ALCANAR

Municipi que va obtenir el 1449 la separació de la comanda d'Ulldecona i que comprèn la ciutat d’Alcanar, cap de municipi, i les Cases d’Alcanar (GGCC2).

Nom oficial: Alcanar.

Pronúncia local: [lo ka”na], [alka”na].

Títol: ciutat; cap de municipi.

Altres: lo Canar (en una cançó: Sancho 79).

Gentilicis:

¨canareu, -eva, -eus, -eves: els d'Alcanar (Bover 28), canareu, -eva (DCVB, SFOO, Aragonés 88, GGCC 197), canareu, -a (!) (DLC), canareus (Soler 44, GGCC1 314, Solà 248-249), canareus i canareves (GEC I 405), [kana”rEws] (Coromines I, 96: la Sénia, Ulldecona), [kana”rEba] (íd.: Alcanar, 1920); Lo Canareu: malnom de Sant Carles de la Ràpita (Moya 220) i d’Ulldecona (Itarte 211); Canareu, -eva: Col·lectiu Fotogràfic Canareu, Agrupación Musical Canareva (Agrupació Musical "Canareva”) (5), Asociación canareva de ayuda al disminuido (1), Agrupació Cultural Sardanista Canareva (5). ¨Canareu és també el vent que ve de Canar 'Alcanar' (Griera 1935-1947, 1914: 79; DCVB: Rossell) i el nom de la parla local (ALDT: [kana”rew](!)). ¨La gent del Maresme anomemen Canaréus, els mariners dels quillats de pesca (i fins els quillats mateixos) que es veuen sovint a l'horitzó o mar endins (Coromines I 96: Sant Pol de Mar, 1920ss., i en pobles veïns, íd.).

¨alcanarense cast. (Matamoros 1922: 285-6); Alcanarense: Unión Cultural Recreativa Alcanarense, Asociación de vecinos para el fomento de la agricultura alcanarense (1).

Malnoms:

¨quelos (AB: les Cases). Probablement de Quelo, variant de Quel, hipocorístic de Miquel (DCVB: kE:o (Ll., València).).

¨bigotudes (TM: la Ràpita).

¨moros (Lleixà 1994: 91; AB: Ulldecona; AF: Masdenverge; www.alcanar.com/canarevades: Alcanar MOROS diuen los d’Aldicona, en carinyo). També els de Tortosa i Sant Jaume d’Enveja; també els d'Azuébar (Serra 89: Artana), Orpesa (Serra 90: Benicàssim, Tales (Serra 89: Onda), Bolbait, Alba de Campo, Cuatrocorz, Puybolea (Serra 89), Belltall (Amades 1951: 1208). Veg. Alcanar 1.

¨els de la fava clara (Lleixà 1996: 22); també en una cançó (cf.).

Locucions:

1 A Alcanar, moros. Lleixà 1996: 23 (la Sénia i Ulldecona).

2 A Alcanar, la fava clara. Lleixà 1996: 23 (la Sénia, Mas de Barberans i Ulldecona). Cf.

3 Canareu? Pela'n deu!. Sancho 52 (A Ulldecona diuen (coment.)).

4 D'Alcanar? --Dixam-ho anar. Bayerri I 80 (Ditxo tortosí, avui casi oblidat inclús a Tortosa). Amades 1951: 1207, Parés XII 1094, Conca 200: D'Alcanar, deixa-ho anar. Sancho 51: D'Alcanar? Deixa-ho anar. Pallarés 18: D'Alcanar? Deixem-ho anar. Martínez 1978 nº 26450: ¿De Alcanar? (Tarragona) déjalo marchar (ap. Gella Iturriaga, Refranero del mar, 1944.).

5 Més tonto que el canareu, que va vendre la bicicleta p'a comprar-se el manillar. Lleixà 1994: 91 (Ulldecona, coment.). Lleixà 1996: 34 (Ulldecona): per a.

Parèmies:

6 A Alcanar fa de bon anar i de bon tractar. 5000 refranys 85. Sancho 51 (Cita op. cit.). Parés XII 148.

7 A Alcanar, quan són tres a minjar, lo porró no para de passar de mà en mà.

8 Alcanar, es tira damunt sense avisar. Sancho 80 (explic.).

9 El canareu, enlloc no té preu. Sancho 57.

10a Quan els americans van arribar a la lluna ja hi havia canareus fent planter. Lleixà 1994: 91. Lleixà 1996: 28 (Santa Bàrbara i Ulldecona).

