Aquesta zona sempre va estar feblement poblada, sobretot quan a partir del segle XVI els atacs corsaris feren estralls entre la ja escassa població d'aquesta part de la costa, a Vilafortuny, Barenys i Salou.⁵ Hem confeccionat una evolució de la població de Vilafortuny a partir de les dades procedents de fogatges i censos:

Any Població  Finals de segle XIV6 17 focs7  14978 1 foc  1515 7 focs  1553 3 focs  16999 3 focs  1787 8 habitants  1835 32 habitants A la dreta, el castell de Vilafortuny era el nucli dels petits masos disseminats al seu voltant (Foto: Arxiu Revista Cambrils)

Es pot observar, doncs, la forta despoblació del terme durant tota l'època moderna: durant segles la poca població vivia en petits masos disseminats, amb nucli en el castell de Vilafortuny. D'altra banda, moltes finques eren treballades per pagesos que vivien a Cambrils o Vila-seca. L'any 1839, l'alcalde¹⁰ de Vilafortuny fa notar que, axí com el Mas d'en Bisbe es trobava del tot deshabitat, Vilafortuny no es diferencia pas massa d'aquesta situació, ja que "solo varia de los enteramente despoblados que tiene tres casas de campo aisladas bien que no habitadas por sus dueños, sino por sus criados, parceros de los mismos"¹¹. Aquestes cases eren el castell de Vilafortuny, Mas de Bosch i Mas de Clariana, on l'any 1835 es comptabilitzaven 32 persones. ¹² L'embranzida demogràfica que assolí Cambrils a partir de la dècada de 1870¹³ sembla que va menar cada cop més persones cap a les terres de Vilafortuny. Ja al segle XX, que en definitva és l'època que ens interessa aquesta vegada, l'evolució de la població empadronada fou la que podem veure al quadre següent:

Any	Masos comptabilitzats	Habitants	Població Cambrils15
1925	Aguiló, Bosch, Clariana, Incubadora, Oliver,  Puig, Santgenís, Vilafortuny i Vileta	44	3.453
1930	Aguiló, Bosch, Cap St. Pere, Carretó, Castell,  Clariana, Gran, Puig, Vermell, Víctor, Vilafortuny  i dos masos més	67	3.784
1937	Bosch, Cap St. Pere, Clariana, Gran, Oliver,  Puig, Tallats, Vermell, Vidalet, Vilafortuny i Vileta	73	-
1940	Aguiló, Bonic, Castell, Celestino, Clanxet,  Clariana, Clot, Corralet, Garretó,  Incubadora, Oliver, Puig, Roca, Santgenís,  Vermell, Vidalet, Vilafortuny i Vileta	100	3.812

Aquestes dades estan extretes dels padrons municipals i no són exhaustives ja que hi manca algun mas (no hi consten el Mas del Matalassos ni el Mas del Bitxac, entre d'altres pressumiblement habitats), però ens resulten prou útils per copsar l'evolució de la població a Vilafortuny. Aquesta es va doblar entre 1925 i 1940 i s'hi observa que durant la Guerra Civil moltes persones van fugir del poble per tal d'establir-se als masos. El Mas d'en Bosch feia temps que restava deshabitat i enrunat, només l'esglesiola seguia en servei.

La mitjana de persones per cada grup residencial és de 4,8 tant l'any 1930 com deu anys després, quantitat habitual en grups residencials de l'època.¹⁶ La major part de famílies eren nuclis conjugals simples, i eren poques les famílies que vivien amb algun altre parent.¹⁷ Algunes d'elles tenien criada i mosso, com els habitants del Mas del Vermell, de l'Aguiló o de Clariana el 1930 i del Mas del Víctor, de n'Oliver, del Santgenís i del Vidalet el 1940. La major part dels mossos i criats eren originaris de les Terres de l'Ebre així com d'altres províncies espanyoles. D'altra banda, els habitants de Vilafortuny eren famílies de parcers¹⁸ i arrendataris originaris de la comarca (Mont-roig, Riudoms, Reus, Vila-seca, Vandellòs, Ulldemolins, Tivissa) i d'altres punts de Tarragona i Lleida (terres de l'Ebre, Priorat, Maials, Juncosa), mentre que les famílies de petits propietaris provenien sobretot de Cambrils mateix.¹⁹

