LA RIBERA

 

Nom donat al Delta o delta de l’Ebre (Bayerri IV 67: Així solem nomenar lo Delta de l'Ebre; Lleixà 1996: 29: nom que antigament es donava al Delta de l’Ebre).

 

Gentilicis:

 

¨riberenc, -encs (Gomis 1890: 204) o del delta de l'Ebre (Moreira 537), riberenca (en una cançó: Torné 68); Riberenca: Sociedad de Cazadores La Riberenca del Ebro (Casanova 1997: 60).

 

Locucions:

 

1a   Gent de Ribera, malfeinera. Amades Refraner 1217. Parés XII 1518.

 

1b   Gent de Ribera, puta i mal filanera. Farnés G 530 (ap. Vergara, 1923; Alberola, 1928: p... i mal faenera; puta i mal feinera).

 

1c   Gent de Ribera, gent falaguera. Amades 1935: 54, 64. Refraner 1217. Parés XII 1517. Farnés G 529 (ap. Vergara, 1923).

 

1d   Gent de la Ribera, per allà on passen fan carrera. Farnés G 513 (ap. Barceló, IV-23): Barceló comenta en ses notes que es refereix a la Ribera d’Ebre. I afegeix: “Los reberencs (sic) acostumen a fer moltes visites importunes als seus parents, fin als més llunyans, i arriben a molestra: per ço el refrany...”. Un de semblant aplicat als de Porrera (íd.).

 

2   Per a mosquits, la Ribera. Bayerri III 227.

 

 

Cançons:

 

La Ribera està en un pla;

Tortosa en un racó,

i entremig de dos barrancs,

lo poble del Perelló.

 

3a   Pallarés 15.

 

Tortosa està en un racó

i Amposta en una planera,

la Ràpita en una punta

i Sant Jaume en la Ribera.

 

3b   Veg. Tortosa 57a.

 

A Tortosa diuen guai,

al Perelló fe de Déu,

a la Ribera, barraca,

i a la Cava, mano meu.

 

4   Veg. Tortosa 61b.

 

A la Ribera, Ribera,

a la Ribera de mayo,

a la Ribera se coge

mucha paja y poco grano.

 

5   Bayerri IV 68.

 

Allà baix a la Ribera

n'hi havia un sapo, sapo,

als hòmens no els dia res

i a les dones, guapo, guapo.

 

6a   Moreira 384, v. 3: diia. Bayerri II 399 (cançó riberenca), IV 68. Borau-Sancho 718 (Fórnols, la Portellada): v. 1: Allí, v. 2: havie, v. 3: die. Borau-Sancho 400 (Arenys de Lledó): v. 2: n’hi havie un sapo marraco, v. 3: que als hòmens no els die res, v. 4: i a les noies. Una de semblant localitzada a la vora del riu (Borau-Sancho 400: Ràfels, Fórnols, la Portellada. Citen Moreira, op. cit. Cf. les Ventalles

 

· · · · · · · · · · · · · · · · ·

· · · · · · · · · · · · · · · · ·

que minjava peix en suc,

caragols i all-i-oli.

 

6b   Bayerri IV 68. És una plagada que s'aplica a la persona de poc suc i sustància, que quan parla no lliga un gra de sal.

 

Allà baix a la Ribera

hi havia un burro pelat,

tres dies que estava mort

i encara minjava blat.

 

7   Pastor 1908: 33. Bayerri IV 69.

 

Allà baix a la Ribera

un burro picava espart,

una gallina cernia,

la rata acaçava al gat.

 

8   Moreira 37; v. 1: Rivera. Bayerri IV 69, v. 3: una rata capdellava, v. 4: i un gos acassava un gat.. Pallarés 24, v. 4: caçava el gat. Casanova 1996: 50 (coment.), v. 4: caçava el gat.

 

Allà baix a la Ribera

hi havia un puput pelat

quan les cabres faran llana

Maria farà bondat.

 

9   Minguet 1996: 122.

 

Allà baix a la Ribera

anava un gat per les vinyes

en un cabasset al cap:

Dones qui em compra sardines!

 

10   Minguet 1996: 107.

 

Caminet a la Ribera

lo voldria enrajolar,

abans no el podia vore

i ara no el puc oblidar.

 

11   Bayerri IV 69. Pallarés 20, v. 1: de la?, v. 2: jo el, v. 3: veure.

 

Los chopos de la Ribera

todos tienen tu nombre puesto,

que se lo he puesto yo

con la navaja campera.

 

12   Cid 109. Sancho 64 (coment.).

 

Tots me diuen riberenca,

quan si ho sóc, és a mitan;

a l'hivern ne plego aulives

al terme de Freginals.

