Pagesos vora la mar, Vilafortuny abans de la urbanització | |||||
![]() |
|||||
![]() |
|||||
![]() |
|||||
MANEL TARÉS LAGUNAS
|
![]() Antic terme de Vilafortuny |
L'actual terme municipal de Cambrils és
el resultat històric d'un conjunt d'agregacions i segregacions d'antics
termes rurals. L'any 1842 la Diputació Provincial de Tarragona1
va manar la incorporació de tots aquells termes rurals als nuclis
veïns més grans. D'aquesta manera Vilafortuny, juntament amb
altres antics termes com Vilagrassa i Mas d'en Bisbe, passaven a formar
part definitivament del municipi de Cambrils. Aquests indrets estaven en
gran part despoblats i l'única població que hi existia vivia
dispersa en els diversos masos que esquitxaven la totalitat d'aquests termes.
En el cas de Vilafortuny, la major part de les finques pertanyien a grans
terratinents que vivien moltes vegades lluny de Cambrils i que arrendaven
llurs propietats a famílies de masovers i mitgers2
provinents de les localitats veïnes.
Entre les viles de Cambrils i Vila-seca s'estén un territori antigament parcel·lat en nombrosos termes i quadres3. Avui en dia és dificil establir amb exactitud els límits de cada una d'aquestes divisions, de les quals Vilafortuny n'era un més. De la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny en depenien, a començaments de segle XIX, els termes de Barenys, Vilagrassa, Mas d'en Bisbe, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses, a part de Vilafortuny.4 L'actual desenvolupament urbanístic ha generalitzat el nom de Vilafortuny, tot englobant les partides de Vilafortuny, Cap de Sant Pere, Tallats, Mas d'en Bosch i Mas de Clariana. El Mas d'en Bisbe i Vilagrassa encara resten sense urbanitzar, mentre que la resta de termes que hem anomenat pertayen ara a Salou i Vila-seca. |
|||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1. SALCEDA vol. I, pàg 55. |
Aquesta zona sempre va estar feblement poblada, sobretot quan a partir
del segle XVI els atacs corsaris feren estralls entre la ja escassa població
d'aquesta part de la costa, a Vilafortuny, Barenys i Salou.5
Hem confeccionat una evolució de la població de Vilafortuny
a partir de les dades procedents de fogatges i censos:
Es pot observar, doncs, la forta despoblació del terme durant
tota l'època moderna: durant segles la poca població vivia
en petits masos disseminats, amb nucli en el castell de Vilafortuny. D'altra
banda, moltes finques eren treballades per pagesos que vivien a Cambrils
o Vila-seca. L'any 1839, l'alcalde10 de Vilafortuny
fa notar que, axí com el Mas d'en Bisbe es trobava del tot deshabitat,
Vilafortuny no es diferencia pas massa d'aquesta situació, ja que
"solo varia de los enteramente despoblados que tiene tres casas de
campo aisladas bien que no habitadas por sus dueños, sino por sus
criados, parceros de los mismos"11. Aquestes
cases eren el castell de Vilafortuny, Mas de Bosch i Mas de Clariana,
on l'any 1835 es comptabilitzaven 32 persones. 12
L'embranzida demogràfica que assolí Cambrils a partir de
la dècada de 187013 sembla que va menar
cada cop més persones cap a les terres de Vilafortuny. Ja al segle
XX, que en definitva és l'època que ens interessa aquesta
vegada, l'evolució de la població empadronada fou la que
podem veure al quadre següent:
Aquestes dades estan extretes dels padrons municipals i no són
exhaustives ja que hi manca algun mas (no hi consten el Mas del Matalassos
ni el Mas del Bitxac, entre d'altres pressumiblement habitats), però
ens resulten prou útils per copsar l'evolució de la població
a Vilafortuny. Aquesta es va doblar entre 1925 i 1940 i s'hi observa que
durant la Guerra Civil moltes persones van fugir del poble per tal d'establir-se
als masos. El Mas d'en Bosch feia temps que restava deshabitat i enrunat,
només l'esglesiola seguia en servei.
Les persones que van viure en aquella contrada durant els anys immediatament
anteriors a la Guerra Civil de 1936 coincideixen totes elles en la gran
bellesa del seu paisatge. El terme de Vilafortuny davalla suaument cap
al mar des de les terres de l'interior, Vilagrassa i Mas d'en Bosch. Davant
del castell hi havia un frondós passeig de plataners, lledoners
i moreres a la banda de dalt, i xops i baladres a la part de més
avall, que baixava cap a la platja, i un camí estret comunicava
amb el Mas d'en Bosch. Des de les terres a sota del Mas de Clariana fins
a l'Esquirol, un extens pinar s'estenia arran de mar.20 En canvi, la zona
del Cap de Sant Pere estava coberta de canyissars i aiguamolls, i els
pagesos hi construïen sèquies que evacuaven l'aigua sobrant
en uns gorgs a la vora del mar, on a més s'hi podien pescar anguiles.
Més endins, el camí de Vilafortuny unia Cambrils amb Salou
i encara ho fa avui en dia. En aquells anys ningú recorda que hi
hagués cap camí vorejant la costa, tot i que és plausible
que el caminet de Sanitat la recorregués en una època més
antiga. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() Els antics propietaris del mas de la Formigueta portaven també les teres del ja enrunat Mas d'en Gran (foto de 1925 ca.) (Arxiu Anjub) |
![]() |
Les zones de conreu s'estenien principalment de la via del tren cap amunt.
