Nom oficial: riu Ebre.
Altres: Ebro, lo riu (Bayerri IV 77: Lo riu és l'Ebro, riu
per excel.lència per als tortosins).
Gentilicis:
¨ebrenc,
-enca, encs, -enques. També s’usa per designar els habitants de les Terres de
l’Ebre.
Locucions:
1 Menja més que una revolta de riu. Casanova 1996: 40 (explic.).
2 Vés a pastar fang... a la vora del riu. Casanova 1996: 40 (explic.).
Parèmies:
3 Si edifiques, lo riu mires. Bayerri II 5 (coment.).
4 Qui del riu està a la vora, alguna vegada
plora. Bayerri IV 77-9.
5 Qui està prop del riu, no sempre se'n riu. Bayerri IV 79.
6a A la vora del riu no et faces mai lo niu. Casanova 1996: 40 (explic.). Farnés R 663 (tres variants), R 691 (set variants).
6b A la vora del riu no hi fasses niu, que si
niu hi fas no l’afollarás. Bayerri
HT III 217 (coment.).
6c A prop del riu no faces el niu. Minguet 1996: 124 (Montsià-B. Ebre).
7 La dona quan ve del riu es menjaria a
l'home viu. Casanova 1996: 39 (explic.).
8 Ebro ple, aire quiet. Gomis 1998: 138 (Tortosa): Vol dir que, quan
l’Ebre ve gros, no fa un alè d’aire. Farnés
E 1 (ap. Gomis, Meteorologia, “Lo vent”, 24): Comenta que vol dir que
quan l’Ebre ve gros no fa un alè d’aire i
que la dita és pròpia dels pobles riberencs
del riu.
9a Agua de Ebro, / de toda aguas bebo. Gomis 1998: 138 nota (Xerta).
9b Soy el Ebro, que de todas aguas bebo. Bayerri HT III 217.
10 Ebro traidor, naces en Castilla y riegas
Aragón. Farnés E 2 (ap.
Núñez, Refranes, n. 2.359).
11 Saboga que entra al riu Ebro, ja no surt. Bayerri IV 114.
Cançons:
La
terra de l'Empordà
és
prop Girona,
el
port de Salou
vora
Tarragona,
el
Ter prop de Vic,
el
Tordera vora Hostalric
i
l'Ebre a Tortosa.
12 Amades 1951: 1211. Parés
XII 1623.
El
Ebro nace en Fontibre
y
desemboca en Tortosa,
sus
aguas nutren la tierra
de
nuestra Patria gloriosa.
13a Bayerri HT III 227 (cantar popular).
El
Ebro nace en Reinosa
y
en Tortosa se une al mar,
y
pasa por Zaragoza
para
besa al Pilar.
13b Vergara 1906 51 (copla aragonesa).
Lo
barranc traga les aigües
que
corren montanya avall;
al
barranc se'l traga el riu
i
al riu se'l traga la mar.
14 Bayerri IV 346-7 (ap. Mariano Aliart Griñó, Sol
Ponent).
L'aigua
del canal va al tubo
i
del tubo a l'arrossar,
de
l'arrossar al desaigüe
i
del desaigüe a la mar.
15 Sancho 61 (Origen: El Delta de l'Ebre). Vallès-Vallès 232-3 (Batiste), v. 2 i
3: arrossal. Casanova 1996: 90
(coment.).
Si
l'Ebro se'n tornés oli
i
les barques cansalada,
totes
les Maries brutes
voldrien
tindre criada.
16 Moreira 344. Bayerri
I 403. Aliern 244.
Si
el río de Tortosa
fuera
d'assucar
todas
las tortosina
xucla
que xucla.
17 Moreira 76. Bayerri
IV 78: Resposta de la cançó del "xucla que xucla".
Gran
puente que al Ebro ataja
domando
su poderío,
subiendo,
si sube el río,
bajando,
si el río baja.
18 Veg. Pont de Barques 3.
Adéu,
adéu Pont de Barques
per
davall teu passa l'Ebro,
per
damunt lo teu amor
que
se'n va al degolladero.
19 Veg. Pont de Barques 4.
Si
l'Ebro dóna riades
també
en la seua ribera
se
crien flors molt hermoses,
i
són les xiques de Xerta.
