MAS DE BARBERANS

Municipi que comprèn el Mas de Barberans, cap de municipi, i el despoblat recent del Carrascal.

Nom oficial: Mas de Barberans.

Altres: lo Mas, Mas de los Barberanes. El lloc s'anomenà, fins al començament del s XIV, el Vilar de Santa Maria.

Títol: poble; cap de municipi.

Gentilicis:

¨masover, -era, -ers, -eres (Bover 64), masover, -era (SFOO, Aragonés 88), masovers (Lleixà 1994: 89, 91; GGCC2 229; AF: Masdenverge); Lo Masover: malnom d’Ulldecona (Itarte 211).

¨barberans (Amades 1982: 1185 (!), ap. Bayerri I 722-3).

Locucions:

1 Els del Mas del peraque. Lleixà 1994: 89 i nota 30: Pronunciat tot junt i amb accent a la a. Lleixà 1996: 22 (Mas de Barberans).

2a Mas de Barberans, mas del llicsó. Lleixà 1994: 84 (Sant Jaume). Cf.

2b Lo Mas del Llicsó. Lleixà 1996: 26 (a Santa Bàrbara i Sant Jaume d’Enveja com a expressió). Cf.

3 Lo Mas de la Tea. Lleixà 1996: 26 (la Sénia, Amposta).

4a Sembles del Mas. Lleixà 1994: 85 i nota 14 (Sant Jaume): Del Mas de Barberans. Aquesta dita originàriament devia ser "Sembles de mas", de masada, peò a les terres de l'Ebre es diu tal i com la tenim a la relació, aplicada a algú que sembla ruc. Lleixà 1994: 92 (Ulldecona, coment.). Lleixà 1994: 89: equival a "sembles ruc". Lleixà 1996: 26 (Amposta, Santa Bàrbara, la Sénia, Sant Jaume d’Enveja i Ulldecona): amb el sentit de poc intel·ligent.

4b Sembles del Mas de la Tea. Lleixà 1996: 26 (Amposta).

5 És com los del Mas, que volien entrar el sol a l'iglésia a cabassades. Bayerri III 82: Se diu al que pretén una cosa ridícula i atotes llums impossible.. Cf.

Parèmies:

6 De la gent del mas, no en faces cas. Lleixà 1996: 25 (la Sénia).

7 Al Mas, lo més tonto fa relonges, de fusta. Lleixà 1996: 26 (Amposta).

8 Los del Mas de Barberans creuen que el sol se pot entrar a l'iglésia a cabasades. Bayerri III 82.

Cançons:

A Ulldecona són favuts,

a Alcanar, la fava clara,

i el burro del masover

en un llicsó s'ofegava.

9 Veg. Ulldecona 6c.

En la Sénia i Rossell,

i en el Mas de Barberans,

ne fan sàrries i cabassos

i gorrets p'als comediants.

10 Veg. la Sénia 6.

Mira si hay corrido tierras,

que hay estat als Freginals,

a Godall i a la Galera

i al Mas de los Barberanes.

11a Veg. Freginals 3a.

Mira si he voltado mundo

que he estado en tres capitales:

en Godall i la Galera

i el Mas de los Barberanes.

11b Veg. Godall 10c.

Mira si he recorrido mundo

que he estado en cuatro ciudades:

a Godall, a la Galera

al Mas i a los Freginales.

11c Veg. Godall 10d.

Mira si he recorrido mundo

que he estado en cuatro ciudades:

en Godall, en la Galera,

también en los Freginales.

Hasta el Mas he arribat

i al Carrascal ne tinc ganes.

11d Veg. Godall 10e.

Lo senyor rector del Mas

va dir una cosa de veres,

que el que no tenia nas,

no li calien ulleres.

12 Pastor 1908: 22, v. 1: Lo pare retó; v. 3: que al que. Moreira 309: v. 1: Lo sinyó Retó. Bayerri III 79, v. 1: sinyô Retô. Bayerri IV 385, v. 1: sinyô Retô, v. 3: que al que Querol 250-1 (per boca dels meus pares), v. 2: dir-me, v. 3: que el qui. Aliern 245, v. 1: retor. Lleixà 1994: 92 (Ulldecona, ap. M. Joana Minguet Itarte), v. 3: que al qui. Borau-Sancho 842 (Cretes, Fórnols), v. 1: sinyor re(c)tor, v. 3: que al que... tenie... Minguet 1996: 116, v. 1: Retor, v. 3: que qui.

