EL CARRER DE LA NAU

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.994 núm. 6, pàgina 24

Sense la pretensió de ser original en aquestes col·laboracions, penso que són o poden ser per alguns motiu de record i per altres representen la possibilitat de conèixer alguna cosa més de la nostra ciutat. A la major part dels carrers de la part antiga de Tarragona els noms els vénen dels oficis o treballs que realitzaven en els seus tallers els que allí habitaven, cosa coneguda per tothom. Avui centrarem el nostre comentari en la nomenclatura del carrer de la Nau.

Aquest carrer, igual que molts altres de la Tarragona vella, no conserva la seva construcció primitiva. Sabut és que en el casc antic, i com a conseqüència d’alguns enderrocaments, alguns carrers han desaparegut (com, per exemple, el de Santa Teresa) i d’altres han modificat els seus traçats.

Es creu que aquest indret, l’actual carrer de la Nau, des del carrer Major fins al "portal del Rei", era conegut amb el nom de carrer d’En Martell. Com se sap, Pere Martell era un comerciant que convidà a casa seva el rei En Jaume I d’Aragó i cooperà amb ell l’any 1229 en la reconquesta de Mallorca i que, segons alguns hitoriadors tarragonins, vivia en aquest carrer. La troballa d’una làpida commemorativa dedicada a ell en les obres de restauració d’una casa del mateix carrer corrobora aquest fet, si bé algun altre hitoriador localitza la vivenda d’En Martell en un altre indret de la ciutat.

En els segles XIII i XIV la presència de pintors que s’hi ubiquen dóna peu perquè el carrer passi a anomenar-se "carrer dels Pintors".

És el doctor Serra Vilaró qui comenta un registre, tret del llibre del Tauler de l’any 1547, en què es fa menció d’una casa situada al carrer de la Nau. Es tracta probablement de la cita que es creu més antiga del carrer amb el seu nom actual. Així, i des de la segona meitat del segle XVI, el nom del carrer va perseverant fins avui en dia. És un de tants vells carrers tarragonins plens d’història que, per l’origen de la seva denominació, ha suscitat diverses suposicions i controvèrsies respecte a les versions dels historiadors.

Així, veiem que n’Adolf Alegret opina que el nom de la Nau procedeix del senyor de la Nou, Baró de les Quatre Torres, que tenia la seva casa en aquest carrer i que, per corrupció, l’expresió la Nou esdevingué la Nau.

El canonge Sanç Capdevila el fa derivar d’algun veí popular, el llinatge Arnau, el nom del qual, amb el pas el temps, hagués pogut esdevenir la Nau.

Una altre teoria podria ser que se’n diu de la Nau per trobar-se edificat sobre la gran nau que sostenia els edificis públics bastits allí en temps del romans.

En Salvat i Bové va escriure que podria prendre el nom de la Nau en commemoració de la Nau de Tamarit, que figurà en la batalla de Lepant lliurara l’any 1571, i que per aquest motiu els veïns de Tarragona li dedicaren el carrer (la qual cosa fou més endavant considerada com a improbable).

El para franciscà Andreu de Palma de Mallorca creu que el navilier, en Vilarroma, que al segle XIV vivia en el carrer del seu nom, cantonada amb el carrer dels Pintors, -ja que està documentat que el 15 de juliol de 1317 llogava a Arnau Bessa, marí de Montpellier, una barca amb sis marins i una serventa- tenia una empresa o agència marítima llogatera de naus amb algun senyal extern gravat o pintat en el seus casal. Així, i després que els pintors abandonessin amb el temps el carrer, podria molt bé succeir que la nau anunciadora d’en Vilarroma inspirés la fantasia popular, com un dia va fer-ho una destral esculpida en una pedra epigràfica de l’antic carrer d’En Çescomes, anomenat avui carrer de la Destral.

Els successius noms del carrer quedaren perpetuats en els registres gràcies als itineraris que es traçaren amb motiu de diferents circumstàncies, com ara la processó d’exèquies per la mort d’Isabel la Catòlica l’any 1504, la vinguda de l’Emperador Carles V i el príncep Felip l’any 1543, o la vinguda del Virrei l’any 1591, etc.

Al carrer de la Nau, igual que a molts altres dels carrers de l’entorn, hi varen viure il.lustres habitants i families nobiliàries que seria llarg d’anomenar. Com es veu, cada carrer té la seva petita o gran historia.

Ambròs Domingo i Murtra