|
EL
BARRI JUEU |
| ||||||||||
| En aquestes col·laboracions intentem tan sols el que es diu fer país – fer ciutat, recodant dates, fets, costums i curiositats referents a Tarragona. En aques cas ens referirem a un lloc ben definit a la part alta com és el barri jueu. Com se sap, els jueus visqueren des de molt antic a Tarragona. En el Llibre de Censals del 1409 ja ve registrada La Juyaría com a nomenclatura de la vella Aljama hebraica de Tarragona. Per juyaría s’entenia a l’època tota l’àrea compresa des de la plaça dels Àngels fins a la plaça d’En Rovellat, el Forat Micó i els carrers de la Portella, Talavera i el de l’Arc de Sant Bernat. També en el segle XIV trobem documentat que alguna part de la juyaría es trobava escampada pels voltants del Portal del Miracle. L’actual placeta dels Àngels, amb diferent urbanització, era la plaça principal del Call o Aljama, essent anomenada en el segle XIV i fins el XVIII "plaça dels Jueus" o "plaça de la Jueria". Pels voltants de la plaça hi havia els banys –que es tractava sens dubte d’uns banys aràbics- i L’Escola dels jueus, inclosa en el mateix lloc de la Sinagoga, que estava situada poc més o menys en el lloc que ocupa actualment l’esglèsia de la Santíssima Trinitat. Havent el rei Jaume I d’Aragó concedit a l’Aljama hebraica de Tarragona els mateixos privilegis que a la de Barcelona, el segle XIV va resultar ser un període d’un gran desenvolupament dels jueus a la ciutat, entre el quals s’hi comptaven comerciants i lletrats. Fins i tot els Cònsols de la Ciutat von contractar metges jueus per atendre els malalts recotllits a l’hospital, la qual cosa mostra una bona relació de convivència entre les comunitats jueva i cristiana. De fet, sembla que en el mateix Call hi habitaven cristians molt distingits en aquell temps, fet aquest que va decaure en el segle XVII. La porta ciclòpea que comunicava el carrer de la Portella amb el Passeig de Sant Antoni –que era la porta per on els jueus sotien a fora de la Ciutat-, quedà tapada i amagada durant molts anys, en enderrocar-se la torre de Saportella amb motiu de la construcció en el segle XVIdel nou baluard de Sant Climent, anomenat després de "Cadenes", el qual també va ser posteriorment enderrocat per la urbanització del passeig de Sant Antoni. Conseqüència de la presència jueva, va haver-hi un temps en la història tarragonina en què era costum, al passar la processó del Corpus pel carrer Assahonadors –actual carrer de Santa Anna-, barrar amb taulons totes les travesies que comunicaven amb el barri on havien habitat durant prop de quatre segles els jueus, en senyal de respecte i reverència al Santíssim. Acabarem afegint que ens complauria que tots aquests indrets que durant tan temps han estat un tan degradats i que sortosament darrerament es van millorant i revalorizant, poguessin ser ben aviat afegits a la visita turística de la Ciutat, juntament amb la informació de que en altres temps aquest mateix espai formava un nucli de carrers mig laberíntic amb noms com ara Juería, plaça dels Jueus, Forn dels Jueus, etc., noms que, tot i la seva semblança, diferenciaven ben bé cada volta y cada tros de carrer. Ambròs Domingo i Murtra | |||||||||||