LA VIDA QUOTIDIANA. L'ESTIUEIG

Les persones que van viure en aquella contrada durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil de 1936 coincideixen totes elles en la gran bellesa del seu paisatge. El terme de Vilafortuny davalla suaument cap al mar des de les terres de l'interior, Vilagrassa i Mas d'en Bosch. Davant del castell hi havia un frondós passeig de plataners, lledoners i moreres a la banda de dalt, i xops i baladres a la part de més avall, que baixava cap a la platja, i un camí estret comunicava amb el Mas d'en Bosch. Des de les terres a sota del Mas de Clariana fins a l'Esquirol, un extens pinar s'estenia arran de mar.²⁰ En canvi, la zona del Cap de Sant Pere estava coberta de canyissars i aiguamolls, i els pagesos hi construïen sèquies que evacuaven l'aigua sobrant en uns gorgs a la vora del mar, on a més s'hi podien pescar anguiles. Més endins, el camí de Vilafortuny unia Cambrils amb Salou i encara ho fa avui en dia. En aquells anys ningú recorda que hi hagués cap camí vorejant la costa, tot i que és plausible que el caminet de Sanitat la recorregués en una època més antiga.

Les zones de conreu s'estenien principalment de la via del tren cap amunt. Les terres de Vilafortuny, Tallats i Cap de Sant Pere tenien regadius alternats amb conreus de secà. Nombrosos pous i mines, amb les corresponents sínies mogudes per rucs, i més tard per motors de benzina, dotaven d'aigua els conreus. Un informant que va viure al Mas de la Vileta, sense cap intenció d'exhaustivitat, ens anomena les mines, ara totes elles eixutes, que regaven aquelles terres: la mina del Castell, del Mas de Clariana, del Mas d'en Bosch, del Mordiu, de Sant Josep i de l'Escopeteta, entre d'altres. Les terres més altes eren secanes, sobretot les del Mas d'en Bosch, i més amunt encara, el Mas d'en Bisbe i la Vilagrassa. Es conreava sobretot vinya (de les varietats esquitxagós, macabeu i garnatxa), olives, garrofers i cereals. Als regadius s'hi feien molts melons i fesols, entre d'altres cultius. Hi havia qui recollia les pinyes dels pins de Vilafortuny i en separava els pinyons per a vendre: als anys de la postguerra venien cada any tres homes de Granollers a recollir les pinyes i separaven els pinyons amb llur closca davant del mas de la Vileta.²¹

La gent de Vilafortuny es desplaçava a Cambrils (a menys d'una hora a peu) o a Salou (a poc més de mitja hora a peu) per tal de comprar, visitar-se al metge o anar a col·legi. Amb tot, un cop per setmana, després de la guerra, un home amb un carro passava pel castell i altres masos a vendre tota mena de queviures. Els veïns també s'intercanviaven productes del camp, com recapta o llet que produïen les vaques dels parcers del castell de Vilafortuny. Així mateix, algunes dones de pescadors de Cambrils, transportant grosses paneres de peix sobre els seus caps, s'acostaven diàriament als masos per mercadejar amb els productes del mar. Moltes vegades el comerç amb les peixateres es feia sense moneda, a través del bescanvi.

Els nens anaven a escola a Cambrils, però algú també va anar a Salou, que en la dècada dels anys 1930 consistia en unes poques cases, a més dels xalets dels estiuejants reusencs.²² L'assistència era força irregular, ja que "un dia feiem festa

perquè plovia, l'altre perquè feia fred, un altre dia no teníem espardenyes".²³ Ara bé, durant uns anys després de la guerra, el senyor Pahí del Mas del Puig (anomenat actualment Mas de l'Avi), damunt del camí del Mas d'en Bosch, va contractar una mestra que baixava des de Reus perquè instruís la seva fillada en el mateix mas durant dues o tres hores diàries, cosa que va permetre que altres nens i nenes de la contrada, tant de Vilafortuny com de la Vilagrassa, anessin a col·legi en aquest mas a canvi d'una petita aportació econòmica o en queviures.

