|
|
Danièle Thompson
Es tracta de la primera pel·lícula dirigida per Danièle
Thompson (Mònaco, 1942), que té una extensa experiència
com a guionista, amb més de trenta anys de carrera. Ha estat
guionista de conegudes pel·lícules com Las locas aventuras
de Rabi Jacob (1973), Las marmotas (1993), La reina Margot (1994) o
Paparazzi (1998). Christopher Thompson, un dels fills de la directora,
col·labora en el guió de Cena de Navidad i hi interpreta
un paper.
Thompson és una dona madura que passa revista a la seva vida
amb aquesta pel·lícula. El film té tot el caràcter
del cinema francès i no té res a veure amb els films ambientats
a Nadal que fa Hollywood. Es tracta d'una comèdia agredolça
d'ambient nadalenc i familiar, intel·ligent i amb molt de diàleg.
Els aspectes sentimentals no podien faltar en una pel·lícula
d'aquest tipus. S'atura en les reflexions, els dubtes i els projectes
d'un grup de dones que de sobte comencen a sincerar-se amb la vida.
La síndrome de Nadal
La büche, el títol original del film, fa referència
a un pastís tradicional francès de Nadal. Narra la història
de tres germanes: Louba, Sònia i Milla. Cadascuna té un
caràcter diferent i oposat, i rep amb estats d'ànim diferents
l'arribada de les festes de desembre. Louba (Sabine Azéma), la
més gran de totes, canta en un cabaret gitano i viu amb el seu
pare. El seu caràcter és alegre i optimista. En aquestes
dates oblida tots els seus problemes i es trasllada als dies feliços
de la seva infantesa. Sònia (Emmanuelle Béart) és
d'aquelles persones per a qui el Nadal comença al mes d'octubre.
És rica i és casada, però el seu marit li aporta,
a més de benestar econòmic, un considerable malestar afectiu.
S'encarrega dels preparatius i dels invitats per a la nit de Nadal.
La veritat és que no té gaires coses més a fer
que ser la perfecta amfitriona. Milla (Charlotte Gainsbourg), la petita
de les tres, no vol ni sentir a parlar d'aquestes dates. El desembre
la posa histèrica. Com tothom que ha de viure la resta de l'any
amb la seva soledat, aquestes festes l'obliguen a enfrontar-se amb la
seva desastrosa vida sentimental i les dificultats de la seva carrera
professional.
Alhora, es produeix el retrobament dels pares, que fa anys que estan
separats, que han tingut també la seva doble vida i encara no
s'han perdonat. Ella va tornar a casar-se, i aquests dies enterra el
seu marit. Ell, sol, ha cedit part de la seva casa a un jove veí,
Joseph, amb qui manté una relació ambigua.
Les actrius
Completen el guió un bona selecció d'actrius, que donen
llum a l'argument. En primer lloc, la veterana Françoise Fabian,
que apareixia a Belle de jour (1967) de Luis Buñuel. La coneguda
Emmanuelle Béart, de Don Juan (1998), Nelly & Monsieur Arnaud
(1995), que a l'Estat Espanyol es va traduir per El placer de estar
contigo, Les destinées sentimentales (2000) o la recent 8 femmes
(2002). Per la seva banda, Sabine Azéma és una actriu
que gaudeix de reconeixement a França des del seu èxit
a On connaît la chanson (1997). I Charlotte Gainsbourg, filla
del compositor Serge Gainsbourg i l'actriu Jane Birkin, que va rebre
el premi a la millor actriu secundària als Cèsar del 2000.
La pel·lícula fou nominada al millor guió en el
mateix festival. Hi ha un important component teatral. Cada personatge
porta a terme el seu monòleg -fins i tot alguns mirant directament
a la càmera-, viuen un moment de soliloqui que dediquen als seus
records, als moments clau que els han donat una identitat, a les marques
familiars. Tot i que el ritme en alguns moments sembla decaure, el bon
treball de les actrius s'encarrega de contrarestar-ho.
Hi ha una crítica a la celebració nadalenca, vista com
un espai d'aparences i alegria forçada, i també com un
moment de veritat amb un mateix, prescindint de la qüestió
religiosa. Es qüestiona, a més, la forma de paternitat que
han rebut. Els personatges són traçats càlidament,
els diàlegs sempre són reveladors. Tot plegat acompanyat
d'imatges de la vida parisenca en aquests dies, de carrers il·luminats
i botigues plenes de gent somrient.
Afortunadament, ofereix una visió amb importants dosis d'humor.
Hi ha inevitables moments agredolços, mentides que s'han callat
durant anys i que surten a la llum de cop, i aquella mescla de pors
i de tripijocs que deixen entreveure diferents rostres de la soletat.
Cena de Navidad parla d'aquests moments i dels taps que a tots se'ns
fan al cap. Res d'emocionant, però és agradable de veure.
|
|
|
|
|
TÈCNICS
Direcció: Danièle Thompson
Guió: Danièle Thompson, Christopher Thompson
Producció: Alain Sarde
Fotografia: Robert Fraisse, Jean Harnois
Música: Michel Legrand
So: Jean-Pierre Duret, William Flageollet
Vestuari: Paule Mangenot, Elisabeth Tavernier
Muntatge: Isabelle Castro
Nacionalitat: França
Any: 1999
Duració: 106 min
|
|
ACTORS
Sabine Azéma: Louba
Emmanuelle Béart: Sonia
Charlotte Gainsbourg: Milla
Claude Rich: Stanislas
Françoise Fabian: Yvette
Christopher Thompson: Joseph
Jean-Pierre Darroussin: Gilbert
Isabelle Carré: Annabelle
Samuel Labarthe: Gilbert
Françoise Brion: Janine
|
|
|
|