Lo senyor rector del Mas

va caure escales avall (amunt)

i de ràbia que tenia

s'estirava els pèls del nas (del cul).

13 Lleixà 1994: 92 (Ulldecona, ap. M. Joana Minguet Itarte). Verge-Caballer 234: v. sinyor, v. 3: que en tenia. Citat per Gargallo-Pradilla 32.

Rondalles:

La contalla del burro i del llicsó

Al Mas va sortir un llicsó al campanar i un home que tenia un burro va penjar-lo del campanar perquè es mengés lo llicsó. Com que el va penjar del coll, lo burro s'ofegava i traïa la llengua. Allavons lo masover va dir: “Mira si està content de menjar-se el llicsó que ja trau la llengua i tot”.

14a Lleixà 1994: 92 i nota 36 (Francesc Itarte, Ulldecona). Bayerri IV 285: La contalla del burro i del llicsó se conta també dels antics habitants del Mas de Barberans. Amades Rondalles 1185. Lleixà 1994: 89 i nota 29 (Ulldecona). Lleixà 1994: 88-9: Els planers, de vegades, treien a la conversa el burro del Mas. Llavors els masovers contestaven: --Però el burro era llanut. Lleixà 1996: 31 (Ulldecona, coneguda a tota la comarca): que trau la llengua i tot. Lleixà 1996: 31 nota: A la Sénia expliquen: “Al campanar del Mas va sortir un llicsó i no sabien com llevar-lo. Va sortir la idea de penjar un burro.” La resta és igual que a Ulldecona. Una de semblant referida a Solsona i a “un poble petit de la Ribera del Cinca” (Lleixà 1996: 31 nota).

Lo burro i el llicsó del Mas de Barberans

Hi havie una herba, un llicsó, al campanari i no sabien com baixâ’l. I, bueno, pués:

--Pujarem un burro pa qué se’l minjo.

I van, pués, i anaven a pujar un burro. Lo van lligar del coll i el burro que a mitat ja s’ofegave, no?, i tots que..., ja obri la boca!

I ere que el burro s’ofegave. Vaja, tots contents de qué arribare a dalt. I quan va arribar allí, ja estave mort.

14b Quintana 1995: 186 (Torredarques. A Mequinensa l’acció passa a Saidí. A Vall-de-roures no s’indica a quin lloc s’esdevé l’acció. AT, 1210. Alcover: Rondalles, 14, p. 62. Amades, Rondallística, 632. Salvà, p. 226. Valor, pp. 234-235.)

Lo burro del Mas, que quan se va acostumar a no menjar, es va morir.

15 Lleixà 1996: 31 (Amposta, la Sénia). També lo matxo de Buda (2), la mula de Godall (13) i el burro d’Alcanar (45).

Aigua sense moldre, com al Mas de Barberans

Diu que una vegada, cansat de no veure ploure, van demanar a Sant Pere que plogués. Ell va contestar-los que havia plogut tany per atres bandes que no li quedava aigua per a donar-los. Los del Mas van suplicar.li que en fes una de les d'ell per a complaure'ls. Allavons va dir-los Sant Pere: "Si voleu aigua sense moldre, us podré servir perque encara en queda". Ells, necessitats d'aigua com estaven, van contestar conformats: "Pos, vinga aigua sense moldre". I Sant Pere, diu que va enviar-los una pedregada que els va dixar record per a tota la vida.

16 Bayerri I 72-3. Cf. Amades 1982: 1185 (ap. Bayerri).

Los del Mas volien entrar el sol a l'iglésia a cabassets

Al Mas van fer una iglésia nova i, quan la tenien feta, es van adonar que hi havia poca llum. Allavons van pensar d'entrar-hi el sol a cabassets, però com que no va donar resultat, van pensar en una altra manera de fer entrar el sol a l'església. Van pensar que haurien de girar-la i encarar-la al sol. Van lligar la iglésia en unes cordes i van començar a estirar. La iglésia no es movia, és clar, i un dels que estirava, com que estava suat, va treure's la jaqueta i la va deixar a terra. En això que va passar un gitano i se la va endur. L'amo de la jaqueta, quan va vore-ho, va dir: Seguiu estirant, que ja l'hem feta moure, que jo he deixat la jaqueta a terra i ja l'hem tapada.

