LA PLAÇA DE LES COLS I EL CORRELÓ DE SANT MAGÍ

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.998 núm. 15, pàgina 13.

És encisador conèixer els indrets, racons, detalls, carrerons i capelletes de la nostra ciutat. I els de la Part Alta tenen un traçat tan sigular que els fa, quant menys, força atractius.

Una de les places més típica i coneguda és la de les Cols. Es troba entre els carrers de la Civaderia i el de Merceria, al cap del carrer Major i als peus de les escales de la Seu. A principis del segle XV, l’any 1409, se cita com plaça de la Verdura per raó del mercat allí existent de fruïts del camp, i per aquesta mateixa raó es anomenada també en els registres de l’any 1497 amb el nom de plaça de les Cols.

Pel que se sap referent a aquest indret, es pot deduir que la plaça era abans més petita i que s’ha anat engrandint en diferents ocasions al llarg del temps. Són prova d’aquests progressius engrandiments els diversos acords que trobem documentats dels Cònsols de la ciutat, com per exemple el del 7 de maig de 1597, pel qual es compren algunes cases per poder ampliar la plaça.

El fer de trobar-se prop l’escalinata de la Seu –anomenada també grades o grasses-, donà peu en el segleXVI a una altra variant en la nomenclatura. Així, la plaça va passar a denominar-se plaça de les grasses de la Seu. Aquest nom, però, no es va mantenir fins el segle XX, perquè en el segle passat es troben alguns registres que la designen novament com a plaça de les Verdures.

El 27 de setembre de 1931, per acord de l’Excm. Ajuntament de la Ciutat, es posà una placa de marbre artísticament treballada que donava a la plaça el nom de Santiago Rusiñol, en deferència al reconegut literat i pintor que en la primavera de 1925 honorà la Tarragona d’aquell temps no tan sols amb el seu sentit literari, sinó també amb la llum i el color donat als seus pinzells.

Pel que fa als edificis que hi ha hagut a la plaça, d’alguns en tenim constància a través de gravats. Per posar-ne algun exemple, segons ens mostra el dibuixant Laborde –de qui són bona part dels gravats coneguts del segle passat-, a la plaça de les Cols, a la cantonada amb les escales i amb el portal al carrer de les Escrivanies Velles, hi hagué un casal molt característic que mostrava per la part de fora una escala de cargol que comunicava des del primer pis fins a les golfes, curiositat reproduïda en la làmina anomenada de les grasses de la Catedral.

Les persones que han habitat en aquesta plaça han pertangut a diferents estaments socials, com ara canonges, doctors, argenters, revenedors… L’any 1736, per posar un cas, la senyora Marquesa de Tamarit hi tenia una casa llogada amb sis portals. I en el Cadastre del mateix any hi ha fins a sis adroguers registrats a la plaça, els quals solien tenir com a patrona la Purissima Concepció, i els revenedors a Sant Pons.

La plaça de les Cols ha figurat com lloc destacat en els itineraris de gairebé totes les processons, recepcions i esdeveniments lúdics o polítics de tot temps. És també coneguda arreu com una plaça important dins del món casteller.

El carreró de Sant Magí no té potser avui dia el lluïment curiós que li donava el dens tramat que tenien fa uns segles els carrers del seu entorn. De tot aquell traçat mig laberíntic sols resta actualment el petit carreró, el qual es troba registrat per primera vegada el segle XVI en el Capbreu de Santa Clara, de 1570, i on se l’anomena d’en Papiol. Com quasi tots els carrers de l’època, se suposa que la nomenclatura es deuria al cognom d’alguna persona popular del voltant. És ja en el segue XVII, però especialment en la segona meitat del segle XVIII, quan ve designat el carreró amb el nom de Sant Magí, degut sens dubte a la tradicional devoció popular al Sant. Des de l’any 1843 figura en el nomenclàtor amb el nom de carreró de Sant Magí.

Se sap que a l’edat mitjana la devoció espiritual es manifestava de vegadees adossant capelletes a les façanes e les cases, algunes de les quals han perdurat fins els nostres dies. En l’arc que hi ha en el carreró de Sant Magí es troba precisament una d’aquestes capelletes dedicada al Sant miraculós. La primitiva escultura era una bellíssima talla del segle XVII que desaparegué.L’any 1940 es reconstruí la capelleta, que fou restaurada novament en el 1967. La imatge del Sant, obra dels artistes Marcel Riera Pamies i Josep Riera Güell, destaca d’entre unes rajoletes i rep la llum d’un típic fanal que, amb gust, atrau sens dubte l’atenció de qui amb disposta simpatia passeja per aquests ara revaloritzats carrers de la nostra benvolguda Part Alta de la ciutat.

Ambròs Domingo i Murtra