|
EL PASSEIG DE LES PALMERES Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.992 núm. 2, pàgina 2 |
| |||||||||
| El Passeig de les Palmeres, -de tanta controvèrsia aquests dies per les veles, taules i cadires, així com unes casetes obrades al llarg del seu bell mig-, va ser urbanitzat en el segle XVI. El pare franciscà Andrés de Palmade Mallorca, el trobà datat l’any 1.409. Sens dubte el primitiu nom del passeig fou lo mirador, tal i com apareix en les escriptures notarials de l’època. És citat també per Pons d’Icart com mirador de Santa Clara per raó del monestir de les clarisses o convent de Santa Clara que es trobava sobre el passeig. Convent que ja s’esmenta en diversos documents de l’any 1256 i en el testament de l’Arqubisbe Bernat d’Olivella de l’any 1287 en què llegà 500 sous per edificar-hi l’església del mateix. A començament de segle s’anomena Passeig de Pi i Margall. El 1940, després de la guerra civil, es convertí en Paseo Calvo Sotelo. Instaurada novament la democràcia se’l retolà Passeig de les Palmeres ja que des de principi de segle els arbres que ornaven el passeig eren palmeres. Molts polítics, escriptors i digníssims oradors han descrit meravellosament aquest estimat indret com el millor balcó del Mediterrani; només resta batejar-lo com Passeig de les veles, o potser millor, el de il dolce far niente.
Ambròs Domingo i Murtra | ||||||||||