El jovent es divertia a Cambrils o també al cafè de cal Sisquet de Salou, on s'hi feia sonar una gramola, i a ca l'Agustí, on a més hi havia el servei de taxi. En canvi, la canalla es reunia al castell de Vilafortuny per jugar al passeig o a l'era, sobretot els diumenges. Però l'època de més concurrència era l'estiu, quan les platges i pinars de Vilafortuny rebien estiuejants procedents de Reus i Riudoms. Aquests arrivaben o bé amb tartana, o bé a peu des de l'estació de Salou, on el Carrilet deixava la gent de Reus. Els de Riudoms acostumaven a venir per Sant Jaume, un cop enllestits els replans dels avellaners.²⁴ Els estiuejants es repartien sota els pins de Vilafortuny, davant del Mas de la Vileta (Mas de la Remei) o les oliveres del Cap de Sant Pere, al ras o sota uns tendals. Es proveïen de verdura, fruita i aigua dels masos de la zona, i hi passaven uns quants dies. Algun any, els de Riudoms, arribaren a llogar una orquestra per fer ball allà mateix al pinar. També els novicis de la Salle de Cambrils s'arribaven fins a Vilafortuny en les seves passajades tot vorejant la via del tren i es banyaven a la platja de sota del castell. Només a ells se'ls permetia el pas del camí que baixava a la platja des del castell. La resta de gent trobava el pas tallat per una cadena.²⁵ Encara més, després de la guerra, els amos del castell i l'alcalde de Tarragona organitzaren unes colòies d'estiu de la Falange per a nens i nenes alternadament, que venien de Saragossa i s'estaven en una sala del castell coneguda ja com "les colónies", al costat del celler, acompanyats d'un grup de monges i religiosos. Hi tenien un home llogat per vigilar els nens, el Xaparro de Tarragona.

L'ESGLÉSIA DE VILAFORTUNY I LA FESTA MAJOR

L'església del Mas d'en Bosch o de Santa Maria de Vilafortuny havia estat sufragània²⁶ de Santa Maria de Cambrils des del 1575, quan l'arquebisbe de Tarragona va permetre els masovers de Barenys i Vilafortuny que construïssin una nova església allunyada de la línia de costa.²⁷

Tornant de nou al segle XX, el capellà de l'església vivia a Cambrils i els diumenges i els dies assenyalats es desplaçava a l'església de Mas d'en Bosch per tal de celebrar la missa a les dotze del migida, i la trobava ja arranjada amb flors que un grup de xiquetes de Vilafortuny havien vingut a portar el dia abans. Les claus de l'església les guardaven al Mas d'en Puig. Just abans de la guerra, el rector de la parròquia era Mn. Rafael Queralt²⁸, "mossan Rafel" que vivia al carrer de les Creus de Cambrils. Un cop finalitzat el conflicte, arribà el nou rector, Mn. Simó Vallverdú, "mossan Simó". La imatge que es venerava a l'ermita del Mas d'en Bosch representava la Mare de Déu de la Immaculada.²⁹ Tot i això, la imatge original del segle XIV sembla que va desaparéixer de l'església i encara es conserva avui en dia al Museu Diocesà de Tarragona.³⁰ Durant la guerra civil iniciada el 1936, la imatge de la Immaculada va ser destruïda i acabada aquesta es va organitzar un col·lecta entre els veïns dels masos dels voltants de l'església de Vilafortuny per tal d'adquirir una nova imatge. Es va fer una festa el dia de la restauració de la imatge i hi van assitir en Carles Roig i el senyor del castell, entre d'altres.