20 Cant chertolí: v. 4: Cherta.
Tortoreta
de Rasquera,
dis-me
a on has fet lo niu.
A
la vileta de Xerta
i a
la voreta del riu.
21 Veg. Xerta 33.
Que
n'és de planera l'aigua
quan
se voga riu avall!
I
que n'és de costeruda
quan
s'ha de pujar sirgant.
22 Bayerri IV 77. Pallarés
25, v. 1: Què... de planer, l'Ebre, v. 2: es voga, v. 3: costerut. Casanova 1996: 105 (explic.), v. 1:
planer l'Ebre, v. 3: de costerut.
Una
barca pel riu baixa
tota
plena d'estisores,
per
tallar-ne la llengua
a
les xiques parladores.
23 Pastor 1908: 30, v. 2: astisores. Vergés I 176: v. 2: d’astisores, v. 3: pera. Brull Tivissa 191, v. 2: carregada, v.
4: xerradores. Casanova 1996: 59,
v. 3: per a tallar la, v. 4: xarradores. Castellà-Maigí
154, v. 3: per a, v. 4: a les dones. Farnés
B 222 (ap. Gomis): v. 2: carregada, v. 3: per tallar dels males llengües, v. 4:
de les noies xerradores.
Tenen
los fills de Tortosa
dos
espills per a mirar-se;
un
la Verge de la Cinta,
les
aigües de l'Ebro, l'atre.
24 Veg. Tortosa 78.
Llaüts
que passeu per l’Ebre,
riu
amunt i riu avall,
doneu-ne
força expressions
a la
Cinta i al Pilar.
A
la vora del riu
no
hi fasses niu,
i
si el fas
no
el follaràs.
26a Bayerri IV 78 (ap. F. Mestre i Noé,
"De la via i del moll de l'Ebre", Giripigues tortosines).
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
no
t'hi fasses lo niu,
i
si te'l fas,
follaràs!
26b Biarnés-Cid
30. Borau-Sancho 783 (Faió), v.
2: faigues, v. 3: te l'hi, v. 4: fes-lo de fenàs. Farnés R 664 (ap. Barceló, IV, 27): v. 2: no hi facis, v. 3:
perque si l’hi fas, v. 4: no l’afollaràs.
A
la voreta del riu,
aucellet,
no hi faci niu,
si
l’hi fas,
no
l’afollaràs.
26c Farnés R 664 (ap. Gomis 1910, IV,
1.151 (de Xerta)).
A
la vora del riu mare
n'hai
estés un matalap
perquè
quan vingue mon pare
es
trobe ben descansat.
27a Casanova 1996: 38 (coment.).
· ·
· · · · · · · · · · · · · · ·
n'haig
estés un mocador
perquè
quan vingue el meu novio
se
torque la suor.
27b Minguet 1996: 114.
A
la vora del riu mare
n'haig
deixat les espardenyes,
mare,
no li ho digue al pare
que
jo tornaré per elles.
28 Casanova 1996: 39 (coment.). Borau-Sancho 397 (amb notació musical): v. 2: m’hai dixat, v.
3: lo ho, v. 4: que ja (a Mequinensa i altres qunze pobles del Matarranya).
Citen TM: Borau; Amades, Cançoner, 1433; Galan, 162; Salvà, p. 122. Els
informants coincidixen a indicar que és una jota de procedència valenciana.
A
la vora del riu, mare,
n'he
plantat un taronger,
que
fa les taronges agres
com
la cara de vosté.
29 Gomis 1890: 212. Casanova
1996: 39 (coment.), v. 2: n'haig. Borau-Sancho
399 (Nonsap, Pena-roja): v. 2: ha plantat, v. 3: que té les taronges roges.
Citen Amades, Cançoner, 1567. Més cançons amb el primer vers idèntic (Borau-Sancho 397-403).
Ma
barca baixa per l’Ebre,
mon
cor puja riu amunt,
passa
per Benifallet
i
recala en los teus ulls.
30 Farnés
B 214 (comunicada per Joan Amades). Parés
XII 1698.
Mare
de Déu de la Cinta
que
a Xerta va fer un miracle:
va
caure una dona a l’Ebre
i si
no la trauen, s’aufegue.
31 Veg. Xerta 38.