LA TORRE DELS ESCIPIONS

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 2.003

A pocs kilòmetres de Tarragona, a mà esquerra en direcció a Barcelona, destaca un monument sepulcral conegut, com se sap, amb el nom de Torre dels Escipions.

El monument està construït amb grans pedres sense cap mena de material que les lligui i consta de tres parts ben diferenciades: la base, el cos principal i la part superior, que està mig enderrocada. La seva forma és quadrangular. En la cara orientada al mar, dins la part central, destaquen dues figures que Pons d’Icart va descriure dient que "encara que el vent del mar les hagués desgastat, es nota molt bé que el seu posat és de tristor." Van vestides amb robes militars; l’una té la cama esquerra sobre la dreta, el braç esquerre sota el dret i la mà dreta a la galta en posició d’aguantar-se el cap. L’altra figura està exactament en la mateixa posició, però orientada en sentit invers.

Pons d’Icart continua explicant que entre les dues estàtues o personatges hi havia una pedra de marbre amb una inscripció que Fra Francisco Jiménez de Cisneros, cardenal d’Espanya i confessor i conseller llarg temps de la reina Isabel la Catòlica, s’endugué —no se sap si a Roma o a Castella. Creia Pons d’Icart que aquella inscripció donava veritable certesa del que era la Torre i de per què va ser edificada. Això no obstant, altres historiadors afirmen que el cardenal Cisneros mai no va venir a Catalunya, de manera que no hauria pogut ser mai a Tarragona ni, en conseqüència, manllevar la pedra de marbre.

D’una inscripció continguda en dues ratlles escrites en les pedres únicament s’ha pogut deduir el caràcter funerari que representa el monument. Tal i com succeeix amb freqüència, amb el pas del temps s’han format opinions diverses —sense cap garantia de certesa— al respecte de quines persones il·lustres van ser els dedicataris del monument, i només la veu popular l’ha designat com a tomba dels Escipions.

El primer crític que va rebutjar aquesta tradició va ser l’Arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, qui va creure que els desastres de les batalles en les quals van morir els germans Scipions (refugiats en una torre que va ser encesa i abrasats tots el defensors) haurien fet molt difícil, si no impossible, que les legions romanes poguessin aplegar els cadàvers dels seus generals confosos amb els dels seus soldats i portar-los a Tarragona. D’altra banda, i com donant suport a aquesta tesi, val a dir que Publi Corneli Escipió, fill i nebot dels generals, va esperar a celebrar els funerals del seu pare i oncle a Carthago Nova, és a dir, a Cartagena, un cop conquerida la ciutat.

Una altra possible explicació de l’origen de la construcció és que en aquest lloc existís una mansió, donat que es van descobrir vestigis d’edificacions menys consistents que la torre. I no ha de ser menystinguda la idea segons la qual podria molt bé haver succeït que el propietari, bé per pertànyer a la família dels Escipions, bé per admirar-los, els dediqués aquest record. I també podria donar-se el cas, és clar, de ser un veritable sepulcre d’alguna família tarragonina d’aquell temps sense cap relació amb els personatges Escipions.

Tot plegat, i independentment de quina sigui la teoria correcta pel que fa a l’origen del monument, el més interesant és que, sent la nostra ciutat patrimoni de la humanitat, puguem anar conservant i millorant aquests testimonis tan singulars que formen part de la nostra història.

Ambròs Domingo i Murtra