Jocs d'ahir i d'avui, els patacons
ESTER RABASÓ PASCUAL


Esquema de la construcció d'un patacó amb dos peces iguals de cartró


 

Els nostres avis quan eren petits s'entretenien jugant amb coses senzilles que tenien a l'abast: boles, baldufes, patacons, a pilota, a fet i amagar, a la xarranca, a saltar a la corda, etc. Alguns d'aquests jocs han passat de generació en generació, a d'altres ja no s'hi juga i n'hi ha que s'han transformat, com és el joc dels patacons. Per saber com s'hi jugava, ens hem adreçat als avis. Qui millor que ells per fer-nos cinc cèntims i gaudir d'una bona estona, tot recordant a què i com jugaven quan eren petits.

Per jugar-hi es necessitiven els patacons. Un patacó estava fet de dos bocins de cartolina de carta de joc, doblegats i encaixats un dins de l'altre. Els nostre avis els construïen amb capses de mistos que arreplegaven dels cafès o bé fent encaixar, un dins de l'altre, dos bocins de cartró o material semblant doblegats. Existeixen diverses modalitats d'aquest joc.

EL FLENDI

Per jugar-hi es dibuixava un quadrat a terra, on cada jugador hi posava un patacó o un nombre determinat i igual de patacons. Des de fora s'havia d'intentar treure de dins del quadrat un patacó o més amb el flendi que era una peça de ferro, de fusta, una pedra o un patacó, evitant que aquesta peça quedés dins. Guanyava qui treia més patacons fora del quadrat.

L'EMBRULLO

Un agafava els patacons i se'ls posava a la mà tancada i l'altre havia d'endevinar el nombre que en tenia. Si ho endevinava, els guanyava i si no els perdia.

A LA PARET

Es posaven els patacons a terra tocant a la paret. Cadascú havia de deixar caure un patacó i, si queia damunt dels altres, se'ls quedava. A aquesta modalitat s'hi acostumava a jugar a la paret del costat de la porta d'entrada de l'església de Santa Maria, al nucli antic.

PAM I TOC

Es posava un patacó a terra i se'n llençava un altre que havia de tocar el patacó de terra i quedar-ne separat menys d'un pam per guanyar

Hem consultat diversos llibres que parlaven de jocs i hem trobat una altra modalitat d'aquest joc, que us expliquem a continuació.

Diferents models de tazos.






Nens practicant un joc de grup al pati del Col·legi Vidal i Barraquer
(Foto: Memòria d'activitats del col·legi Vidal i Barraquer 1997-1998)

  EL JOC DELS PATACONS

Es posa a terra un patacó, que s'anomena la peça. Els jugadors van tirant succesivament els seus patacons des d'una certa distància i intentent tocar la peça i fer-la girar. Si ho aconsegueixen, guanyen tots els patacons de la parada, menys la peça, que sempre és del propietari.

LA VARIANT ACTUAL: ELS TAZOS


El joc dels patacons ha evolucionat fins a convertir-se en els tazos, que són unes peces rodones d'uns 4 cm de diàmetre de cartró plastificat. N'hi ha de més grossos i més dobles, que són de plàstic. També n'hi ha de ferro i uns de cartró plastificat d'uns 10 cm de diàmetre.

Els tazos s'obtenen comprant bosses de patates, xiclets, pipes, rajoles de xocolata i jugant-se'ls amb els companys. Com passa amb tots els jocs, que no se sap ni com ni perquè es tornen a jugar i es posen de moda, el mateix ha passat amb els tazos. Els primers van introduir-se al mercat a l'any 1994 amb les bosses de patates Matutano, que van fer un tiratge de diverses col·leccions. Entre elles, la dels personatges de Tiny Toon, la dels personatges de Tazmanía, la de diferents personatges de la Warner Bross, la de Chiquito de la Calzada, la dels personatges de Bola de Drac Z. D'altres sortien amb els berenars de Panrico, com la col·lecció de la Barbie, i amb els xiclets, com la de Judge Dredd. Qui tampoc va poder resistir la temptació de treure els seus tazos va ser Coca-Cola, que eren d'una mida més grossa i metàl·lics.

Com en el joc dels patacons, hi ha diverses modalitats de jugar als tazos que no tenen un nom específic i que hem pogut esbrinar tot preguntant-ho als xiquets i xiquetes.

Aquest joc s'ha de jugar en un terreny pla i consisteix a posar cap per avall, tot fent una pila, el nombre de tazos que cadascú es vol jugar. Les tirades es fan per torns. Llavors, o bé dret o bé agenollat, es tira un tazo de plàstic sobre la pila i es guanyen tots els que queden de cap per amunt.

Hi ha una variant de la modalitat anterior. Cada jugador posa el mateix nombre de tazos en una pila de cap per avall. Llavors es tira el tazo de plàstic damunt dels altres, intentant que es girin. Les tirades es fan per torns però, si tombes un tazo, tornes a tirar. Si els tazos porten punts es van sumant i guanya qui més en té. En el cas que no tinguin punts, guanya qui més tazos gira. Quan la partida és a punt d'acabar perquè només queda un tazo per girar o bé queden diversos tazos escampats per terra, existeixen dos trucs per poder-los fer girar. Un és fer palanca amb un altre tazo sobre el que hi ha a terra -d'això se'n diu tombi-. L'altre consisteix a posar sota del tazo a girar un altre tazo i llavors amb el dit índex prems el tazo que has posat a sota i el fas girar.

En el cas que els tazos tinguin punts, hi ha una modalitat que es juga igual que les altres, tot fent una pila de tazos de cap per avall i tirant un tazo de plàstic damunt dels altres. Si els tazos que has girat tenen més o igual nombre de punts que el tazo de plàstic, et quedes amb els que has girat i, si tens menys punts que el tazo de plàstic, perds.

Aquesta modalitat consisteix a posar a terra tantes piles amb el mateix nombre de tazos com jugadors hi ha. Tots els jugadors tiren a la vegada el tazo sobre la seva pila i qui en gira més es queda amb tots els tazos dels contrincants.

L'adaptació actual del joc dels patacons ens demostra la vigència dels jocs dels nostres avis, que, tot i haver-se transformat, ens mostren la importància que tenen per als infants i la necessitat que hi havia i hi ha d'entretenir-se jugant.


(Agraïm la col·laboració dels alumnes del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer per les explicacions sobre el joc dels tazos).


 BIBLIOGRAFIA 
 


AMADES, Joan: Auca dels jocs de la mainada. Ed. Moll, Barcelona, 1991.

MARÍN, Imma i PARDO, Olga (ed.): El jugar de l'Amades, vol. 1. Moixaines, cançons de sorteig i jocs. Ed. Moll, Barcelona, 1990.