EL CASTELL DEL PATRIARCA

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.999 núm. 16, pàgina 16

No hi ha possiblement quasi res que recordi el castell del Patriarca. La baixada que en rememorava el nom es retolà fa uns anys amb el nom del recordat tarragoní nasacut al carrer Merceria, Fra Francesc Iglesies Domènec, de qui encara conservo unes estampes de Terra Santa que en alguna de les seves visites a la seva estimada Tarragona deixà a casa dels meus pares en venir a saludar-los.

El gran edifici del castell abastava des del carrer de Merceria fins gran part dels carrers de les Coques, del de Sant Llorenç i de la baixada Nova del Patriarca. La seva construcció fou iniciada al segle XII per l’arquebisbe Bernat Tort, que l’edificà fins a l’alçada del segon pis, i va ser acabada pel també arquebisbe Bernat d’Olivella al segle XIII. El resultat fou una inexpugnable i senyorial fortalesa en la que habitaren tots els prelats de la Seu Tarragonina fins a començaments del segle XIX, quan l’arquebisbe Romuald Mon es traslladà al nou palau durant la seva prelatura.

Segons se sap, en el castell del Patriarca hi havia diverses torres distribuïdes en diferents angles de l’edifici. Fou en una d’aquestes torres on romangué durant uns dies el rei de França Francesc I, quan va ser fet presoner pels terços castellans en la cèlebre batalla de Pavia el 24 de febrer del 1525. L’esquadra que traslladava el rei a València per mar es va veure obligada a refugiar-se en el port de la nostra ciutat a causa d’un gran temporal fins que, en arribar la calma, van poder continuar el viatge.

Al respecte de la presència del rei francès el cronista Blanch conta, d’entre moltes altres coses, un esdeveniment que va estar a punt d’ocasionar un conflicte. Al tercer dia de l’arribada del rei –era diumenge–, el varen traslladar a la Catedral per oir missa, i com que la missa major ja s’havia acabat l’arquebisbe Pere Cardona manà que se n’oficiés una altra. En acabar, potser perquè no varen veure massa seguretat on el tenien, el mudaren a una altra torre del castell. En arribar la nit els soldats que el guardaven, descontents perquè els debien tres pagues, varen demanar cobrar-les al Virrei que els manava, i ho varen fer amb tanta violència que calaren foc i cremaren les portes. Se’ls va prometre pagar-los l’endemà i els soldats es conformaren malgrat percebre només una part dels diners. D’altra banda, se sospità que aquesta mena de revolta l’organitzaren alguns partidaris del rei francès amb la finalitat d’alliberar-lo. El dimarts següent, entre les cinc i les sis del matí, el rei tornà altre cop a la Catedral per oir missa dita per un capellà francès i, un cop acabada la cerimònia, se l’endugueren al port per embarcar-lo en un vaixell.

Durant el període de la guerra de la Independència, i a causa del nombrós increment de soldats, el castell del Patriarca (i també el de Pilats) fou destinat a servir d’allotjament a les tropes franceses. Possiblement va ser aquesta circumstància la que donà lloc a que fos dinamitat el 19 d’agost del 1813 en evacuar la ciutat els francesos. Conten els historiadors que el general Bartoletti posà tant d’interès a fer-lo desaparèixer que, en paraules del canonge Huyà, les detonacións de les mines van fer tant d’estrèpit "que hasta el pavimento en que nos hallábamos hizo conmover; vimos las llamaradas de fuego y comprendimos que aquel robusto monumento había dejado de existir". Del formidable castell només en varen quedar una pila de runes, de les quals en tenim constància en el dibuix d’en Vicens Roig (Vicentó). L’edifici s’acabà de derruir totalment quan l’any 1825 es destinà el solar a l’edificació de cases particulars.

Afegim una nota més com a curiositat, i és la traducció de la làpida romana que hi ha empotrada en la paret de la casa número 3 de la baixada, les lletres de la qual estan avui mig esborrades. Segons la traducció que consta al llibre del notari Francesc Albinyana, la làpida està dedicada: "A Lucio Sulpicio Nigro Giobano, hijo de Quinto (de la Tribu) Galeria, Avobriguense (o natural de Avobriga) el cual mereció todos los honores de su República, fue Flamen de Roma y de los Divos y Augustos en la Provincia de la España Citerior. (Dedica esta memoria) La Provincia de la España Citerior."

Ambròs Domingo i Murtra