Una cruïlla de camins, reals o metafòrics, és sempre un interrogant, encara que tots els camins que s´allunyen, tard o d´hora, es trobin al mateix cingle, un lloc de vegades trist, com tindrem ocasió de veure, que es diu memòria.
Ara estem davant d´una cruïlla real d´on surten uns camins que van: de cara amunt cap a Puigcerver, una ermita on la memòria diu que ja hi era l´any 1242, i que els seus beneficiats, que per torn mensual hi anaven a fer missa, sempre remugaven, malgrat cobrar, pel mal estat del camí i la dificultat en arribar-hi.

Un altre camí marxa, planer i plaent, per l´esquerra del que ve de l´Argentera, en direcció a la Vall del Cortiella, passant pel Mas d´en Mestre.
La memòria dels fets rellevants que guarda la història d´aquesta masia i la seva gent, no ens pot fer oblidar la tristor del moment.

D´un tros lluny la veiem emergir entremig del silenci imposant d´un entorn d´aclaparadora solitud. Penses que val la pena passar per aquest indret frondós, gairabé convertit en un museu fet d´essència de paisatge, on sents aquella humida frescor pròpia dels paratges obacs, on la rosada mulla l´abandonament de tot l´indret, omplint l´espai de l´aroma d´aquelles plantes que creixen en la llibertat que els dóna l´oblit en que són tingudes.
Quan ets davant de la masia quedes esparverat i callat, com si volguessis guardar un llarg i respectuós silenci a la seva memòria.

En aquest mutisme, encara entre les runes, es pot sentir com una remor que va apagant-se. És la queixa d´aquell cant de glòria prepotent que va gosar llançar als quatre vents un dia. Escoltant-lo, pots arribar a comprendre el poc que dura aquella glòria que amb tanta ambició es va cantar aleshores. Així mateix pots veure que de pressa s´enfonsen, sota la pell de la terra, les obres més anlairades, i com s´assequen les arrels dels llorers més ufanosos.
Per això val la pena demanar, al caminant que passa prop d´unes ruïnes, que s´aturi un moment per resar damunt les lloses trencades, davant les portes esbategades i els cairats caiguts, i que pensi que, tot plegat, són pàgines del llibre que explica la història de la seva efímera grandesa. Un llibre que s´acaba d´escriure amb la derrera pàgina viscuda. Val la pena resar per la bellesa enterrada en el seu propi cementiri.