El 15 d'agost se celebrava la diada de Vilafortuny, la festa major de l'Assumpció de la Mare de Déu o Mare de Déu d'agost. A l'època de "mossan Rafel", al matí se celebrava missa i es feia venir un predicador de Reus. La gent dinava fora, prop del lledoner del mas³¹, i a la tarda, la gatzara era segura al voltant de l'ermita. Els nens representaven petites obres de teatre

en català, recitaven versets, es feien cucanyes i es repartien refrescos. Hi participava el jovent d'Acció Catòlica de Cambrils, i hi venia molta gent de Cambrils i Salou, juntament amb els veïns de Vilafortuny. També es passava el rosari i es feia processó.³² Durant una època, la mestra del Mas d'en Puig feia assajar una obreta de teatre a la canalla de la contrada per tal que la representessin en aquell dia. No tenim cap notícia que es fes ball, però si que sabem que la festa s'acabava amb un petit espectacle de coets. Una vegada abans de la Guerra Civil el mossèn va oferir un refrigeri al pati del Mas d'en Bosch amb botifarra i tupí. L'aplec es va interrompre durant la Guerra Civil, quan l'església va ser ocupada per les brigades internacionals. Acabat el conflicte es va reprendre la celebració de l'aplec, tot i que amb els anys es va anar perdent.

Als corrals del castell de Vilafortuny els masovers hi criaven vaques (Cedida per Domingo Capafons)		Els veïns dels masos i finques de Vilafortuny compartien els banys amb els estiuejants (foto de 1955 ca.) (Cedida per Domingo Capafons)

EL CASTELL DE VILAFORTUNY I LA GUERRA CIVIL

En aquells anys les terres del castell representaven més de cent jornals.³³ Al mateix castell hi vivien dues famílies de masovers, de cognom Folch les dues: uns vivien al cos central de l'edifici i els altres a la torre del castell. A prop, a la mateixa propietat, hi vivia una tercera família, els Capafons. Dues altres finques més dintre de la propietat eren portades per d'altres pagesos. La família propietària del castell era la Castellarnau de Tarragona, però en morir l'amo ho va adquirir la marquesa de la Mesa de Asta.

El castell tenia premsa d'oli i de vi, celler, mina d'aigua amb la seva bassa, uns grans corrals de porcs i pastures per a vedells i vaques. A més, el castell disposava d'una capella on se celebrava missa quan venien els amos o quan hi havia colònies. Aquesta capella tenia algunes imatges, però durant la Guerra Civil fou incendiada. Una informant que va habitar el castell recorda com havia celebrat la seva primera comunió en aquella esglesiola, i sembla que durants uns anys també s'hi va ensenyar doctrina católica.³⁴

A l'inici de la guerra, l'any 1936, un grup de joves de Tarragona i de Cambrils van entrar al castell, se n'emportaran objectes i destruïren la capella. Més tard, un grup de milicians republicans el van ocupar, fins que foren desplaçats pels soldats de les brigades internacionals. La vintena o trentena que formaven la plana major ocuparen les sales dels senyors del castell, mentre que la resta de soldats es repartiren als seus voltants, a l'era, al paller, al Mas d'en Puig i al pinar de la platja, sota unes barraques de canya. Al Mas d'en Grau hi havia els soldats de la columna de xoc. La cort dels porcs va servir per instal·lar la cantina del campament, mentre que al mas del Xaranga hi havia l'hospital. L'interior de l'església del Mas d'en Bosch fou destruït i la tomba d'en Joaquim Roca i Cornet³⁵ fou profanada. Sobre el cementiri de l'església hi ha instal·lada la cuina, tot i que n'hi havia una altra prop del castell. A la mateixa església fou on va funcionar el col·legi per als nens de la zona. Els mestres eren el Sr. Barba i el Sr. Garagall, i al cap de poc més d'un any de fer classes sembla ser que els dos van ser empresonats a la torre del castell, i l'escola ja no va prosseguir. També venia una dona de Cambrils per ensenyar costura a les xiquetes, i un soldat ensenyava cançons patriòtiques acompanyant-se d'un piano. A més, els col·legials que ho desitjaven podien quedar-se a dinar amb els soldats. Uns dies després de l'acabament de les classes es va organitzar un dinar en un envelat sota la via del tren i els nens i les nenes de l'escola hi foren convidats. La diada va acabar amb un ball al castell.