 

13   Torné 68. Farnés R 563 (ap. Torné): v. 2: quan, si ho sóc; v. 3: olives.

 

Per a pageseta maca

una pagesa cavera,

aquell que es vulgue casar

que se'n baixe a la Ribera.

 

14   Veg. la Cava 24.

 

Les xiques de la Ribera

no es volen casar per ara.

Mare, abadejo, abadejo,

que la tonyina va cara.

 

15   Casanova 1996: 74. Una de semblant aplicada a les xiques de la Mussara (Parés XII 1708).

 

Maria, per bé que et vull,

no et casos a la Ribera

que sols menjaràs bajoques

i flor de carabassera.

 

16a   Gomis 1897: 113. Amades 1935: 64, Amades 1951: 349, v. 2: casis... Ribera (de l'Ebre). Parés XII 1714 (íd.). Biarnés-Cid 343 (els de secà als de regadiu), v. 1: Maria de bé, v. 2: no't casos, v. 3: te faran menjar, v. 4: flors; 350 (els de la Palma [d'Ebre] als pobles de la vora del riu). Pallarés 20. Lleixà 1994: 89 , 1996: 30 (Mas de Barberans, coment.), v. 1: Joanet, pel bé, v. 2: cases, v. 3: que et faran menjar, v. 4: i flors de la. Farnés M 1108 (ap. Gomis (recollida a Mequinensa); Serra i Boldú, Folklore, “El batre”; 1922 Comentaris (explic.); Vergara, 1923): v. 1: pel bé, v. 3: que et faran menjar, v. 4: flors. Borau-Sancho 414 (amb notació musical): v. 3: que et faran mimjar bajoques/pataques, v. 4: i flors (Fórnols, Favara de Matarranya, Mequinensa). Citen TM: Martínez; Amades, Cançoner 901 i 2074.

 

Maria, si et vols casar,

· · · · · · · · · · · · · · · · ·

que et faran menjar bajoques

i flors de carabassera.

 

16b   Amades 1951: Refraner 1217. Lleixà 1994: 92, 1996: 30 (Ulldecona): v. 2: cases. Ferré-Rebés-Ruiz 85 (Arbolí, amb la notació musical): v. 1: Mare, si mai me caseu, v.2: no em caseu a la Ribera, v. 3: que em faran.

 

Xica, si et vols casar

no vaigues a la Ribera

que et fartaran de cols

i flors de carabassera.

 

16c   Casanova 1996: 104 (explic.). Lleixà 1994: 92. Pallarés 20, v. 1: Noia, v. 2: no vagis, v. 3: que et donaran cols.

 

Joanet, pel bé que et vull,

no et cases a la Ribera

que te l'enviaran desclaça

por ser estilo de tierra.

 

17   Lleixà 1994: 89 i nota 27 (Mas de Barberans, coment.). Lleixà 1996: 29-30 (Mas de Barberans i la Sénia).

 

A la Ribera no hi vaigues,

no ser que siga per força;

t'agafarà la quartana

i et passaran per Amposta.

 

18   Torné 68, v. 2: que sigui. Bayerri IV 68, v. 2: si no és. Sancho 77, v. 2: no és que sigue, v. 3: que t'agafarà la cortana (La quartana és una febre palúdica). Casanova 1996: 15 (explic.), v. 2: si no és que, v. 3: que t'agafarà. Minguet: 1996: 107, v. 1: No vaigues a la Ribera, v. 2: si no és que sigue, v. 3: t'agarrarà la cortana. Lleixà 1994: 89 i nota 27, 1996. 30 (Mas de Barberans, coment.), v. 1: No vaigues a la Ribera, v. 2: si no és que sigue, v. 3: que agarraràs la cortana, v. 4: quan passaràs per. Farnés R 558 (ap. Torné): v. 1: vages, v. 2: sigui.

 

A la Ribera no vaigues

que te'n tornaràs morena,

les pessetes siran blanques

allà al cap de la quinzena.

 

19   Bayerri IV 67-8

 

A la Ribera no vaigues

que te'n cremaràs la cara,

i allavons tots te diran:

morenita ressalada.

 

20   Bayerri IV 68.

 

Si vols que t'ho faigue

a l'estil de la Ribera,

ficat panxa per amunt

i voràs quina polseguera.

 

21   [?] Cf. el Perelló 42.

 

Allà baix a la Ribera

n’hai sentit cantar un moixó;

jo em pensava que era Toni

i era el fill de Gafarró.

 

22   Vergés I 177.