Municipi independitzat del de Tortosa entrat el segle XIX (GGCC2).
Nom oficial: el Perelló.
Títol: poble; cap de municipi.
Altres: lo Perelló.
Gentilicis:
¨perellonenc,
-enca, -encs, -enques (Bover 74), perellonenc,
-enca (Aragonés 89), perellonencs
(GGCC2 119); Perellonenca:
Consumidors Perellonenca, SCCL, Juventud Unida Perellonenca (2), Jovenesa Unida Perellonenca (5).
Locucions:
1a Haver-hi més gent que
al Perelló. Amades 1951: 1216. Una de semblant aplicada a Bètera (Farnés G 548, ap. Alberola, 1928). Veg. el Perelló 41
1b Hi ha més gent que al Perelló. Pastor 1908: 36. Bayerri
III 459: qu'al. Ditxo tortosí, que sol dir-se de conyeta per a ponderar la reunió
de persones, més sorolloses que numeroses. Pallarés
14. Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume).
Lleixà 1996: 27 (Amposta, Santa
Bàrbara, la Sénia, Sant Jaume i Xerta): Per dir que en un lloc hi ha molt poca
gent es diu irònicament. També en una cançó (41). També s’aplica als Freginals
(1), Godall (3) i les Ventalles (3).
1c Tanta gent com al Perelló! Bayerri II 360-1: Exclamació irònica que es fa quan
se parla d'un poblat, junta o reunió, per a significar que hi havia poquíssima
gent, o molt insignificant assistència.
2a Al Perelló, cagalló. Lleixà 1994: 84, 1996: 24 (Sant Jaume).
2b Al Perelló, cagalló,
i a l’Ampolla, bolla. Lleixà 1996: 24 (Amposta).
3 Si vols vi bo, vés al Perelló. Pallarés 14.
4 Al Perelló, bresques i mel en abundor. Pallarés 14.
5 El Perelló, el poble de la mel. Pallarés 14.
6 Hi ha més mel al Perelló que a cap altre
cantó. Pallarés 14.
7 Al Perelló, de mel, Déu n'hi do. Pallarés 14.
8 Si vas al Perelló i veus penjada una rama
de pi, entra-hi, que allí hi venen vi. Pallarés 14.
9 A la casa del Perelló que hi ha ram, venen
mam, i a la que hi ha pi, despatxen vi. Pallarés 14.
10 Si plou al Perelló, no plou enlloc millor. Pallarés 14.
11 Gent del Perelló, gent de la raó. Pallarés 14.
12 Al Perelló, tot passa. Pallarés 14.
13 Al Perelló ja sopen. Lleixà 1996: 31 (Mas de Barberans). Cf. 43. Es diu
el mateix d’Alcanar (13 i 46).
14 El Perelló, Déu n'hi do. Pallarés 14.
15 Al Perelló, cada dona val un milió. Pallarés 14.
16 Al Perelló, ni dona ni bacó. Pallarés 14. Cf. Xerta 5.
17 A Tortosa hi ha Cintes, i al Perelló, Tonis
i Tònies. Veg. Tortosa 16.
18 De cultura, progrés i germanor, el primer
és el Perelló. Pallarés 14: progrès.
19 Al Perelló, "fe de Déu". Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume): Dels Perelló també es riuen
de la manera de parlar. Lleixà
1996: 22.
20 Al Perelló, catalans. Pallarés 14 (Dita molt antiga dels tortosins).
21 El Perelló, el poble dels
"doncs". Pallarés 14 (Dita tortosina).
22 Al Perelló,
"Paco, la vidella". Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume): Dels Perelló també es riuen
de la manera de parlar. Lleixà
1996: 22.
Parèmies:
23a Lo ferrer del Perelló quan té ferro no té
carbó. Pastor 1909: 68. Vergés I 38. Bayerri II 257; III- 459: S'aplica al obrer d'ofici que mai
té tot lo necessari per a exercir-lo. Castellà-Maigí
152: quan tenia ... no tenia; quan tenia feina no tenia... DCVB (s.v. perelló):
es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un
element que en aquell instant no es té a mà. Farnés
F 628-629 (ap. Pastor; Vergés). Cita una versió, que no li sembla tan
versemblant, comunicada per Joan Amades: El ferrer del Padró, que quan tenia
ferro no tenia carbó.
23b Hi ha qui és com lo ferrer del Perelló, que
quan té ferro, no té carbó. Bayerri II 257 (explic. Recordava este ditxo molt antic El
Hermano Lobo [Tomàs Forteza Segura], Diario Español, 20 febr, 1947, p.
5, Tarragona). Pallarés 14: El
ferrer.
24 Ets com lo sastre del Perelló, que per a
parlar es lleva el didal. Bayerri III 459: S'aplica a la persona molt entonada, que quan
parla s'escolta.
Tornaveus:
25 Saps què fan al Perelló quan plou? Pos la
dixen caure. Casanova 1996: 110 (la Cava). Semblant a les següents: Farem com els de
Ridaura, / que quan plou la dixen caure (Gomis 1998: 87, Figueres); En camp ras
fem com los de Ridaura: / si pluja cau, la deixem caure (Gomis 1998: 88,
Rosselló); Si plou la deixarem caure, com els de Portell. --¿Que els de
Cinctorres l’arrepleguen? (Parés
XII 2067). A Carcassona diuen: “Faire coumo a París: / daissa plòure” (Gomis
1998: 88 nota).
