GEGANTS I NEGRITOS, DES DE QUAN?

No només als més petits, a molts dels més grans també ens agrada i diverteix el ball dels gegants i negritos del nostre seguici. La presència de gegants ha esdevingut un fet indispensable en les festes i no únicament a Tarragona, és clar, ni a Catalunya, sinó a molts altres indrets de l'estat espanyol i també a molts altres països. Des de quan data aquesta tradició? La resposta no és simple i varia de cultura en cultura -també amb diferents càrregues de simbolisme. A Catalunya sembla que la seva presència es remunta almenys al segle XIV. I a Tarragona?

A Tarragona els gegants daten també de molt antic. Segons refereix Joan Salvat i Bové en el seu llibre Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal (1), encara que al segle XV a les processons hi havia elements que prenien l'aparença de gegants, els primers gegants pròpiament dits, fets amb cartró, són posteriors i van ser construïts per la confraria de fusters per acompanyar el seu "ball de gentils".

Les primeres referències escrites sobre l'existència de gegants de cartró les trobem en el Llibre d'actes del Consistori. Amb data 25 de gener de 1617 (2), i en relació amb la presa de possessió de l'arquebisbe Juan de Moncada, llegim que "la bandera dels fusters ab son ball de gegants" formava part de la comitiva. Per tant, sembla que ja podem respondre la pregunta que ens havíem formulat: els primers gegants de cartró de Tarragona van ser construïts pel gremi de fusters pels voltants de 1617.

Des d'aleshores ençà la presència dels gegants esdevé habitual en les activitats festives i cerimonials, i d'això en trobem nombroses referències en el Llibre d'actes del Consistori. Llegim, per exemple, que l'any 1624 l'entrada de l'arquebisbe Juan de Hoces va ser acompanyada per "(...) la bandera dels fusters ab son ball dels gegants ab sa música", o que el 1634 en la rebuda de l'arquebisbe Antonio Pérez hi va desfilar "(...) la bandera dels fusters ab son joch y ball de Gegants ab sa cobla de ministrils". A mitjan segle XVII el gremi dels fusters s'ajuntà amb el de boters, i en endavant les referències són a tots dos gremis. Així, l'any 1654, en la presa de possessió de l'arquebisbe Francisco de Rojas, es parla de "(...) la bandera dels fusters y boters ab son joch de Gegants", i l'any 1664, en referència a l'entrada de l'arquebisbe Juan Manuel Espinosa, es parla també de la "confraria dels fusters y boters ab sa bandera y ball de gegants y música". Els gegants ja eren almenys cinc l'any 1694, quatre gegants gentils i un de negre, els mateixos que participaren en la rebuda de l'arxiduc d'Àustria Carles (Carles III d'Habsburg) l'any 1706 en la seva visita a la nostra ciutat.

A partir del 1716, i a partir del Decret de Nova Planta dictat per Felip V, els gegants passen a pertànyer al Consell Municipal de la Ciutat, si bé el seu manteniment segueix a càrrec del gremi de fusters, que es compromet a treure'ls en les festes assenyalades a canvi d'una subvenció. Més endavant (1765) es fa un acord entre el municipi i el gremi de fusters i boters per mitjà del qual el gremi es compromet a construir quatre gegants nous i a vestir-ne un cada any.

En relació amb aquest nous gegants vull fer un comentari que a mi em resulta molt proper: els gegants són de cartró o fusta, però també, és clar, van vestits(3). En aquest sentit hi ha constància que l'any 1748 es va encarregar al sastre Joseph Ivern que renovés el vestuari dels gegants. Sens dubte que hi ha hagut moltes altres renovacions de vestits no documentades i és que, no descobreixo res nou, la roba és molt més efímera que no pas la fusta.

A partir de 1804, i per raó de la Guerra de la Independència, es van interrompre les sortides de gegants. Quan es va reprendre l'activitat gegantera els gegants ja no depenien de cap gremi, sinó directament del propi consistori.

Trobem novament documentada la presència dels gegants l'any 1825. Més endavant, el 19 de juny de 1851, festivitat de Corpus Christi, surten uns altres gegants nous, obra de l'escultor en Bernat Verderol i vestits pel taller de Francesc Sirera i per Bonaventura Hernàndez -els vestits han estat renovats en diverses ocasions, la darrera l'any 1966. Aquests gegants són els que han passejat pels nostres carrers fins a finals del segle passat, quan van ser reemplaçats per d'altres que en són còpia i que són els que veiem desfilar i ballar en l'actualitat.

Els gegants Negritos són posteriors als gegants grans, obra també de l'escultor Verderol. El Negrito sortí per primer cop el 22 de setembre de 1856 en les festes de Santa Tecla, i la Negrita el 26 de desembre de 1859, segons consta en el Llibre de actes municipals de la sessió del dia 5 de gener de 1860. Enguany precisament tots dos s'han jubilat. Les reproduccions que sortiran a partir d'ara i que hem pogut ja veure a les darreres festes, obra de l'artista tarragonina Àngels Cantos, són realment molt acurades: des d'aquí la meva enhorabona.

Ambròs Domingo i Murtra

Notes:
1. Joan Salvat i Bové: Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal. Tarragona: Ajuntament de Tarragona, 2a ed., 1971. [tornar]
2. Vegeu Salvat i Bové (1971), 56. Les referències al Llibre d'actes del Consistori del text provenen del llibre Salvat i Bové, 55-62. [tornar]
3. Com en Joseph Ivern, jo també he tingut l'oportunitat de vestir personatges tan il·lustres (vegeu http://www.tinet.org/~ambrosdm). [tornar]