D'entre els soldats hi havia alguns metges estrangers, i una informant recorda encara com algun cop havia anat al castell a guarir-se. Els masovers de la zona, a més, aprofitaven per intercanviar productes del camp per sucre, conserves de carn o llet suïssa amb els soldats encarregats de la cuina. Dues garrofes es bescanviaven per un cigar que després es canviava per patates o altres queviures a la plaça del poble.

Els soldats van construir trinxeres de fusta amb espitlleres per canons al pinar de Vilafortuny per tal de defensar la costa, així com nius de metralletes al Cap de Sant Pere i a la riera de Riudoms. Mentrestant, els pagesos havien cavat els seus propis refugis sota els masos o sota un garrofer. Quasi tothom havia construït el seu, tot i que per exemple el Mas Aguiló no en va tenir. Un exemple de com era el refugi és el que van fer els del Mas de la Formigueta. Aquest consistia en un forat quadricular a terra, al qual s'accedia a través d'uns esglaons practicats en les parets del forat. Un cop cavat el forat, es buidava un túnel i a banda i banda d'aquest uns orificis picats a les parets servien de jaç per a cada membre de la família. Un tipus de refugi més elaborat era reforçat interiorment amb maons i podia ser força gran, com el del castell. Curiosament el castell de Vilafortuny no va ser mai bombardejat durant la guerra; en canvi van caure dues bombes al Mas d'en Puig i al d'en Grau que no arribaren a parar projectils antiaeris que es llançaven des de Reus.

Poc abans que el bàndol franquista ocupés la comarca, les tropes que s'allotjaven al castell de Vilafortuny van fugir cap al nord. Un dia va arribar un llarg tren que s'aturà davant del castell i fou carregat amb tota mena de queviures i artefactes, com sacs d'arròs, màquines d'escriure o mobles, que s'havien emmagatzemant al castell. El dia 15 de gener de 1939, els nacionals ocupaven el Camp de Tarragona, i un petit grup de militars es va arribar al castell per anunciar el canvi de règim.

CLOENDA

Mica en mica, els masovers dels voltants del castell de Vilafortuny anaren establint-se principalment a Cambrils, amb estades més llargues durants els mesos d'estiu. El mes d'agost de 1960, el grup Curt, pertanyent al hòlding Rumasa, comprà a la maquesa de la Mesa de Asta, aleshores propietària del castell de Vilafortuny, una finca de 10 hectàrees. L'any 1962 s'havia drenat el sòl i ja s'aixecava el primer edifici d'apartaments, mentre que l'any següent es començava a construir la nova església (avui, parròquia de Santa Maria de Vilafortuny) així com l'actual carretera que uneix els nuclis de Salou i Cambrils. El grup Curt, a més va rehabilitar els edificis històrics del Mas d'en Bosch i el castell de Vilafortuny³⁶, mentre que altres masos s'han anat perdent. D'aquesta manera s'iniciava la urbanització de l'antic terme de Vilafortuny, procés que encara continua actiu actualment de manera força intensa. La transformació fou simplement dràstica, no només per l'enorme canvi paisagístic practicat (s'haurà perdut ja la magnífica vista del castell i del passeig que es veia des del camí del Mas d'en Bosch), sinó per la desaparició de les activitats que duien a terme un bon grapat de persones en aquelles contrades del nostre municipi.

Vilafortuny presentava una escassa demografia molt repartida, que treballava extensions mitjanes de terra en règim de parceria i arrendament. El castell i l'església del Mas d'en Bosch constituïen el centre de la comunitat. Avui en dia, els conreus, els erms, els pinars i els aiguamolls s'han convertit en zona urbana, i any rere any s'enruna algun dels antics masos del terme: el darrer ha estat el Mas de l'Oliver.