En aquesta ocasió m'ocuparé de dos carrers no centrals del casc antic de Tarragona: els carrers de l'Arc d'en Toda i la Baixada del Roser. Dic 'no centrals' no perquè no siguin importants, sinó que ho dic en el sentit més literal del terme: no són centrals perquè no són al centre del casc antic, sinó que es troben ben a tocar de la muralla. En efecte, el portal del Roser, situat a mitja Baixada del Roser, ens permet sortir dels límits de l'antiga ciutat murallada. I ja que hem arribat fins al portal, deixeu-me dir alguna cosa de la vista amb què ens trobem des d'allà, sobretot en dies clars: les muntanyes de la Mussara com si fossin a la vora, a tocar de la mà.

Però bé, anem al cas. Començaré primer pel carrer de l'Arc d'en Toda.

Si entrem pel Portal del Roser, girem a l'esquerra i comencem a pujar la Baixada del Roser (que durant un temps, al segle XIX, va ser anomenada Pujada del Roser, i és que, ben mirat, baixar i pujar no és sinó una diferència en el punt de partida), de seguida ens trobem amb un carreró que arrenca cap a la dreta: es tracta del carrer de l'Arc d'en Toda. A primera vista ens podrà semblar un carreró sense sortida, però no ho és pas, sinó que enllaça la Baixada del Roser amb la plaça sant Miquel i també amb el carrer Albinyana. I, segons sembla, aquesta va ser la seva finalitat original, unir aquests carrers.

No trobem dades referents al carrer de l'Arc d'en Toda fins el segle XVII. Va ser aleshores quan es va obrir el carrer en el mur del Fòrum, de manera que van quedar comunicades la plaça de sant Miquel i la Baixada del Roser (anomenada aleshores, com veurem, Baixada dels Predicadors).

En el Llibre del Mitg Tall (1715) trobem per primera vegada la nomenclatura "Voltes de Toda", nom del doctor en Josep Toda, natural de Cornudella, que el cadastre de 1736 identificava com a propietari d'aquells indrets. El carrer figura després amb el nom "calle de les Voltes d'En Toda". Aquest nom sembla haver perdurat almenys fins l'any 1807, quan trobem en el cadastre la variant "carrer del Arc d'En Toda" -que és com se l'anomena encara en l'actualitat.

La configuració d'aquesta part de la ciutat no era aleshores tal i com la coneixem avui dia. Ja he dit que no tenim constància de l'existència del carrer de l'Arc d'en Toda fins a principis del segle XVII. Un registre del segle XVI fa memòria també d'un carreró que no tenia sortida i que anava des del que avui és el carrer de l'Arc d'en Toda fins a la plaça del Pallol. Aquest carrer va ser tancat en el segle XVII per unes obres en el convent dels frares de l'ordre de sant Domènec que hi havia al Pla de Pallol (l'actual Plaça del Pallol). També se sap que entre l'arc romà del Fòrum i la casa de Can Xefus (S. XV) hi havia un carreró tapiat que potser comunicava també amb la mateixa plaça.

I la Baixada del Roser? La Baixada del Roser va des de la plaça de Sant Joan fins al carrer de Salines. Així doncs, té, per dir-ho així, dos trams: un per sota i un altre per damunt del Portal del Roser. El Pla del Pallol constituïa la divisió natural dels dos trams de la baixada.

Però ni el portal ni la baixada s'han anomenat sempre així.

Sabem que a partir del segle XIV el nom del portal va estar vinculat als frares dominics, els quals l'any 1248 havien construït un convent fora pròpiament dels murs de la ciutat, a tocar de la muralla. Ens diu l'historiador Emili Morera (1) que el 16 de desembre de 1368, en el consell celebrat per la Universitat de Tarragona, els cònsols van acordar que "se achicara a juicio de los albañiles, la puerta denominada 'Sobirà dels Predicadors', reduciéndola al límite de que tan sólo pudiese pasar por ella un animal con carga." Així doncs, el portal s'anomenava aleshores Sobirà dels Predicadors i, de retruc, la baixada prenia també aquest nom: Baixada dels Predicadors.

El nom del Roser ve de la devoció al santíssim Rosari i no apareix documentat fins al segle XVIII (carrer de la Davallada del Portal del Roser). L'any 1609 els mateixos frares dominics, devots del Rosari, van demanar almoina a la ciutat per construir en l'església del seu convent del Pla del Pallol una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquesta devoció és la que hauria de donar el nou nom al portal i al carrer.
La Baixada del Roser ha mantingut aquest nom fins els nostres dies, tret d'un curt període en el segle XIX, quan se la va conèixer com a Pujada del Roser i també com a carrer dels Fenicis.

Hem vist que no només hi ha noms que canvien, sinó també carrers que es creen i altres que desapareixen. En realitat això és una constant. En qualsevol cas, però, es manté la ciutat.

Ambròs Domingo i Murtra

(1) MORERA Y LLAURADÓ, Emili (1958): Las calles antiguas de Tarragona, Tarragona: Sugrañes Hnos.