EL CARRER DE CAVALLERS

Publicat en el Butlletí del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, 1.999 núm. 17, pàgina 10

El propòsit d’aquestes col·laboracions ha estat sempre incitar a conèixer millor els indrets i els fets tarragonins amb l’ànim de fer-los populars. Aquest cop ens referirem a l’estudi que va fer el recordat Sr. Joan Salvat i Bové, bon amic que fou del qui subscriu, relatiu al carrer de Cavallers.

Tot sembla indicar que el primer nom pel qual es va conèixer l’actualment anomenat carrer de Cavallers va ser carrer de Bernat d’Olzinelles, doncs així el trobem registrat en els annals de Catalunya del segle XIV, on consta l’itinerari dels carrers per on va passar la processó que va traslladar el Braç de Santa Tecla, patrona de Tarragona, de Constantí fins a aquesta ciutat en el mes de maig del 1321. Bernat d’Olzinelles era cavaller, doctor i vicecanceller del rei En Jaume. Se’l considerava l’home més ric de la ciutat i tenia una renda de cent mil sous, suma que per aquell temps era molt considerable.

El nom del carrer el trobem altre cop en documents del segle XV, en els llibres d’actes del Consolat, on es refereix el recorregut fet a cavall pel rei En Ferran d’Antequera en la seva entrada a Tarragona el 22 de novembre del 1412. Aquest recorregut, es diu, passà pel carrer d’en Ulzinelles. Això no obstant, el nom del carrer que trobem documentat a la primera meitat del segle XV no és ja el de Bernat d’Olzinelles, sinó el del seu fil Joan d’Olzinelles, home ben diferent al seu pare perquè, si bé de caràcter animat i bon guerrer, es coneix que va tenir tants deutes que va ser obligat a desprendre’s dels seus béns i a subhastar-los.

A la segona mietat del segle XV el carrer va anomenar-se d’en mossèn Çaportella. Bernat Çaportella va fugir de Barcelona i es va instal·lar a Tarragona pels voltants de l’any 1463 donant suport a la causa del rei En Joan II. Va ser l’ùnic diputat de la Generalitat de Cataluya a la ciutat i va constar con a senyor de Vilaseca de Solcina fins l’any 1518, quan el seu fill Gaspà va cedir la jurisdicció d’aquell terme que fins aleshores havia conservat la família.

És a principis del segle XVI quan el carrer canvia el nom de mossèn Çaportella pel de carrer dels Cavallers. Sembla que el nom li ve per estar aleshores habitat bàsicament per persones representatives i aristòcrates de la ciutat, tot i que com que en alguns documents hi figura el nom de Bernardus Caballarius s’ha dubtat també si el nom actual podría ser degut a la presència en el carrer d’un personatge amb un tal cognom. Així, l’any 1514 el trobem ja documentat amb el nom de carrer dels Cavallers amb motiu de l’entrada oficial a Tarragona de l’Arquebisbe Alfons d’Aragó, el 29 d’abril de l’esmentat any.

El carrer s’ha distingit quasi sempre, com també succeeix amb els carrers d’en Granada, de la Destral o de la Nau, per ubicar-s’hi cases senyorials, com ara les de mossèn Castellví, Salvador Puig, la de la vidua Comes, del notari Creus, etc. en la primera visita de l’emperador Carles V se sap que fou precisament la casa de l’abat Soldevila –avui casa Castellarnau- l’elegida per a seva l’estada. Si ens remontem només fins al segle passat, trobem en el carrer les cases dels Marquesos de Montoliu i de Vallgornera, barons de Foxà, dels Castellarnau, Ixart, Besora i Batlle, etc., algunes de les quals han estat recuperades profitosament com a museu (la casa Castellarnau) i com a Conservatori de Música (la casa Montoliu), i restaurades amb veritable encert.

Ambròs Domingo i Murtra