17a Lleixà 1996: 33 (Ulldecona), 1994: 92 i notes 36 (Francesc Itarte, Ulldecona), 1994: 89 i nota 29 (Ulldecona): església... traure’s... quan va vore que la jaqueta ja no hi era va dir. Lleixà 1996: 33-34 (Mas de Barberans): La versió de la jaqueta, al Mas l'hem sentida dir així: Cansat d'estirar i acalorat, un se va deixar la jaqueta al sol. Com que el sol anava girant, la jaqueta prompte va estar a la sombra. Allavontes el masover va dir: “Seguiu estirant, que ja es mou, que jo m'hai dixat la jaqueta al sol i ara ja està a la sombra”. Lleixà 1994 nota 37 (Mas de Barberans): a l’ombra... Llavors... m’he deixat. Lleixà 1996: 34: A la Sénia ens han explicat una versió semblant, però resumida. La diferència es troba que a la Sénia expliquen que al masover “li van canviar els arreus”.

La iglésia del Mas de Barberans

Al Mas de Barberans la iglésia ere molt freda. I, pués, van decidir que com ho ferien pa fer-la més calenta, la iglésia, que sempre fee fred. I van decidir que entrarien lo sol a cabassos. I sí, sí, agarraven cabassos de sol i els entraven a dins de la iglésia.

17b Quintana 1995: 185 (Torredarques, la informant l’havia après de son pare, que el sabia d’un home de la Carbona, un mas de la Pobleta; la Codonyera, la Pobleta de Morella, Vall-de-roures. Cita també Valor, II, pp. 227-228.).

Lo del gat i els dels Mas de Barberans

Ere al Mas de Barberans que tenien moltes rates i que no havien mai vist un gat. I va vindre un home d’un atre poble i els va dir:

--Pués hi ha uns animalets que es lleven totes les rates, no?

--Va, pués porteu-mo’n un, no?

I van portar un gat i se’n va anar l’home. I van quedar molt contents. Se’n va anar l’home i después d’anar-se’n, diu. Pués no se’n recordaven, no, qué els havie dit que minjaven los gats. I van anar a preguntar que ja se n’anave pel camí. I li van dir:

--Ei, bon home qué minge eixe animalet?

I el va dir:

--Rates.

I ells van entendre que:

--A vatres, no?

I se van quedar molt assustats davant del gat. El gat se va clavar a una pallissa. Van pegar focar a la pallissa i lo gat se va passar a una atra. I aixina van pegar foc a tot lo poble.

18 Quintana 1995: 185 (Torredarques). Molt semblant a una altra (Quintana 1995: 184).

Los del Mas de Barberans i els pantalons

Los del Mas de Barberans que anaven sense pantalons, no? Pués va vindre un home i diu:

--Ui, a on van sense pantalons?

I ne va portar uns pocs pa tot lo poble, pa ver com anaven. I después no sabien com se ficave. I un se quedave a baix, parant los pantalons i l’altre se tirave del balcó a ver si acertave en los pantalons. I bueno!

19 Quintana 1995: 186 (Torredarques). Cita també Valor, II, p. 243.

Lo qüento de la falç

20 Quintana 1995: 186-187 (La Torre de la Vilella. A la Canyada de Beric l’atribueixen a la gent de la Pobleta. A Torredarques l’atribueixen a la gent del Mas de Barberans. AT, 1250. Alcover, Rondalles, 7, pp. 149-164. Amades, Rondallística, 410, 457. Bertran, 16. Valor, II, pp. 244-246.)

Los ous de la mula

21 Quintana 1995: 187-188 (la Portellada, Favara de Matarranya, la Freixneda. A Pena-roja es tracta d’un home del Mas de Barberans. A Vall-de-roures es tracta d’un home de Morella que va a Benicarló. AT, 1319. Alcover, Rondalles, 4, pp. 30-35. Amades, Rondallística, 363.