|
LA
NOSTRA TARRAGONA ROMANA |
| ||||||||||
| No descobreixo res de nou, quan dic que la majoria dels qui ens visiten queden encisats de la nostra Tarragona pel clima, la tranquil-litat que generalment viu en la nostra ciutat i el tracte agradable de la gent. És necessari, doncs, que juntament amb el desenvolupament que ha pres la indústria i el revifament tan necessari que s’ha de donar al comerç, es mantingui per molts anys aquesta privilegiada manera de ser que hem tingut fins ara. Caldria afergir-hi un complement, i és el de conèixer i recordar de tant en tant aquells fets o personatges inscrits en la història de la ciutat. Es comprèn que, no essent historiador, faci un breu resum a mena d’il-lustració de fets que es conten i que es refereixen a tants anys enrera, fets que possiblement la història no reflecteixi tal i com van succeirni passin a ser, en algun cas, suposicions suposades. Un d’aquests singulars personatges va ser l’emoerador August, el qual l’any 26 i fins a mitjan del 25 abans de Crist habità a Tarragona, capital aleshores de la priovíncia "Citerior" o "Tarraconensis". Fou ell qui en record d’una victòria seva en el nord de la península va honorar la ciutat amb el nom de "Triumphalis", passant a ser oficialment anomenada "Colonia Julia Urbs TriumphalisTarraco". Els tarragonis de l’època, agraïts per la distinció esmentada, li demanaren permís per axecar-li un temple al qual ell no va voler donar consentiment, i aleshores li contruïren un Arc de Triomf, per on possiblement passava la Via Triumphalis. L’Arc quedà rememorat en monedes que representen una contrucció quadrangular en la qual, sobre un altar, s’hi veu unapalmera, i es conta que els tarragonins digueren a l’emperador que hi havia florit com un senyal extraordinari per les seves victòries. Augus, però, en lloc d’acceptar-ho els digué: Es coneix que no haveu encés molt de foc oferint sacrificis, quan, com dieu, hi ha crescut una palmera. Un altre fet és el que viatjant August de nit en una llitera per les terres del nord durant la guerra Cantàbrica, va ser sorprès pr una forta tempesta i es produí un llamp que abrasà els criats que el portaven sense que li passés res a ell. En aquells moments de perill va fer el propòsit d’aixecar un temple a Júpiter Capitolino. Aquest temple de grans proporcions fet de marbre portat de Roma es construí en el lloc on hi ha actualment la catedral, on s’hi han descobert fa pocs mesos, restes molt valuoses. L’emperador August morí als 66 anys a Nola, el 19 d’agost de l’any 767 de Roma, corresponent al 14 de la nostra era. En assabentar-se els tarragonins de la seva mort, van aixecar un templeen memòria seva al qal hi va contribuir tota la colònia. Molt poques restes ens queden d’aquella obra que se suposa ubicada pels voltants dels carrers de Sant Llorenç, Santes Creus, Talavera, Mercé, Granada i plaça de l’Oli. Els records històrics són més congeuts per les medalles, monedes i escriptors romans de l’època, que per les ruïnes del lloc on hi havia el monument, del que creuen alguns arqueòlegs que pertanyia a l’estil corinti pels gravats de les medalles que es conserven, i que era de grans dimensions a jutjar per la proporció de les restes decobertes i la seva decoració. Si afegim que en la seva estada a Tarragona rebé els ambaixadors de l’Índia i de l’Estícia els quals, després de quatrre anys de viatge, arribaren a la nostra ciutat i li oferiren perles i presents dels seus llunyans països, haurem contribuït a mostrar una petita pinzellada d’un personatge que, segons sembla, va merèixer l’estimació dels tarragonins per l’engrandiment que va donar a la ciutat. Ambròs Domingo i Murtra | |||||||||||