|
EL
CARRER DE TEODOR RÈDING |
| ||||||||||
| Sempre hem cregut que una manera senzilla de conèixer una mica més de la història de la nostra ciutat és mitjançant l’estudi de la nomenclatura urbana. Succeeix més d’un cop que, enfrontats amb el nom d’un carrer, ens preguntem qui va ser aquell personatge del qual el carrer n’agafa el nom, quina mena de relació tenia amb la ciutat, si era un fill il·lustre o un distingit i notable ciutadà, i és la recerca d’aquesta informació la que ens condueix a redescobrir alguns dels fets històrics de la ciutat. Per contribuir a resoldre curiositats d’aquesta mena ens ocuparem aquesta vegada del carrer que rep el nom de Teodor Rèding. Com es sap, Teodor Rèding era un militar suís que va combatre a les ordres del general Castaños en la cèlebre batalla de Bailén durant la guerra de la Independència, l’any 1808. La vinculació de Rèding amb la nostra ciutat va establir-se quan va substituir en el càrrec al general Viñes com a Capità General de Catalunya. Va ser aleshores quan va fixar definitivament la seva residència —i, lògicament, la Capitania General—, a Tarragona, més precisament a la Pabordia, que era un edifici que s'aixecava on avui es troba el Palau Arquebisbal. Ocupant ja el càrrec, va donar les ordres oportunes i convenients perquè es construïssin noves fortificacions a la ciutat i es reformessin les que ja existien. Rèding no va tardar gaire a enfrontar-se al general francès Saint-Cyr, el qual va pretendre inútilment bloquejar Tarragona amb el propòsit d’obtenir la capitulació de la ciutat. El nou general es va batre al capdavant de les tropes amb molt de valor al Pont de Goy, entre Valls i Alcover. En trobar-se en inferioritat pel que fa al nombre de combatents i de peces de artilleria es va veure obligat a demanar ajut al general de marina Smith, que durant l’absència de Rèding era qui manava la força que es quedà a la ciutat, però aquest es limità protegir-li la retirada. El general Rèding entrà a Tarragona amb el braç esquerre embenat per haver sofert una ferida de sabre, i en arribar al portal de Roser, on l’esperava Smith, li reprotxà no haver-li enviat els reforços que havia demanat. Smith emmalaltí poc després i morí al cap de pocs dies. A pesar del triomf obtingut en la batalla del Pont de Goy, Saint-Cyr no es veia amb forces per atacar Tarragona. Aleshores envià el seu ajudant perquè demanés a Rèding que fixés les condicions sota les quals capitularia, però aquest rebutjà les proposta i l’emissari va haver de sortir de la ciutat poc més que a cuita-corrents. Durant el mes de març de l’any 1809 Rèding s’ocupà de preparar nous plans i d’organitzar les tropes. Sobtadament, però, es va veure atacat per unes febres tifoides, malaltia que s'escampà per la ciutat, i morí el 23 d'abril del mateix any. No cal dir que l'enterrament va constituir una gran manifestació de dol, i la despulla de l’heroi de Bailén va ser una de les primeres que es van enterrar en el cementiri que s’acabava de construir al peu de la muntanya de l'Oliva. En acabar la guerra de la Independència se l’honorà amb sentida dedicatòria i l’any 1885 el panteó va ser reedificat i cercat amb una reixa. Tarragona ha tingut sempre en la memòria a l’insigne general, i així moltes vegades s'ha honorat la seva tomba. Quan es complí el centenari de la seva mort es fixà una placa a la façana del palau Arquebisbal per perpetuar el seu nom en el lloc que en altre temps fou la seva residència. També nosaltres en aquestes breu línies l'hem vogut aquí recordar, aquest cop amb el pretext del carrer que du el seu nom. Ambròs Domingo i Murtra | |||||||||||