a ver los toros reales.

71a Gomis 1890: 205. Bayerri IV 298 (ap. Gomis). Vergés I 24-25: Surto pel portal de Sant Joan. –Aixó es un dí, perque’ls set portals famosos de Tortosa, Temple, Sant Joan, Pont de barques, Rastre, Sant Jaume y’ls dos de Remolins, de la Cortadura y de Vimpesol, han desaparegut, com la font de la plassa, com los payols de la vora del riu.

Adéu, Tortosa famosa,

la de los set portals,

que me'n vaig a Saragossa

a veure els toros reials.

71b Amades 1935: 80. Amades 1951: 330.

Tortosa, ciudad famosa

la de los sietes portales,

encanto de los mortales

su campiña deliciosa.

72 Vergés I 357 (fragment del “Verdadero y grandioso romance de la horrorosa inundación del Ebro y avenida del barranco del Rastro, que sufrieron Tortosa y su comarca, en los dias 21 y 22 de Octubre de 1866”): un romans que va fer molt de furor, segons diuen los vellets. Bayerri IV 310 (ap. Vergés): D’un romanç de l’any 1866. Veg. Tortosa 71a. Cf. Tortosa 10

Adiós Tortosa famosa

la de los siete portales,

si nos morimos en Cuba

aconsuela a nuestras madres.

73 Moreira 130. Veg. Tortosa 71a.

Tortosa, la valerosa,

voltadita de balcones,

y en medio de la ciudad

una fuente con cañones.

74a Vergés I 471 (una colla de pagesos en guitarres, guitarrons y ferrets): v. 3: siudad. Bayerri IV 312. Casanova 1996: 126 (coment. i explic.): v. 4: de cañones. Veg. Tortosa 71a.

Adéu, Tortosa famosa,

rodejada de balcons

i en el mig de la ciutat

una font amb uns canons.

74b Amades 1935: 80. Amades 1951: 349. Veg. Tortosa 71a.

Tortosita, Tortosita,

las espaldas te voy dando;

yo no sé qué dejo en ella

que mis ojos van llorando.

75a Gomis 1890: 205. Bayerri IV 298 (ap. Gomis).

Tortosina, tortosina,

les espatlles et vaig donant;

jo no sé què em deixo,

que els meus ulls van plorant.

75b Pallarés 26.

No me duele a mí Tortosa,

su castillo ni murallas,

que lo que me duele a mí

la Santa Cinta sagrada.

76 Gomis 1890: 205. Bayerri IV 298 (ap. Gomis).

A la verge de la Cinta

començo per saludar,

pos com a bon tortosí

dins al cor duc un altar.

77 Bayerri III 67.

Tenen los fills de Tortosa

dos espills per a mirar-se;

un la Verge de la Cinta,

les aigües de l'Ebro, l'atre.

78 Pastor 1910: 123. Bayerri IV 336.

Té una Verge moreneta

Catalunya per patrona,

i aquí tenim una Cinta

que és la glòria de Tortosa.

79 Pastor 1909: 83, Bayerri III 70, v. 1: moreneta.

De Tortosa pels contorns

quatre palaus té una Reina:

la Petja i Mitan Camí,

lo Coll de l'Alba i l'Aldea.

80 Pastor 1909:75, v. 2: Reina; v. 3: Mitán. Bayerri III 65: v. 1: cantons, v. 3: Mitan-Camí. Barceló 287, v. 1: pels cantons, v. 3: Mig-Camí. Pallarés 22, v. 1: cantons, v. 3: Mig-Camí, v. 4: de Alba.

Passant per la Catedral

vaig jurar davant la Cinta

que la xica en qui jo em case

n'ha de ser-ne tortosina.

81 Bayerri IV 338: canta la noia tortosina.

A Tortosa vull entrar

a buscar-me un tortosí,

i si no me'l volen dar

me buscaré un xertolí.

82 Pallarés 24, v. 3: donar, v. 4: em. Bayerri IV 338: Quan se tracta de buscar nòvio, canta la noia tortosina.

Si vas en busca de sal

no vaigues a les Salines,

vés-te'n a Tortosa i voràs

la sal de les tortosines.

83 Veg. Salines 4d.

Va vindre un a Tortosa

i va mirar tots los jardins,

va mirar totes les roses,

les de fora i les dins,

i la que més li va agradar

la va trobar a Remolins.

84 Vallès-Vallès 233 (Cinta).

Les filles de Tortosa

tenen la cara

feta d'or i violes,

clavells i plata.

Per això quan la Fama

en sa veu canta,

que del món són les reines

ningú ho estranya.

85 Moreira 75. Moreira 76 (amb partitura els 4 primers versos, v. 1: Totes les tortosines). Bayerri IV 339.

Al temps de les cireres,

les tortosines

anar pel camp, no poden,

perqué perillen,

pues sos llavis encesos,

los aucells miren

com si fossen cireres,

hi van, i piquen.