10b Quan els americans van arribar a la lluna ja hi havia canareus venent tomates. Lleixà 1994: 91. Lleixà 1996: 28 (Ulldecona). Cf. la Cava i Benifallet. De semblants aplicats a los de Rossell (Lleixà 1996: 29).

11 Lo convit d'Alcanar: si haguesses vingut més pronte, hauries dinat en natros. Bayerri I 80-1 (Ditxo tortosí). Amades 1951: 1207: El... si haguessis... prompte... amb natros. Parés XII 1225 (íd.). Sancho 51: El... prompte... amb natros. Martínez 1978 nº 26451: El convite de Alcanar: si no hubieses comido pronto, hubieses comido con nosotros (ap. Gella Iturriaga, Refranero del mar, 1944.). Cf. Tortosa 5ab. Farnés C 2991 en dóns dos de semblants: Lo convit de Barcelona; El convite del toledano: bebiériades si hubiérades almorzado (ap. 1864 D.L.C.).

12 Més se va perdre en l'atac d'Alcanar. Sancho 51 (Origen: Vinaròs. Al.ludeix a la batalla que va tenir lloc a Alcanar, el 18 d'octubre de 1835, entre els carlins --a les ordres de Cabrera-- i els isabelins)

13 A Alcanar ja sopen. Minguet 1996: 126 (Ulldecona). Lleixà 1994: 91 i nota 33 (Ulldecona): (Perquè sempre van davant del vent). Lleixà 1996: 31 (Ulldecona, la Sénia). Veg. Alcanar 46. Es diu el mateix del Perelló (13 i 43).

Jocs de paraules:

14 Ulldecona i Alcanar no es poden vore. Veg. Ulldecona 4.

Cançons:

Tortosa, la merdosa,

Vinaròs, lo capità,

Ulldecona la bacona,

Alcanar nostre serà.

A Xerta els tarongers

per a treure aigua-nafra. (...)

15 Veg. Tortosa 54.

Ulldecona la bacona,

Vinaròs lo capità,

Penyíscola la bandera

i Alcanar nostre sirà.

16 Veg. Ulldecona 5b.

En Madrid está la Corte,

en Valencia está el Palmar,

en Sevilla, la Giralda,

en Zaragoza, el Pilar,

y la chicas más bonitas,

en el pueblo de Alcanar.

17 Sancho 74.

A Ulldecona els falducs,

a Alcanar la fava clara,

a la Sénia els malcarats

i a Rossel la gitanada.

18a Veg. Ulldecona 6a.

A la Sénia, els mascarats,

a Rossell, la gitanada,

a Ulldecona, los favuts,

i a Alcanar, la fava clara,

18b Veg. la Sénia 5.

A Ulldecona els favuts

a Alcanar la fava clara

i el burro del canareu

en un llicsó s'aufegava.

18c Veg. Ulldecona 6c.

A Ulldecona són favuts,

a Alcanar, la fava clara,

i el burro del masover

en un llicsó s'ofegava.

18d Veg. Ulldecona 6c.

A Traiguera en fan els cànters,

a Vinaròs, els cassolets;

a Alcanar, primentons rojos

i a Ulldecona no fan res.

19 Sancho 77.

Pa cireres, a la Pobla;

lo bon vi a Gandesa està;

pa pastissets a la Sénia

i pa llangostins, Alcanar.

20 Veg. la Sénia 7.

A Ulldecona ne fan festes,

d'Alcanar pugen fadrins,

tots bramen com a bèsties

relinxen com a rossins.

21 Veg. Ulldecona 10.

Diuen que no hi ha remei

i remei sí que n'hi ha,

més avallet d'Ulldecona,

més amuntet d'Alcanar.

22 Veg. Ulldecona 15.

Ni la Pietat d'Ulldecona,

ni el Remei d'Alcanar,

li arriben als (...) peus

de Sant Sebastià.

23 Veg. Pietat 1.

Mare de Déu del Remei,

ja mos sabrà perdonar.

No l'hem pujada a vore,

per no passar pel Canar.

24 Sancho 79 (coment.)

Si una muralla aixequessen

al Perelló i a Alcanar,

los que dins mos quedaríem

no mos caldria apurar,

que de tot mos sobraria,

en ganes de treballar.

25 Veg. el Perelló 40.

A la entrada de Alcanar,

lo primero que se ve:

el corral de Benacà

i la casa del Caduper.

26 Sancho 79.

A l'entrada d'Alcanar,

lo primer que veiem és:

la casa de Garraf

i l'establiment del Rei.

27 Sancho 81.

A l'entrada d'Alcanar

n'hi ha una pedra rodona,

amb un lletrero que diu:

"Les dones a perra gorda".

