Municipi i
cap del mateix municipi.
Nom oficial: Tivenys.
Pronúncia local: [ti”BeJtS].
Nom castellà: íd.
Altres: Tibeñes.
Títol: vila; cap de municipi.
Gentilicis:
¨tivenysà, -ana (AA:
Tortosa, pronunciat [tiBeJ”tSa, -ana), [tibeJ”tSans] (Coromines:
Bítem, Benifallet).
¨tivenysenc,
-enca, -encs, -enques (Bover 95), tivenysenc,
-enca (DCVB, SFOO, Aragonés 89), tivenysencs (Soler
88; GEC XXII 380; Coromines, ap.
Casac.: [tibeJ”tSeNks]: Tivenys), tivenxencs (Bayerri
IV 285).
¨tivenyissencs
(GGCC2 137) (!).
Malnoms:
¨raboses (en una cançó: 4; DCVB (s.v. Aldover), ap.
Valeri Serra i Boldú.). També els de Lledó (en una cançó idèntica: Borau-Sancho 841: Cretes), els de Canet
lo Roig (Sanchis 1 II, 18: Càlig;
Serra 105: Benicarló i Càlig),
Llucena (en una cançó: Sanchis 1
IV, 8; Serra 106: l'Alcora),
l'Alcúdia de Veo (Sanchis 1 VI,
3; VI, 4; VI, 5; Serra 104: Aín),
Alcoleja (Sanchis 2 III, 36),
Billeneta (Sanchis 2 III, 53;
III, 80), Almàssera (Sanchis 3
II, 19), Olocau del Rei (Serra 107:
Forcall), la Pobla Tornesa (Serra
107: Castelló), el Portell de Morella (Serra
107: la Mata de Morella), les Useres (Serra
108, DCVB), Alzira, Banyeres, Llutxent, la Ginebrosa, la Torra (Serra 105), la Torre de l'Espanyol,
Canet lo Roig, Mirasolt, Villeneta, Villena (Amades
1951: 1219, 1221, 1227, 1213, 1232-33), etc.
Locucions:
1 Parla a mils, com los de Tivenys. Bayerri IV 285. Ditxo tortosí que s'aplica al qui
parla molt adepressa i atropelladament.
Parèmies:
2 Castell a Xerta, castell a Tivenys. Veg. Xerta 7.
3 Busques a Xerta i veus a Tivenys. Veg. Xerta 8.
Cançons:
A
Tivenys ne són raboses,
a
Aldover uns alocats
i a
Xerta molt embusteros
que
mai diuen veritat.
4 Gomis 1890: 206. Amades
1951: 352, v. 1: en. Bayerri
I 81, v. 2: són alocats; v. 3: a Xerta són embusteros. Amades 1935: 77, 329, v. 2: són alterats; v. 3: a Xerta són
embusteros. Amades 1951: 329, v.
2: són alterats; v. 3: a Xerta són embusteros, v. 4: veritats. Aliern 258, v. 1: en son, v. 2:
Aldover, son, v. 3: A Xerta, son. Pallarés
20, v. 1: Tivenys són, v. 2: Aldover, alocats, v. 3: són embusteros. Barceló 287 (Cobla clarament
tortosina), v. 2: Aldover, són, v. 3: a Xerta, són. DCVB (s.v. Aldover, ap.
Valeri Serra i Boldú), v. 2: són, v. 3: a Xerta són. Farnés T 795 (ap. Gomis 1910, I, 764 (de la Ribera d’Ebre);
comunicada per Joan Amades; Vergara, 1923).
A
Rasquera fan cabassos,
al
Ginestar cabassoles,
al
Pinell ne fan graneres
i a
Tivenys canten les dones.
5 Gomis 1890: 207. Amades
1951: 352. Bayerri IV 26,
v. 2: a Ginestar, v. 4: cants. Pallarés
26, v. 2: a Ginestar. Casanova 1996:
50 (coment.), v. 2; cabassones, v.3: Pinell fan, v. 4: cantes [cànters]. Farnés R 176 (ap. Gomis).
A
la serra plou i neva
i a
Tivenys ne fa bon sol:
minyonetes
de Rasquera,
¿qui
us s'ha mort que porteu dol?
6 Bayerri IV 26.
En la
vila de Tibeñes
se
crían los mozos altos
y
en la de Benifallete
pequeñitos,
pero macos.
7a Gomis 1890: 206. Bayerri I 207 (ap. Gomis).
A
la vila de Tivenys
es
crien els nois alts
i a
la vila de Benifallet,
petits,
però nans.
7b Pallarés 24. Aquesta sembla una
traducció de l’anterior. N’hi ha una altra de semblant recollida a Mont-roig
que diu: Al carrer de Sant Roc / se crien los mossos alts. / Al carrer de Sant
Domingo / menuts però guapots (Borau-Sancho
729).
Adéu,
masos de Bítem
i també
los de Tivenys;
adéu,
les xiques de l'horta
de
la Capella dels Reis.
8 Veg. Bítem 1.
Rondalles:
La
contalla del burro i del llicsó
Los
de Xerta, per ridiculisar als de tivenxencs, contaven que estos, volent
arrancar un llicsó que havia sortit a la part de fora del campanar, en unes
carrioles i cordes van hissar-hi un burro lligat, i que l'animalet se va
aufegar a mitan.
9 Bayerri IV 285 (ap. Solicrú, Diario de Tortosa,
29 abril 1888): La contalla del burro i del llicsó se conta també dels antics
habitants del Mas de Barberans. Cf. Xerta 45
(continuació) i Mas
de Barberans 14.