Tornades del canšoner: canšons de bressol
NÚRIA ORTONEDA PEDROLA

La temàtica d'un nou article de les «Tornades de cançoner» és el món sonor que envolta l'infant, tant en el paper de receptors de les cançons com en el d'emissors. Tot aquest repertori, per més simple i senzill que sembli, és molt interessant i curiós d'estudiar. I més ara, que moltes d'aquestes tonades van imparablement cap a l'oblit.

«Avui els infants s'eduquen en contacte amb les noves tecnologies: ordinadors i xarxes telemàtiques que els permeten accedir a una informació i una comunicació sense fronteres, amb tendència a la universalització però també a la homogeneïtzació»1. Per això ens cal mostrar la memòria del poble, les cançons, els jocs, les danses... que conformen una identitat, una tradició i un saber popular.

De cançons infantils n'hi ha moltíssimes; i d'una sola cançó podem trobar moltes variants, de vegades tantes variants com cantors d'aquella melodia. A més, és un repertori en el qual tothom hi ha pogut passar, tant de nen, cantant les cançons pròpies dels infants, com d'adult, cantant als nens, en la funció de mare, pare, avi o àvia.

Bressol antic conservat al Museu d'Història de Cambrils

1 BUSQUÉ, M. i PUJOL, M.A. 1996, pàg. 9

2 FRIDMAN, R. 1988, pàg. 14-15

3 NETTL, B. 1985, pàg. 121

4 Com s'anomenava abans el fet d'anar a classe

5 La forma correcte seria «en», però els informants pronuncien «amb»

 

 
Sovint, però, no es dóna prou importància al record d'aquestes cançons. Algunes de les persones en les entrevistes, en un inici, no valoraven prou aquest tipus d'informació que posseien, i moltes coses les obviaven. Però, de mica en mica, en agafar més confiança, aquest material sonor es va fer present.

Dins el món sonor infantil ens cal diferenciar dos etapes molt clares. La primera respon a la música que l'infant rep com a ésser passiu: en aquest cas l'infant és receptor de sons, de cançons per fer-lo adormir, de canterelles que estimulin el seu despertar motriu. La segona és la que ell mateix pot expressar, crear, practicar; és a dir, quan l'infant n'és subjecte actiu, protagonista de les cançons de jocs o entreteniments.


CANÇONS DE BRESSOL: L'INFANT, SUBJECTE PASSIU

El fet de ser mare o pare és una circumstància molt natural, però alhora molt especial i íntima per tot el que comporta, per les circumstàncies precises i concretes que es viuen i que envolten aquell naixement.

La mare parla amb l'infant fins i tot abans de néixer i ja li canta cançons. Avui dia es diu que és bo per al fetus escoltar un tipus de música en concret o inclús un compositor determinat. Antigament això no es donava, però sí que la relació estreta mare-fill a través de la música hi era, mitjançant les cançons.

Els pares i mares (abans era feina quasi exclusiva de la dona -tant de la mare com de l'àvia-) cuiden al màxim l'entorn en què naixerà el fill. Existeixen teories que afirmen que l'entorn condiciona la personalitat de l'infant: repetir i jugar amb els sons i les estructures rítmiques que emet un nadó significa alimentar la seva audició, la seva emoció i la seva afectivitat.2 Tot el que l'infant haurà sentit i haurà captat sonorament (ja des del ventre de la mare) influenciarà el seu tarannà, el seu comportament, ...

Aquestes cançons que presentarem són cançons de bressol; cants amb què les mares amanyaguen, fan callar i adormen els seus fills petits. Les entonen a mitja veu a l'hora d'engronsar el bressol sobre el qual el nen reposa, i també a l'hora d'amanyagar l'infant sobre la falda.3

Sant Joan, feu-lo ben gran
Sant Martí, feu-lo dormir,
que la mare n'és al camp
i el pare és al molí.

Maria se'n diu
la que el meu cor aima;
mireu si és ditxosa,
mireu si és ingrata.

La mare de Déu plorava
abraçadeta a la creu
els àngels la consolaven:
Mare de Déu no ploreu.

Nostre Senyor quan va néixer
portava una corona d'or
i ara la porta d'espines
que li travessen el cor.



La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura 4
a aprendre de lletra.

La primera estrofa és comuna a totes les versions. Després podem trobar:

Amb un cistellet
de Santa Pauleta
la Mare de Déu
quan era xiqueta

O també podem trobar:

Amb5 un cistellet
hi duia pometes
i un bocí de pa
també avellanetes.

 

 

 

 

Dormiu, lo meu fill, dormiu,
dormiu-ne, prenda estimada,
que mentres l'esteu dormint
descansen tots los de casa.

Noiana, noió,
noió de la mare...

 
SANT JOAN, FEU-LO BEN GRAN

Aquesta cançó té com a temàtica la invocació als sants i la descripció de les feines de la mare i el pare. És una melodia molt popular en el Camp de Tarragona. El ritme és lliure i se segueix en tot moment l'accentuació de la paraula. A més de la primera estrofa, la informant afegeix altres textos que presenten variacions melòdiques importants, però que queden englobats com a part de la mateixa cançó:


LA MARE DE DÉU

Aquesta és una de les melodies que més informants han cantat o recitat quan se'ls ha preguntat per cançons lligades amb el món dels infants.

En algunes de les versions que hem pogut grabar la melodia no segueix un pols concret. Segurament si l'informant tingués davant seu un nen per fer adormir, la cantaria d'una altra manera, no tan ràpida, més dolça, seguint un pols per bressar l'infant.

Els finals de cada frase són suaus i els acostumen a allargar. Pel que fa al text de la cançó varia segons els informants. La primera estrofa però és comuna a totes les versions. Després podem trobar:

do#2=mi3



DORMIU, LO MEU FILL, DORMIU

Com les altres cançons de bressol, la funció bàsica en cantar-la és propiciar el son de l'infant. En aquest cas el text és molt explícit: dormiu, lo meu fill, dormiu. En la tornada s'utilitza la fórmula «noiana» i «noió» de manera reiterativa com a recurs estilístic, per captar més l'atenció; s'utilitzen consonants molt suaus com la «n» i vocals extremes. Aquests mots s'usen mentre s'engronsa el nen; per això han de sonar molt suaus. En el tercer vers apareix la forma «que mentres l'esteu dormint», referint-se a algú que fa dormir l'infant, possiblement els àngels. La informant fa notar que «s'han d'anar allargant els finals i passant les manetes pels ulls fins que es van adormint, adormint...»

la2=mi3



 BIBLIOGRAFIA 
 


BUSQUÉ I BARCELÓ,Montserrat i PUJOL I SUBIRÀ, M.Antònia: Ximic. Amalgama edicions, Berga, 1996.

CRIVILLÉ, J. i VILAR, R.: Cançons d'infantesa. Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Sèrie 2. Vol.1. Barcelona. 1998.

FRIDMAN, Ruth: El nacimiento de la inteligencia musical. Editorial Guadalupe, Buenos Aires, 1988.

NETTL, Bruno: Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Alianza Música, Madrid, 1985, 1996.


 ALTRES FONTS 
 


ARXIU ANJUB. Entrevista a Pilar Berengué Massagué (16 de gener de 1999)

ARXIU ANJUB. Entrevista a Maria Serra Dalmau (30 de desembre de 1994)

ARXIU ANJUB. Entrevista a Teresina Vallès Segarrès (9 de gener de 1999)