Cançons:
La
Ribera està en un pla;
Tortosa
en un racó,
i
entremig de dos barrancs,
lo
poble del Perelló.
26a Veg. la Ribera 3a.
La
Cala està en un timba;
l'Ampolla,
en un racó,
i
enmig de dos barrancs,
el
poble del Perelló.
26b Veg. l’Ametlla de Mar 3.
Atrás,
atrás, tortosins,
atrás
la destral i l'olla,
que
el vostre terme no passa
del
barranc de Fullola.
27 Veg. Tortosa 104b.
Santa
Paulina d'Ascó,
sant
Blai de la Fatarella,
sant
Antoni del Perelló
i
sant Domènec de Rasquera.
A
Tortosa diuen guai,
al
Perelló, a fe de Déu,
a
la Ribera diuen pus,
i a
Tivissa, mano meu.
29a Veg. Tortosa 61a.
A
Tortosa diuen guai,
al
Perelló fe de Déu,
a
la Ribera, barraca,
i a
la Cava, mano meu.
29b Veg. Tortosa 61b.
A
l'Ampolla diuen bolla,
al
Perelló, tot garrofes;
i a
la Partida de Dalt
mingen
enciam i carxofes.
29c Veg. l’Ampolla 2.
A Tortosa
venen peres,
al
Perelló, perellons,
i a
la Cala de l'Ametlla,
tomates
i prebentons.
30a Veg. Tortosa 62b.
A
Tortosa tenen peres,
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
i a
la Cava i a l'Ametlla,
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
30b Veg. Tortosa 62a.
Per
a figues, la Figuera,
per
a tomates, Ascó,
i
per a xiques boniques
el
poble del Perelló.
31 Pallarés 15. Brull
191, v. 2: tomàquets, v. 3: noies, v. 4: la vila. Biarnés-Cid 346 (els del Perelló diuen), v. 3: noies, v. 4:
la vila.
A
Rasquera, xiques maques;
a
Ginestar, no tant;
a
l'Ampolla, rabosetes,
i
al Perelló, són la flor del camp.
32 Veg. l’Ampolla 4.
A
Rasquera fan cabassos
i a
Ginestar, cabassoles;
les
noies del Perelló
no
saben dormir soles.
33 Pallarés 15. Una amb el darrer vers semblant aplicada
a Mequinensa (Borau-Sancho 690,
Faió, Mequinensa. Citen Amades, Cançoner, 1992 i 2073; Galan, 193).
Les
xiques del Perelló
són
moltes i valen poc:
per
rostir una sardina,
han
escampat tot el foc.
34
Pallarés 16. Una d’idèntica aplicada a
les xiques de Roquetes (10), la Galera (10), Ulldecona (18) i les Ventalles
(8); una altra gairebé idèntica aplicada a “les xiques d’este poble” (Borau-Sancho 598, Mequinensa i altres vuit
pobles del Matarranya), de Sant Rafel (Lleixà
1996: 34), de Castellfort (Farnés
X 66, ap. de Vergara, 1923).
Les
xiques de Xerta ploren
perque
no en tenen consol;
a
Tortosa plou i neva
i
al Perelló fa bon sol.
35 Veg. Xerta 24.
Si
vas al Perelló,
procura
anar ben calçada,
que
hi ha pedres al carrer
i
pots tenir entropessada.
36 Pallarés 15.
A
l'entrar al Perelló,
el
que es veu primer
és
el fanal del puntaire
i la
casa del canterer.
37 Pallarés 14.
El
poble del Perelló
ja
no pot arribar a més:
Cano
reparteix la llet
i
l'oli, el xic del francès.
Lo
poblet del Perelló
és
un poblet que m'agrada,
quan
no fan collita d'oli
fan
collita de llaganya.
39a Casanova 1996: 109 (coment.).
Lo
poblet del Perelló
és
un poblet que m'agrada,
d'estiu
s'ofeguen de set,
d'hivern
se moren de gana,
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
39b Casanova 1996: 109 (coment.).
Si
una muralla aixequessen
al
Perelló i a Alcanar,
los
que dins mos quedaríem
no
mos caldria apurar,
que
de tot mos sobraria,
en
ganes de treballar.
Quan
la plaça està plena
de
persones en reunió,
és
normal que es digui:
"Hi
ha més gent que al Perelló".
41 Pallarés 16. Veg. el Perelló 1.
Xica
si vols que t'ho face
a
l'estil del Perelló
fica't
panxa per amunt
que
et posaré el gafarró.
42 Casanova 1996: 91. Cf. la Ribera 21
Rondalles:
Al Perelló ja sopen
Una
vegada la Guàrdia Civil va denunciar un carreter al tard, però bastant de dia, perquè
no portava lo fanal del carro encès. El sendemà, en acabar de dianr, se'n va i
va encendre la llum del carro. I es va trobar la mateixa Guàrdia Civil del dia
abans i li van preguntar per què portava lo fanal encès, i va dir: "És que
al Perelló ja sopen”.
43 Lleixà 1994: 89, 1996: 31 (Mas de Barberans):
Pràcticament la mateixa a la Sénia referida a Alcanar. Veg. Alcanar 13. Cf. el Perelló 13 i
43.