28 Sancho 79.

A la plaça d'Alcanar

Monago ha perdut les dents;

Parra que les ha trobat:

--Monago, aquí les tens.

29 Sancho 80.

En el pueblo de Alcanar,

han hecho una borricada,

que en lugar de correr toros,

ha corrido una burrada.

30 Sancho 89 (explic.). Lleixà 1994: 91 (Ulldecona, explic.).

Viva el pueblo de Alcanar,

que todos somos iguales.

Viva el señor pesidente

de los bailes populares.

31 Sancho 89.

No hi ha cap més poble,

com este Alcanar.

Qui no ho vulga creure,

que ho vaigue a buscar.

32 Sancho 79.

Si no arriba a ploure,

en tot este mes,

els d'Ulldecona

en patiran set.

I si volen beure

tindran que anar

a Vinaròs,

a Santa Barbara

o a Alcanar.

33 Veg. Ulldecona 16.

A Alcanar me'n vull anar

a buscar una canareva,

si m'arriba a dir que no,

de morros la foto en terra.

34 Sancho 67 (Vinaròs). Minguet 1996: 106, v. 4: la tiro de cap en terra

A Alcanar me'n vull anar

a vore una llauradora,

si m'arriba a dir que no

l'amorro a la regadora.

35 Bayerri II 591. Refraner 1027. Sancho 67 (Vinaròs), v. 1: me n'aniré, v. 2: a buscar, v. 3: si no m'arriba a fer cas, v. 4: la tiro a una. Pallarés 23, v. 2: veure, v. 4: m'amorro. Una de semblant recollida a Aiguaviva diu: Esta tarde vaig a parlar-li / a una xica llauradora / i com m’hi aplego a dir que no / la tiro a la regadora (Borau-Sancho 419. Citen també Salvà, p. 142.)

A Alcanar me'n vull anar,

a vore les cosidores,

que cusen sense didal

i tallen sense estisores.

36 Amades 1951: 1207, v. 2: veure. Sancho 78 (Aquesta cobla també l'hem sentida recitar a un vell; cita DCVB; (coment.)). DCVB (s.v. Alcanar): cançó pop. Rib. d'Ebre, v. 2: veure. Pallarés 26, v. 2: veure, v. 4: tisores. Borau-Sancho 887 (amb notació musical, Pena-roja), v. 1: [bis], v. 2: veure. Parés XII 149: veure.

Jo festejava una xica

que era filla d'Alcanar;

sa mare, quan ho va vore,

mata de ràbia la lloca

i deixa els polls per criar.

37 Torné 68. Farnés X 61 (ap. Torné): v. 3: matà, v. 4: deixà.

Al meu poble d'Alcanar,

hi ha una dona molt polida,

s'anomena tia Lisa

i sempre se sent feliça.

38 Sancho 70.

Una xica canareva

m'ha tirat un albercoc,

m'ha pegat a la bajoca,

me l'ha decantat un poc.

39 Casanova 1996: 96 (Vinaròs).

Les xiques d'Alcanar ploren

perquè no tenen diners,

i tenen les caixes plenes

per a engany de mariners.

40 Bayerri III 74, v. 2: perque. Pallarés 25, v. 4: dels.

Les xiques d'Alcanar

s'han comprat una romana,

per pesar-se les mamelles

dos vegades per setmana.

41 Sancho 72 (Vinaròs). Una gairebé idèntica aplicada a les xiques de Pena-roja (Borau-Sancho 665, Pena-roja, Aiguaviva i la Ginebrosa). Cf. la Cava, la Galera i Alcanar.

Adéu, "Alcanar de mi vida",

tot voltat de garrofers,

que jo me'n vaig de soldat,

no sé si tornaré més.

42 Sancho 82 (explic.).

Adiós, ciudad de Alcanar,

adiós, pulida manzana,

adiós, calle del Remedio,

donde yo me paseaba.

43 Sancho 82 (explic.).

Fem un cigarro i fumeu,

arrimblemos a la bota,

així ho fan los canareus

i qui no tingue que es fonga.

44 Bayerri IV 277.

Rondalles:

Lo burro d'Alcanar...

Lo burro d'Alcanar, que quan se va acostumar a no menjar es va morir.

45 Lleixà 1994: 91 (A Ulldecona atribueixen a Alcanar la història de la mula, que els masovers atribueixen a Godall). Lleixà 1996: 31 (Ulldecona). També el matxo de Buda (2), la mula de Godall (13) i el burro del Mas de Barberans (15).

A Alcanar ja sopen.

46 Lleixà 1996: 31 (la Sénia).Veg. Alcanar 13. Cf. el Perelló 13 i 43.