EL CARRER MAJOR

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.995 núm. 9, pàgina 21

Possiblement el carrer Major sigui el més vell de Tarragona. És de ben segur, el successor de l’antiga Via Triunphalis romana que anava des de l’entrada del Cic fins el primer esglaó de les escales del Capitolium –una part de les quals s’ha recuperat recentment i és a la vista pública-, per on passaven els vencedors després dels jocs fins arribar al Temple.

No hi ha dubte de que el carrer ha mantingut sempre, en totes les èpoques, una primacia sobre els altres, fins i tot en l’alctualitat, essent assenyalat en quasi tots els esdeveniments públics, religiosos i folklòrics de la Ciutat.

La importància que representava aquest carrer va promoure la urbanització d’altres a dreta i esquerra. L’historiador local Emili Morera considera que la nomenclatura d’aquests carrers se segueix que en els de la dreta tenien la llar les famílies de la noblesa i les arts professionals: el carrer el Compte, el dels Cavallers, el de l’Abat…; i en de l’esquerra els industrials de tota mena, la pagesia i els obrers: el carrer de Cuirateries, el de Calderers, el dels Pintors… D’altra banda, en le llibre del Cadastre del any 1736 es pot llegir els oficis dels qui habitaven al carrer Major: perruquer, cirugià, sastre, apotecari, sabater, llibreter, etc.

D’entre els edificis més rellevants que hi ha hagut al carrer cal destacar la casa del Pes del Rei i la Casa de la Vila.

El Pes del Rei apareix resgistrat des de molt antic, ja en el 1409. En la casa del pes tenia lloc l’entrada de mercaderies que havien de pagar un arbitri com a privilegi reial, arbitri que anava d’acord amb el pes de les destinades a la venda. Aquesta casa es trobava localitzada en el segle XIV fora del Portal de Na Olivera, o sigui a la baixada de Misericòrdia; més tard, el 1595, la seva ubicació figura "al sòl del carrer Major", cantonada amb el carrer de Cavallers.

La casa de laVila es troba també al carrer Major des del segle XVI, quan hi va ser traslladada des de la plaça del Pallol, i fins a mitjan del segle XIX en què va acabar emplaçant-se a la plaça de la Font –se’n va determinar el trasllat el 1852. Un dels costums que ha pèrdurtat com a tradició i que fa referència a l’època d’aquesta ubicació és el toc de clarins per proclamar la festa major. Donada la poca amplada que té el carrer, en lloc de tocar des del balcó els cònsols van acordar que es fes la proclamació desde el Pla de la Seu, costum que data del segle XVII.

Des de fa uns anys el Casc Antic de la Ciutat sembla revifar. Molts estaments i particulars ha han col·laborat traslladant les seves activitats i comerços a la zona, la qual cosaha fet que el carrer Major sigui avui en dia un dels llocs de la part alta més concorreguts i passejats i hagi recuperat el caràcter principal que sempre ha merescut tenir.

Ambròs Domingo i Murtra