ELS PRIMERS ESTUDIS GENERALS I LA UNIVERSITAT PONTIFÍCIA

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.002, núm. 23, pàgina 21

El primers Estudis generals foren creats l’any 1300 pel rei Jaume II d’Aragó, el qual va encarregar als bisbes la seva difusió. Els estudis que es donaven es reduïen a l’ensenyança de les primeres lletres, i en la nostra ciutat el lloc on s’impartien era en els baixos de la primera Casa dels Cònsols, situada en el carrer de les Escrivanies Velles. Més endavant, ja en el segle XIV, el Capítol catedralici i els Cònsols de Tarragona s’uniren i formaren el Patronat de l’Escola de primeres lletres. Aleshores l’ensenyança es dugué a terme en un edifici construït cap a 1431 ó 1432, durant la prelatura del cardenal arquebisbe en Domingo Ram, ubicat entre l’antiquíssima església de Sant Pau i el convent de les monges de la Ensenyança, de manera que al seu davant mateix quedava la part del darrera de l’eslgésia de Santa Tecla la Vella.

L’any 1569 el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, nascut a Trujillo, va fundar el primer Seminari Tridentí en el mateix lloc on hi havia l’escola. Aquest seminari es mantingué fins el 1836, any en què per efectes de la desamortització de Mendizábal i amb l’abolició de les comunitats religioses masculines i la confiscació dels seus béns, l’edifici del Seminari va passar a ser d’habitatges, els quals, als pocs anys, van quedar ruïnosos, fins a desaparèixer per complet al construir-se la Universitat Pontifícia, —l’actual seminari— en temps de l’arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila.

El mateix cardenal Cervantes, —al qual se li dedicà el carrer de Cervantes i també, en certa manera, l’església de Sant Agustí, que es posà sota l’advocació de l’Epifania o Adoració dels Sants Reis amb motiu d’anomenar-se Gaspar aquest cardenal— l’any 1572 posà els fonaments de la Universitat de Tarragona, universitat que havia de ser de caràcter mixt, és a dir, seglar i eclesiàstic, on es graduarien acadèmics en Filosofia, Teologia i Arts. La universitat fou aprovada per Gregori XIII el 15 de desembre de 1574, i la seva fundació ratificada pel rei Felip II, amb cèdula de 27 de novembre de 1588, que l’autoritzava per concedir els graus de Batxiller, Llicenciat, Mestre i Doctor.

El cardenal Cervantes morí el novembre de 1575. El seu successor, Antoni Agustín i Rojas, natural de Saragossa, persona molt culta i intel·ligent, i va continuar la seva obra i va ser, de fet, qui inaugurà la universitat l’any 1577. Succeí a Antoni Agustín, mort l’any 1586, el canonge Juan de Terés, nascut a la vila de Verdú, el qual va arribar a ser nomenat arquebisbe Metropolità de Tarragona i a la vegada virrei de Catalunya l’any 1587. Morí el 10 de juliol de 1603.

Traslladats els estudis universitaris de Tarragona a la Universitat de Cervera l’any 1842, per un decret del ministre de Governació, únicament van subsistir en la universitat de la nostra ciutat els estudis propis de la carrera eclesiàstica fins que, amb motiu de la revolució del 29 de setembre del 1869, la institució finalitzà tota la seva activitat i es tancà definitivament. L’any 1877 va començar l’enderroc de l’edifici, el qual va desaparèixer del tot l’any 1881 amb la urbanització de la Rambla Vella.

Repassant ara aquestes dades i mirant enrere en el temps, als tarragonins ens hauria de complaure haver tingut en un moment de la història una de les millors universitats del seu temps.

Ambròs Domingo i Murtra