EL CARRER ESCRIVANIES VELLES

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.997 núm. 12, pàgina 14

És conegut per molts que la major part dels carrers de la part antiga de Tarragona rèben el seu nom dels oficis o trevalls que realizaven les persones que en ells habitaven, o bé dels membres d’alguna família il·lustre que tenía la residència en el mateix carrer. En el primer dels casos que acabem de comentar sembla trobar-se el carrer Escrivanies Velles. L’existència d’un arxiu de l’any 1198 dintre de la vila antiga fa sospitar la possibilitat de quelcom d’aquesta naturalesa. S’ignora si la primera notaria civil de què tenim referència –la del notari Pere de Tarragona- estava situada en aquest indret, o si hi havia l’antiga escrivania o cúria de la ciutat. En qualsevol cas, el primer nom conegut del carrer va ser el de carrer de l’Escrivania Comuna.

El fet que s’edifiqués en aquest carrer la casa del canonge Degà fou motiu d’un canvi en la nomenclatura, i així en el segle XVI el trobem registrat com carrer del Degà. El Degà era una dignitat de la Seu documentada ja l’any 1173. Hi havia també d’altres dignitats, com ara les de Paborde, Arcedià, Cambrer, Chantre, Infermer, Hospitalari, etc., sent la de Degà aquella que s’atorgava com una distinció al canonge més antic. En el segle XIII, el 17 de febrer de 1274, l’Arquebisbe Bernat d’Olivella va instaurar novament aquesta dignitat, la va dotar d’una renda i li va assignar la setena cadira del cor a la Catedral.

Al llarg del temps, i com quasi tots els llocs a l’entorn de la Catedral, el nostre carrer ha estat un carrer distingit. Prova d’això és que al segle XIV hi trobem la primera Casa de la Vila abans de trasl·ladar-se a la plaça del Pallol, desprès al carrer Major i finalment, l’any 1852, a l’antic convent de Sant Domènech a la plaça de la Font.

En la segona meitatdel segle XVI i fins el XVIII, el carer tornà a prendre el nom de carrer Escrivanies, i des del segle XVIII fins ara se l’anomena carrer Escrivanies Velles. Bé, no durant tot el període complet, perquè els canvis de nom transitoris del segle XIX també el van afectar, i per uns anys el nom el carrer es dedicà a la memòria del governador de la Ciutat, el General González.

Podríem acabar amb un detall curiós i interessant, i és que cada racó que escorcollem té la seva petita història. A la casa del Degà també hi va viure un canonge que tenia la dignitat d’Infermer i que es deia D. Carles Gonzalo Posada. Era un dels capellans amb més coneixements d’aquell temps i un gran entusiasta de les antiguitats, i va descobrir en una vinya, molt a prop de la platja del Miracle, dues grans làpides hebraicas que va fer portar a casa seva per col·locar-les a la façana, en una finestra, fent servir per muntants dues làpides romanes. Aqustes làpides podien contemplar-se fins fa ben poc a les parets de l’edifici, actualment en obres. Esperm que un cop acabats els treballs que es duen a terme, les làpides tornin a recuperar el lloc que han ocupat durant tants anys. Les inscripcions de les làpides hebraiques són funeràries. Van ser traduïdes per P. Fidel Fita l’any 1877 i diuen així:

1.- Tomba del rabí Jayyan, fill del rabí Isaac.

Morí en (el mes) de Nisan, l’any 60. Tingui pau.

Descansi sobre el seu fèretre. ( Pertany al 1300 de la nostra era.).

2.- Aquest sepulcre es del rabí Ananías, fill de Simeón Arlabí.

Morí en la lluna ( o més ) de Yair, l’any 62. Tingui pau.

Descansi dobre el seu fèretre. ( Pertany al 1302 de la nostra era.)

Seria interessant fer també referència a tantes d’altres làpides que no s’han retirat i que encara es poden veure a les façanes d’algunes cases de la Tarragona antiga, la majoria de les quals han estat traduïdes pel P. Flórez i també pel prestigiós arqueòleg, el doctor Finestres; però això ens apartaria ja del carrer que avui ens ocupa.

Ambròs Domingo i Murtra