LA BAIXADA MISERICÒRDIA

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.996 núm. 11, pàgina 2

El propòsit d'aquest breu espai és donar a conèixer petits fets de la història que per a molts resulten nous i per a d'altres serveixen merament de record, i la veritat és que a cada indret de la nostra ciutat trobem un motiu o altre de comentari. Avui dedicarem aquestes línies a la Baixada de Misericòrdia.

Començarem dient que l'espai que coneixem actualment amb el nom de plaça de la Font va ser anomentat el Corral pels primers cristians que ocuparen Tarragona a causa de la immundícia i la runa que van trobar en les voltes i en l'arena del Circ. Aquest espai estava separat de la part alta de la ciutat per una baixada situada entre el mur superior del mateix Circ i un portal a nomenat de Na Olivera, construït a l'extrem del carrer Major. Donat que aquesta baixada anava en direcció al Corral, va ser anomenada davallada del Corral o baixada del Corral.

Durant el segle XVI i XVII, quan els Frares Menors edificaren el seu convent a l'actual plaça de la Font -anomenada aleshores plaça de sant Francesc-, la baixada rebé el nom de Baixada de la plaça de sant Francesc. En el mateix segle XVII se li donà el nom de Baixada de Misericòrdia en honor a una imatge de la Verge de Misericòrdia, la qual no sabem ben bé on es trobava, si a la façana d'alguna casa o sobre el mateix portal de Na Olivera. Per tradició es creu que va ser trobada durant la reparació del mur d'una façana, on se li devia retre culte, i que després va ser traslladada a la Catedral i col·locada a la capella de sant Oleguer.

Durant temps la baixada no fou tal baixada, sinó que tenia unes escales que anaven des del carrer Major fins l'encreuament de la plaça dels Sedassos més o menys com ara, però que s'estenien de banda a banda. Aquestes escales es van començar a treure el 16 de desembre del 1834 per fer-ne el pendent.

Són diversos els carrers que van a parar o comencen en la Baixada de Misericòrdia: els carrers dels Ferrers, Major, Enrajolat i Trinquet Vell, les places dels Sedassos i de la Font i els carrerons de la Palma i de la Rosa, que es tancaven per la nit amb reixa fins a començaments del segle XX. Precisament, i pel que fa al carreró de la Rosa, voldria apuntar algunes dades que considero interessants al respecte de l'origen del nom.

De la matixa manera que al carrer Lleó -més pròpiament, suposo, carrer de León- no està dedicat a cap fera, sinó al general Diego de León, el carreró de la Rosa no està dedicat a cap flor. La nomenclatura del carreró data de l'any 1840 i podria ser deguda al nom d'alguna fonda anomenada de la Rosa i instal·lada en aquest lloc, o bé a la vídua Rosa Rosí, registrada als cadastres de 1809 i 1814, que vivia al carreró. També és, però, possible que es dediqués el carreró a la memòria d'una heroïna anomenada Rosa Venas, casada amb Simó Lloveras, comerciant tarragoní, amb qui va tenir tres fills, un dels quals -entre d'altres càrrecs- va ser cònsol a Veneçuela. Aquesta dona, coneguda com la "Rossa" (tot i que en realitat era morena), es va destacar el 1811 en el setge de la guerra contra els francesos i, al capdavant de la tropa, va lluitar a primera fila amb coratge, donant exemple als defensors de la ciutat, que la van considerar com a capitana. El seu comportament li va valer que se la nomenés primer subtinent de l'exèrcit, i que el rei Ferran VII, en visitar després de la guerra les ciutats que havien estat més afectades, demanés que li fos presentada i la nomenés coronel de l'exèrcit amb títol, honors i sou, renunciant ella a això últim degut a que econòmicament no ho necessitava.

Ambròs Domingo i Murtra