EL CARRER DE RIUDECOLS

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.000, núm. 18, pàgina 10

No és gens estrany que algú que visqui a Tarragona pugui desconèixer els noms d'alguns dels nostres carrers, i encara menys estrany que, en cas de conèixer els noms, en desconegui el seu origen. En alguns indrets particulars és clar per a tothom que els noms dels carrers o places provenen d'algunes restes romaneso d'altres troballes especialment significatives, però no és agosarat afirmar que no només aquests indrets, sinó cada vell carrer d'una ciutat històrica com la nostra està posseït pel seu passat. En aquesta ocasió centrarem la nostra atenció en el carrer de Riudecols, que és situat entre el carrer de Cavallers i el carrer de l'Abat.

El carrer perpetua la memòria d'en Galcerà de Riudecols, lloctinent del veguer reial l'any 1377 i conceller de la ciutat el 1386, personatge per tant molt influent en la Tarragona de final del segle XIV i principis del XV. El carrer el trobem documentat l'any 1409 amb el nom de Riudecols en el llibre de Censals. Els registres més antics fan referència a una casa del carrer Major de la qual es diu que per la part del darrera donava al carrer de Riudecols. La casa a la qual s'al·ludeix no és altra que l'actual seu de les dependències del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest noble edifici de pedra fou en un altre temps antic casal d'en Galceran de Barceló, i durant el regnat de la Casa d'Àustria va ser la residència del governador de la Ciutat, que era el delegat del virrei de Catalunya. D'altra banda, la construcció es va fer servir també com a caserna durant la Guerra de la Independència, i en ella s'hi allotjaren diversos regiments suïssos acabdillats pel cèlebre general Teodor Rèding.

Al llarg del segle XVI el carrer canvia repetidament de nom. En protocols notarials d'aquest període es fa referència al carrer com "denominat antigament Riudecols", la qual cosa evidencia el canvi. L'any 1515 encara hi vivia, segons consta al llibre de Fogates, Mossèn Jaume de Riudecols, militar de la noblesa catalana, però la denominació del carrer era ja la de carrer de Mossèn Albanell, degut a la presència de "lo honorable Nicolau Albanell". Nicolau Albanell, de qui agafa el nom el carrer, tenia la casa a la cantonada del carrer de Cavallers amb a l'ashores anomentat carrer de Mossèn Albanell. Més endavant, l'any 1542, el carrer consta en el llibre del Tauler amb un altre nom, el de Misser Pons, governador de Nàpols i pare del primer cronista de la ciutat, Lluís Pons d'Icart, que tenia també casa en aquest indret. L'any 1599 es documenta el carrer com carrer de Misser Grimau, molt possiblement en reconeixement a la popularitat del notable jurista i bibliòfil, doctor en Dret i ciutadà de Tarragona, n'Esteve Grimau, mort el 13 de febrer del 1606 i enterrat al calustre de la Seu.

Malgrat, però, tots aquests canvis, en el mateix segle XVII el carrer torna a anomenar-se carrer de Riudecols. La raó és que a pesar de les diferents denominacions que se succeïren, en quasi tots el documents públics locals hi figurava gairebé sempre el nom de carrer de Riudecols. En perdre's la memòria del darrer personatge influent, en aquest cas del Dr. Grimau, el nom ja no ha variat més.

De totes les característiques que actualment presenta el carrer, probablement la més singular sigui la presència d'una volta que el travessa de costat a costat. Se sap que antany hi havia diverses voltes per tota la ciutat, però avui en dia ja no en queda quasi bé cap de les que es coneixian. Aquests aspectes de la topografia urbana que podríem anomenar artificials, com són arades i voltes, cantonades, torres casolanes, etc., pertanyien a la Mitra Arquebisbal de Tarragona i en alguns moments havien contribuït a la defensa del indret on estaven situats. D'altra banda, algunes d'aquestes voltes donaven noms als carrers on es trobaven, noms que en alguns casos encara avui perduren, com ara el d'Arc de Sant Llorenç i el d'Arc de Sant Bernat. Precisament la cantonada que forma el carrer de Riudecols amb l'extem del carrer de l'Abat fou conegut durant un temps per un altre nom. Hi havia allí un forn molt antic que rebé diferents noms depenent dels qui eren els seus propietaris. L'any 1505 el forn es deia d'en Barberà, i és així com ve localitzada la cantonada en molts registres de principis del segle XVI: el Cantó d'en Barberà.

Pensem que sempre resulta interessant conèixer una mica més dels indrets de la nostra ciutat, també d'aquells pels quals potser no hi passem massa sovint i que poc a poc novament es van dignificant.

Ambròs Domingo i Murtra