Les terres de Vilafortuny, Tallats i Cap de Sant Pere tenien regadius
alternats amb conreus de secà. Nombrosos pous i mines, amb les
corresponents sínies mogudes per rucs, i més tard per motors
de benzina, dotaven d'aigua els conreus. Un informant que va viure al
Mas de la Vileta, sense cap intenció d'exhaustivitat, ens anomena
les mines, ara totes elles eixutes, que regaven aquelles terres: la mina
del Castell, del Mas de Clariana, del Mas d'en Bosch, del Mordiu, de Sant
Josep i de l'Escopeteta, entre d'altres. Les terres més altes eren
secanes, sobretot les del Mas d'en Bosch, i més amunt encara, el
Mas d'en Bisbe i la Vilagrassa. Es conreava sobretot vinya (de les varietats
esquitxagós, macabeu i garnatxa), olives, garrofers i cereals.
Als regadius s'hi feien molts melons i fesols, entre d'altres cultius.
Hi havia qui recollia les pinyes dels pins de Vilafortuny i en separava
els pinyons per a vendre: als anys de la postguerra venien cada any tres
homes de Granollers a recollir les pinyes i separaven els pinyons amb
llur closca davant del mas de la Vileta.21 |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() Església de Mas d'en Bosch que junt amb el castell eren el centre identificatiu de la comunitat d'habitants de Vilafortuny (Arxiu Revista Cambrils) |
![]() |
Tornant de nou al segle XX, el capellà de l'església vivia
a Cambrils i els diumenges i els dies assenyalats es desplaçava
a l'església de Mas d'en Bosch per tal de celebrar la missa a les
dotze del migida, i la trobava ja arranjada amb flors que un grup de xiquetes
de Vilafortuny havien vingut a portar el dia abans. Les claus de l'església
les guardaven al Mas d'en Puig. Just abans de la guerra, el rector de
la parròquia era Mn. Rafael Queralt28, "mossan Rafel"
que vivia al carrer de les Creus de Cambrils. Un cop finalitzat el conflicte,
arribà el nou rector, Mn. Simó Vallverdú, "mossan
Simó". La imatge que es venerava a l'ermita del Mas d'en Bosch
representava la Mare de Déu de la Immaculada.29 Tot i això,
la imatge original del segle XIV sembla que va desaparéixer de
l'església i encara es conserva avui en dia al Museu Diocesà
de Tarragona.30 Durant la guerra civil iniciada el 1936, la imatge de
la Immaculada va ser destruïda i acabada aquesta es va organitzar
un col·lecta entre els veïns dels masos dels voltants de l'església
de Vilafortuny per tal d'adquirir una nova imatge. Es va fer una festa
el dia de la restauració de la imatge i hi van assitir en Carles
Roig i el senyor del castell, entre d'altres. |
25. Fins i tot els marquesos de Samà organitzaven
excursions al pinar de Vilafortuny. Així mateix ho explica l'historiador
Francesc Gras Elies en una narració en vers de finals del segle
XIX. |
en català, recitaven versets, es feien cucanyes i es repartien
refrescos. Hi participava el jovent d'Acció Catòlica de
Cambrils, i hi venia molta gent de Cambrils i Salou, juntament amb els
veïns de Vilafortuny. També es passava el rosari i es feia
processó.32 Durant una època, la mestra del Mas d'en Puig
feia assajar una obreta de teatre a la canalla de la contrada per tal
que la representessin en aquell dia. No tenim cap notícia que es
fes ball, però si que sabem que la festa s'acabava amb un petit
espectacle de coets. Una vegada abans de la Guerra Civil el mossèn
va oferir un refrigeri al pati del Mas d'en Bosch amb botifarra i tupí.
L'aplec es va interrompre durant la Guerra Civil, quan l'església
va ser ocupada per les brigades internacionals. Acabat el conflicte es
va reprendre la celebració de l'aplec, tot i que amb els anys es
va anar perdent.
En aquells anys les terres del castell representaven més de cent
jornals.33 Al mateix castell hi vivien dues famílies de masovers,
de cognom Folch les dues: uns vivien al cos central de l'edifici i els
altres a la torre del castell. A prop, a la mateixa propietat, hi vivia
una tercera família, els Capafons. Dues altres finques més
dintre de la propietat eren portades per d'altres pagesos. La família
propietària del castell era la Castellarnau de Tarragona, però
en morir l'amo ho va adquirir la marquesa de la Mesa de Asta.
Mica en mica, els masovers dels voltants del castell de Vilafortuny anaren
establint-se principalment a Cambrils, amb estades més llargues
durants els mesos d'estiu. El mes d'agost de 1960, el grup Curt, pertanyent
al hòlding Rumasa, comprà a la maquesa de la Mesa de Asta,
aleshores propietària del castell de Vilafortuny, una finca de
10 hectàrees. L'any 1962 s'havia drenat el sòl i ja s'aixecava
el primer edifici d'apartaments, mentre que l'any següent es començava
a construir la nova església (avui, parròquia de Santa Maria
de Vilafortuny) així com l'actual carretera que uneix els nuclis
de Salou i Cambrils. El grup Curt, a més va rehabilitar els edificis
històrics del Mas d'en Bosch i el castell de Vilafortuny36, mentre
que altres masos s'han anat perdent. D'aquesta manera s'iniciava la urbanització
de l'antic terme de Vilafortuny, procés que encara continua actiu
actualment de manera força intensa. La transformació fou
simplement dràstica, no només per l'enorme canvi paisagístic
practicat (s'haurà perdut ja la magnífica vista del castell
i del passeig que es veia des del camí del Mas d'en Bosch), sinó
per la desaparició de les activitats que duien a terme un bon grapat
de persones en aquelles contrades del nostre municipi. |
|||||||||||
![]() |
![]() |
![]() |
|
|||
![]() |
![]() |
![]() |
|
|
|
|||
![]() |
![]() |
![]() |
|
|