86 Moreira 76. Bayerri IV 339, v.4: perque, v. 5= v. 4: pos.

No trobareu salero

per tot Espanya,

ni a Aragó ni a València

ni a Navarra,

la sal està a Tortosa

a nostra casa,

en les nostres xiquetes

d'hermosa cara.

87 Moreira 76. Bayerri IV 339, v. 2: tota, v. 5= v. 4.

Si'l río de Tortosa

fuera d'assucar,

todas la tortosinas,

xucla, que xucla.

88 Veg. Ebre 17.

No voràs cap coixo

ballant la Tarana,

ni cap tortosina

que no sigue guapa.

89 Bayerri IV 339.

Totes les xiques de Remolins

tinen la cara de serafins.

A Santa Clara i a Sant Dominguet

i al Rastre, semblen bells angelets.

Les tortosines si bé ho mireu,

totes pareixen poms de clavells.

90 Veg. Remolins 7.

Les tortosines són llargues i primes,

baixes i gordes i pareixen toxines.

91 Lleixà 1996: 25 (Amposta).

Al garrofer acomparo

l'amor de la tortosina,

en ser el temps de barruscar

ja hi torna a haver garrofina.

92a Bayerri IV 337.

Se pareix al garrofer

l'amor de la tortosina:

en ser al temps de barruscar

ja hi torna a haver garrofina.

92b Bayerri IV 337 (ap. Vergés IV 251-2).

El garrofer, l'acomparo

a l'amor de les tortosines,

que al temps de barruscar

ja hi torna a haver garrotines.

92c Pallarés 26.

Si volen saber senyores

a Tortosa que ha passat,

un matxo ha matat un carro

a un carrer de la ciutat.

93 Casanova 1996: 126 (coment.).

Tortosins som i devots

de la Verge de la Cinta;

volem les costums i llengua

de la pàtria tortosina.

94 Pastor 1909: 78, v. 1: son. Bayerri IV 336 (coment. Vergés Pauli Libertad nº 20, maig 1909).

Dos cebes tenim al cap

pero les dos sense grills;

volem ser primer espanyols

i después ben tortosins.

95 Pastor 1909: 81. Bayerri IV 328.

Qui ha sentit la dolçaina

i ha vist la cucafera,

recorda tota sa vida

a la Tortosa festera.

96 Bayerri IV 299: També era molt sovint escoltada esta cançó.

Maria Rosa no plores

que a Pasqua et faré una mona,

te duré a Tortosa als bous

i per Sant Lluc a Ulldecona.

97 Bayerri III 195: v. 2: qu'a.

Tu, que en baixes de Tortosa,

dis-me lo que m'has portat,

t'hai portat una enciamada

que el novio t'ha regalat.

98 Bayerri III 272; nòvio.

Dissabte tan amorós,

què t'has fet que mai arribes?

A les planes de Tortosa

hai anat a plegar olives.

99 Pastor 1908: 41, v. 2: ¿que t'has. Vergés I 178: ¿qué. Amades 1935: 80, Amades 1951: 330. v. 1: --Dissabte; v. 3: --A l'horta de; v. 4: he. Bayerri III 294, v. 2: ¿qué, v. 4: aulives. Vallès-Vallès 216 (Recollida per Bayerri), v. 4: he.

Les aulives donen oli

i els carrolls de raïm vi,

i els sinyorets de Tortosa

donen molt poquet de si.

100 Bayerri IV 192 (Peret, en El Radical, 26 juliol 1913). Bayerri IV 225 (explic.), v. 1: La olivera dóna oli, v. 2: i la vinya dóna v, v. 4: (o, saben dar poquet de si). Esta cançó, popular de veritat a les darreries del sigle XIX, apenes la repetix avui en dia algun erudit representant de la Vellúria. Pallarés 23, v. 1: olives, v. 3: les "sinyores". Borau-Sancho 1077 (Cretes) en dóna una de semblant, aplicada al tramvia de Queretes, com a composició d’autor conegut (.F. Llerda).

A la plana de Tortosa,

jo no vull anar-hi més,

perquè no gasten rellotge

i mai saben quina hora és.

101 Amades 1951: 1220, v. 4: és (es guien pels estels). Parés XII 397. Una de semblant aplicada al Bellestar i a Benafigos (Parés XII 859, 860) i a la Pobleta de Morella (Borau-Sancho 860, Mont-roig).

Ya no quiero más amores

de Castellón de la Plana,

que los quiero de Tortosa,

que son amores del alma.

102 Bayerri I 317: Coples cantades per la Srta. Verdecho, de la Companyia cómic-lírica dirigida per don Josep Gil, en el Teatro Principal, en desembre 1891 (Cf. La Correspondencia de Tortosa, del 10). Sanchis 163 (a Tortosa).

