Història d'un policia acorralat per la desesperació en veure la seva dona víctima d'una greu malaltia i el company de patrulla tirotejat i malferit. Llavors no veu cap més sortida que entrar en tractes amb la màfia.
Còmics & gàngsters
Takeshi Kitano va néixer el 1947 en un barri humil on la màfia hi mantenia un dels seus feus: "Vaig créixer al típic Shita-machi, que és el terme japonès utilitzat per a l'àrea obrera a l'est de Tòquio, la mateixa zona on va créixer la gent de la Yakuza (una màfia japonesa). Quasi mai no parlava amb el meu pare. Quan els meus germans i jo sentíem les seves passes, fugíem corrent i ens amagàvem. Em sembla que era membre de la Yakuza, tot i que, per mantenir la família, es veia obligat a treballar com a pintor." El seu pare es deia Kikujiro i la seva figura va servir d'inspiració a la pel·lícula El verano de Kikujiro. Precisament, aquest film va ser projectat la temporada passada al TCC i fou favorablement acollit entre bona part dels espectadors que en destacaren la simpatia dels personatges i l'argument. En els seus inicis, Takeshi Kitano va treballar de cambrer en un club nocturn de striptease fins que un dia un dels còmics es va posar malalt i el va substituir. Poc després, formant parella amb un altre actor, va guanyar certa fama dins el món de les varietats. Es deien Els dos Beat i de seguida començaren a sortir per la televisió. Llavors els va veure Nagisha Oshima, el famós director japonès de L'imperi dels sentits, i li va proposar d'inter-pretar un paper a Bon Nadal, Mr. Lawrence (1983). En la seva primera experiència al cinema, Kitano interpretà un sergent torturador en un camp de concentració durant la II Guerra Mundial, precisament el perso-natge que diu la frase del títol. El debut, però, va ser un desastre perquè el públic japonès l'identificava amb les seves intervencions còmiques i cada vegada que sortia a la pantalla se'n fotia: "Va ser humiliant, l'experiència, perquè el meu personatge a la pel·lícula no era ningú per riure-se'n. Llavors vaig prometre que en endavant faria seriosos i foscos tots els meus personatges en pel·lícules i sèries de televisió, i així va ser". Uns anys després havia d'interpretar un gàngster en una pel·lícula —Violent Cop—, però el director es va posar malalt i el va substituir. L'experiència va ser d'allò més interessant. La història d'un policia escèptic, que es troba involucrat en un cas de corrupció i tràfic de drogues, es desenvolupa enmig de la violència, la desesperació i el fatalisme. Però el fet més important potser va ser el disseny inequívoc d'una estètica pròpia: preses llargues, diàleg mínim, silencis eloqüents, explosions de violència.
La violència inesperada
Un dels trets peculiars del director japonès són els rampells de violència inesperada. Els ha explicat per la influència plàstica i simbòlica d'un fet històric molt concret i conegut que li causà una gran impacte de jovenet: l'execució d'un vietcong al mig d'un carrer de Saigon durant la guerra del Vietnam: "No hi havia moviment. Era l'acte pur davant de la càmera".
Personatges desemparats
Recorda Kitano quan anys enrere va atacar l'editor d'un diari que havia publicat fotos furtives d'ell i una noia. La impotència amb què es va trobar la seva amiga quedaria després reflectida en personatges com el nen de Kikujiro o la dona de Hana-Bi. La protecció d'aquests personatges és el detonant de la violència.
Seqüències estàtiques
"El problema amb els moviments de càmera al Japó és que quan la mous sempre es posa en el plànol alguna cosa que no vols. A la meva primera pel·lícula vaig haver-me de barallar amb el meu equip per obtenir els plànols amb molt poc moviment. Quan la pel·lícula es va estrenar la gent deia que jo no sabia com fer pel·lícules." Des de llavors el director utilitza aquest procediment per mostrar frontalment els personatges durant una estona, aguantant, fins que explota algun fet inesperat.
El valor de la imatge
"Per a mi la imatge es prioritària. Fins i tot quan em diuen que no tenim prou bé el so, responc «anem al plànol següent». Si la imatge es bona ja en tinc prou. Per això recorro de vegades a la postsincronització o doblatge".
La mort
Al començament de Flores de fuego hi ha una pintada sobre l'asfalt que diu "mor-et". La mort és una resposta i els personatges busquen la manera correcta de morir. La mort ocupa tot el discurs i és on troba la seva posició lírica, on la mort es transforma en un alliberament. Un concepte molt japonès, d'altra banda.
Un binomi explosiu
Després de Violent Cop, Kitano ha alternat els drames ambientats en el món de la Yakuza, com el que projectem avui, amb les comèdies iròniques. A Getting any?, per exemple, un jove mediocre es passa les hores enganxat al televisor amb ganes de tenir experiències sexuals com les que veu a la petita pantalla. Llavors comença a posar en pràctica una série de plans una mica esborrajats. Com que veu en un telefilm com el policía sedueix una dona atractiva a bord d'un descapotable, decideix que també necessita un cotxe luxós per lligar. El pla, evidentement, fracassa i passa al següent: fer-s'ho amb una hostessa a l'avió; i, en conseqüència, decideix fer un viatge. Com que no té diners per comprar el bitllet, es proposa de robar un banc, però abans necessita una arma; i, per tant, haurà de tramar un altre pla per aconseguir-la.
En definitiva, Kitano és un director director que ha unit en la seva carrera les escenes i les temàtiques més violentes i dramàtiques amb les més tendres, divertides i líriques. Un binomi força explosiu que troba en la pel·lícula d'aquesta nit, Flores de fuego / Hana-Bi, la culminació perfecta. És, al parer dels crítics, l'obra mestra del director.
2001 Brother
2000 El verano de Kikujiro (Kikujiro no natsu)
1997 Flores de fuego (Hana-Bi)
1996 Kids Return
1994 Getting any?
1993 Sonatine
1991 A scene at the Sea
1990 Boling Point
1989 Violent Cop
Director: Takeshi Kitano.
Productora: Televisio Tokyo Channel (Japó), Tokyo FM Broadcasting Company (Japó), Office Kitano (Japó), Bandai Visual (Japó).
Productor: Masayuki Mori, Yasushi Tsuge, Takio Yoshida.
Guió: Takeshi Kitano.
Fotografia: Hideo Yamamoto.
Música: Joe Hisaishi.
Muntatge: Takeshi Kitano, Yoshinori Oota.
Direcció artística: Norihiro Isoda.
Vestuari: Masami Saito.
So: Senji Horiuchi.
Idioma original: japonès
Durada: 103 minuts.
ACTORS
Takeshi Kitano: Yoshitaka Nishi
Kayoko KishikotoKayoko
Ren Osugi: Horibe
Susumu Terajima: detectiu Nakamura
Tetsu Watanabe: Tezuka
Haku Ryu: Yakuza Hitman
Yasueoi Yakushiji: assassí
