Barri
de la ciutat de Tortosa, on es troba el convent de Santa Clara.
Malnoms:
¨gent de costa (Bayerri
359-360: Expressió tortosina per a significar als veïns que habiten los barris
costeruts de Tortosa (com lo barri del Castell, barri del Garrofer, barri de
Santa Clara), en contraposició als que habiten la part plana de la ciutat,
anomentats per això gent del pla (ap. E. Cantero i Hernàndez, "Gent de
Costa", La Veu de Tortosa, 30
juny 1901, pàg. 2). En una locució (Bayerri
IV 317: Així motejaven, sobretot durant lo sigle xix, los tortosins del casco de la ciutat als habitants dels
barris alts o de les costes (Santa Clara, etc.).).
Locucions:
1 Gent de costa, gent de vi. Bayerri IV 317.
Cançons:
A
Remolins tots són lloscos,
a
Tortosa no ho són tant,
i
al pujar dalt Santa Clara,
allí
estan les flors de Maig.
2 Veg. Remolins 6.
Les
costes de Santa Clara
per
a mi ben planes són;
dixant
a Paüls i Aufara
Tortosa
és la flor del món.
3 Bayerri I 342. Barceló
288, v. 3: deixant... Alfara. Semblant a la cobla següent: Corbera la foradada,
/ Gandesa: la flor del món, / les costes de la Fontcalda / per a mi ben planes
són. Navarro 310 (Corbera,
Gandesa).
Totes
les xiques de Remolins
tinen
la cara de serafins.
A
Santa Clara i a Sant Dominguet
i
al Rastre, semblen bells angelets.
Les
tortosines si bé ho mireu,
totes
pareixen poms de clavells.
4 Veg. Remolins 7.
Les
monges de Santa Clara
totes
pixen al xorrillo
menos la
mare Vanesa
que pixe
a canutillo.
5 Borau-Sancho 585 (Mont-roig).