Municipi independitzat del de Tortosa el 1850, concedida per decret
reial d'Isabel II. El títol de ciutat fou concedit el 1880 per Alfons XII.
Comprèn la ciutat de Roquetes, cap de municipi, i la Raval de Crist (GGCC2).
Nom oficial: Roquetes.
Pronúncia local: [rro”Ketes].
Nom castellà: Roquetas.
Títol: ciutat; cap de municipi.
Altres: les
Roquetes.
Gentilicis:
¨roquetenc,
-enca, -encs, -enques (Bover 82), roquetenc,
-enca (DCVB, SFOO, Aragonés 89), roquetencs (Soler
80), roquetenca (en una cançó: Bayerri IV
90); Lo Roquetenc: malnom d’Ulldecona (Itarte
211).
¨roqueteros (Lleixà 1994: 85-6, Mas de
Barberans; Aragonés 89, 81: en
els registres col·loquials; AA: Tortosa).
¨roquetenses cast. (ESPASA 52); Roquetense:
Lira Roquetense (Societat Musical "Lira Roquetense (5); Club Deportivo Roquetense,
Societat Caçadors La Perdiz Roquetense.
Locucions:
1 Roquetero, panxa buida i embustero. Castellà-Maigí 152. Llasat
181 (Ho diem els tortosins dels de Roquetes). Lleixà
1994: 86, 1996: 25 (Mas de Barberans).
2a Faig lo tonto com Pauet, de Roquetes. Bayerri IV-293 (explic.).
2b A vegades trau a conte
fer el tonto com Pauet de les Roquetes. Bayerri IV 293 (explic.).
Parèmies:
3a Cel a roquetes, aigua a bassetes. Blanc 24, 170. DCVB (s.v. roquetes): a roquetes
(Pla de Bages, Tortosa, Morella). Moret:
25: a roquetes (Massalió, Bellmunt de Mesquí, Calaceit, la Freixneda, Nonasp,
Pena-roja, Vall-de-roures). Gomis 1998: 101 (íd., Blanes). DCVB (s.v.
roquetes): Lo cel... a les bassetes (Bot). DCVB (s.v. roquetes): En el cel
roquetes, a la terra bassetes (Menorca). Farnés
C 2107 en recull vuit variants, entre elles la de Pastor. Hi ha altres
versions: Al cel cabretes..., Al cel escaletes..., Cel amb cassoletes..., etc.
3b Cel a roquetes, aigua a escudelletes. Llasat 177: (Pluja menuda). DCVB (s.v. roquetes):
Ascó
3c Cel a ondetes, aigua a Roquetes. Castellà-Maigí 150.
Tornaveus:
4a A Roquetes, punyetes, però les punyetes,
que ja les venen fetes. Pallarés 23.
4b A Roquetes, les punyetes les venen fetes. Lleixà 1996: 25 (Amposta i Mas de Barberans): Quan
algú envia a un altre a “fer punyetes” és freqüent que respongui.
4c A Roquetes, les punyetes, ja les venen
fetes. Lleixà 1994: 86 (Mas de
Barberans).
Cançons:
Aldover
ne fan paneres,
a
Benifallet cabassos.
I a
la vila de Roquetes
qui
entrompessa es fot de nassos.
5 Veg. Aldover 10.
La
verge de la Mercè,
patrona
de Barcelona,
Sant
Josep a València
i
el Pilar a Saragossa,
a
Roquetes Sant Antoni
i
la Cinta a Tortosa.
6 Vallès-Vallès 228 (coment.).
A
Tortosa he festejat,
a
Roquetes i a Mianes,
també
a Amposta hai arribat
i
ara a l'Aldea en tinc ganes.
7 Veg. Tortosa 64.
Hai
voltat per Vall-de-roures,
per
Xerta i per Roquetes
i
de xiques no n'hai vist
tan
guapes com a Queretes.
8 Veg. Xerta 22.
A
la ciutat de Roquetes
diuen
que no hi han fadrines,
la
Morena de la Roja
n'és
fadrina per a dies.
9 Moreira 37. Bayerri
IV-90, v. 3; de la Rossa (o, de la Roija). Querol
252 (Cobles del folklore tortosí), v. 2: hi ha, v. 4: és fadrina.
Les
xiques de Roquetes
són
moltes i valen poc,
per
a rostir una sardina
l'escampen
per tot lo foc.
10
Vallès-Vallès 230 (Batiste). Una d’idèntica
aplicada a les xiques del Perelló (34), la Galera (10), Ulldecona (18) i les
Ventalles (8); una altra gairebé idèntica aplicada a “les xiques d’este poble”
(Borau-Sancho 598, Mequinensa i
altres vuit pobles del Matarranya), de Sant Rafel (Lleixà 1996: 34), de Castellfort (Farnés X 66, ap. de Vergara, 1923).
Roquetenca,
roquetenca,
no
en vals poques de pessetes,
¡que
ditxós si en conseguia
la
millor flor de Roquetes!
11 Bayerri IV 90.
Una
vella en tinc a casa,
que
no minja més que sopetes
ti
una barruga a la panxa
com
lo campanar de Roquetes.
12 Bayerri IV 411 (cançó popular tan coneguda i que té
tres variants). S'aplica també al campanar de Reus (Bayerri IV 411) i al de Riudoms (Bayerri IV 411).
Un
dia me'n passejava
de
Jesús a les Roquetes,
en
les mans a les butxaques
en més
treballs que pessetes.
13 Veg. Jesús 3.
Quan
entréssem a Roquetes
ja
no mos coneixeran,
se
pensaran que som moros
que
vénen de Tetuan.
14 Bayerri IV 90. Pallarés
26, v. 1: entrarem, v. 2: no ens, v. 3: es creuran.
Ja
pugen los forasters
allà
baix a les Roquetes,
anirem
a recibî'ls
amb
guitarra i castanyetes.
15 Borau-Sancho 891 (Pena-roja).
De
Roquetes vinc,
de
Roquetes vinc,
de
Roquetes baixo;
agulles
de cap,
agulles
de cap,
agulles
de ganxo.
16a Moreira 31 partitura. Bayerri IV 90. Lleixà 1996: 37 (coneguda a tota la comarca; recollida a
Amposta, Santa Bàrbara, Tortosa, la Sénia, Sant Jaume d’Enveja i Mas de
Barberans): Sancho 77 (Origen:
Baix Ebre). www.alcanar.com/canarevades/.
Ferrer 59: v. 1: I de. Borau-Sancho 1055 (amb notació musical,
a diversos pobles del Matarranya): íd.
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
Mai
bevem, mai bevem, mai bevem.
Posa
vi, posa vi, posa vi.
Que
encara que mos emborratxéssem,
no
mo n’anirem, no mo n’anirem,
volem
estar aquí.
16b Lleixà
1996: 37: Aquesta cançó, amb tonada de jota tortosina, té una continuació que
hem recollida Amposta.
Des
que ha pujat Perot
ja
no en poden posar lloques
que
s'ha begut tots los ous
de
Jesús, Roquetes i Horta,
i a
la panxa en té una truita
com
lo café de Set Portes.
17 Veg. Jesús 4.
Bernardo
porte relotge
i
va vestit de pagès,
li
pregunten les xiquetes de Roquetes,
quina
hora és?
Rondalles:
A
Roquetes hi va sortir un romer a l’església...
A
Roquetes hi va sortir un romer a l’església i els roquetencs hi van posar un
baso per a fer mel.
19 Lleixà 1996: 32 (Mas de Barberans).