Si volen caçar los tortosins

que vaiguen a la muntanya

per a caçar gambusins.

103 Casanova 1996: 126 i nota 133 (explic.)..

Atràs, atràs, tortosins,

atràs, atràs, la bandera,

que el nostre terme no passa

del barranc de la Galera.

104a Bayerri II 338.

Atrás, atrás, tortosins,

atrás la destral i l'olla,

que el vostre terme no passa

del barranc de Fullola.

104b Pallarés 23.

L'Ajuntament de Tortosa

a la Cava ha abandonat,

no arregla les carreteres

ni mos dóna poble apart,

només se cuida, sinyors,

dels diners embutxacats.

105 Casanova 1996: 103 (coment.).

Rondalles:

Els tortosins no són ni catalans ni valencians.

La ciutat de Tortosa tenia uns furs i un règim propis diferents dels de Catalunya i dels de València, i d'ací que vindiquessin sempre la seva personalitat jurídica especial, diferenciada de la catalana i de la valenciana, i que es neguessin a ésser considerats catalans o valencians. La tradició, però, conta un altre perquè de la individualitat tortosina.

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV el sant, va conquerir la ciutat de Tortosa als sarraïns, després d'un gran esforç militar, car els moros s'havien fet molt forts a Tortosa.

Conta la llegenda que, un cop conquerida la ciutat, el comte amb tota la seva tropa va encaminar-se cap a combatre i reconquerir la ciutat de Lleida i va deixar Tortosa desguarnida de gent d'armes. Els moros fugitius, que encara no eren pas gaire lluny de la ciutat, van tenir esment que a Tortosa no hi havia gairebé ningú per a defensar-la i van organitzar-se i disposar-se a recuperar la ciutat gairebé sense esforç. Però heus ací que una velleta tortosina, que estava debanant fil, va sentir com les debanadores no paraven de murmurar amb gran insistència:

"Moros vénen, moros vénen, moros vénen."

La velleta va fer córrer la veu pel veïnat, de seguida va pujar gent a les muralles i van veure que, efectivament, s'acostava una host mora, armada fins a les dents. De seguida van tocar el corn i van donar el crit d'alarma. Les dones, que molt ardidament ja havien lluitat per la reconquesta de la ciutat, van empunyar altra vegada llurs destrals, encara ensagnades de sang mora, i altra vegada es van lligar les cabelleres sota la barba per semblar, de lluny estant, homes barbuts que defensaven la muralla.

De seguida va córrer tothom a tancar els portals i a posar-se sobre les armes. Pel portal dit encara avui del Romeu va presentar-se un pelegrí amb el bordó i la carabasseta que es posà al davant de la host cristiana, formada gairebé tota per dones, per vells i per mainada, i els va capitanejar amb gran braó i ardidesa; només ensenyava als moros el seu gaiat, capçat per una creueta, i morien a cents. En una estona va destruir la tropa mora. Aquell pelegrí era sant Jaume, que així que hagué alliberat Tortosa va emprendre el camí de Lleida, per tal d'ajudar el comte Ramon Berenguer, que també tenia prou feina. Un noble tortosí anomenat Miró, per tal que el Sant pogués anar més de pressa cap a Lleida li va deixar el seu cavall, i encara avui ostenta en el seu escut el cavall de sant Jaume. La ciutat, en record de l'ajut rebut del Sant, va gravar la seva figura a la paret del portal, que va anomenar-se des d'aleshores Portal del Romeu, puix que sant Jaume anava vestit de pelegrí.

Els tortosins van dir que no agraïen la conquesta al comte Ramon, ja que després els va abandonar i van haver de defensar-se dels moros amb el propi esforç; i que, per tant, no se sentien catalans, ni acataven l'autoritat del comte, ni volien ésser valencians, puix que res no tenien a veure amb València.

106 Amades 1982: 1184-5 (Contada per Pere Mulet, de Tortosa (1935)).

Lo tort i lo bisco

N’hi havie un que ere tort, sol tenie un ull, i es va trobar amb un atre que ere bisco, i ere una mica enfotedorot i va dir:

--Ha matinat molt que ha vingut de TORTosa.

L’atre li va dir:

--Més has matinat tu, que véns de BISCaia.

107 Quintana 1995: 247 (la Freixneda).

Els de Tortosa volien ser diferents...

Els de Tortosa volien ser diferents i ho van anar a dir a Sant Pere, perquè ho comentés amb Déu. Sant Pere va dir a Déu:

--Els podríem fer sense cap.

Déu li va dir que no podia ser, que faria massa feo.

--Ja ho sé. Els farem amb cap, però no els posarem res dins.

108 Lleixà 1996: 32 (Mas de Barberans).