ALGUNS CARRERS QUE HAN PASSAT A LA HISTÒRIA

A la part alta de Tarragona, com també en altres indrets de la ciutat, hi ha hagut una sèrie de carrers que han anat desapareixent amb el pas dels anys com a conseqüència de les modificacions efectuades en diferents èpoques per millorar la urbanització de la ciutat. Són carrers els quals, per bé que el seu nom ens pugui resultar familiar, molt probablement no sabríem on situar-los.

Un d'aquests carrers que ara ja no existeix és el carrer d'en Montoliu. Se sospita que aquest carrer hauria pogut molt bé ser un tros de la Baixada del Roser. L'establiment dels Montoliu a Tarragona data de molt antic: ja en el segle XIII figuren a la llista de priors de la Seu diversos personatges amb aquest cognom. N'Antoni Montoliu està documentat com a habitant de la zona l'any 1428, encara que és més probable que qui li donés nom al carrer fos en Galceran de Montoliu, el qual l'any 1319 ostentava la dignitat de paborde.

Un altre carrer que es troba en idèntiques circumstàncies és el de Na Creus. Podria tractar-se de l'actual carrer de la Guitarra -urbanitzat d'una altra manera amb anterioritat a la construcció del convent de les Carmelites. Na Creus possiblement era algun individu popular de la barriada, doncs se sap que en el segle XV els Creus ja vivien a Tarragona.

Un altre antic carrer desaparegut és el de les Escoles, que anava des del carrer Puig dels Pallars fins als solars d'en Rofí, on s'aixecà en el segle XVII el convent de les Carmelites Descalces. Si fem cas als historiadors, sembla que el primer nom d'aquest carrer fou el d'en Pons. Se sap que en Joan Pons viva l'any 1497 a les Escoles, nom que prengué posteriorment l'àrea urbana de solars compresa entre la plaça de Sant Joan i el convent de l'Ensenyança pel fet d'haver-se establert en aquest lloc l'Estudi o Escola de Tarragona. El nom d'aquest carrer va canviar durant un temps en el segle XV pel de carrer de Les Escoles Noves fins que més endavant passà a denominar-se carrer de L'Estudi Vell, la qual cosa fou deguda a la fundació de la Universitat de Tarragona l'any 1572 pel cardenal Cervantes de Gaeta. La universitat, com se sap, s'ubicà a la Rambla Vella.

Un altre carrer transformat fou el de l'Estret de Sant Pau. En aquest carrer es trobava situada la capella dedicada a l'apòstol la qual, amb la modificació urbana, quedà inclosa dins l'edifici del Seminari, i el carrer passà a anomenar-se carrer Sant Pau.

El carrer de Cabiscol era el que en el segle XVI anava des de l'Estret de Sant Pau al Portal del Carro -per darrera de l'Ensenyança. També se'l conegué com carrer dels Ermitans i carrer de la Cartoixa. Quan es va construir el Seminari el carrer va desaparèixer, i igualment dues voltes que s'enderrocaren anomenades de Cabiscol, que estaven situades a l'actual carrer de Sant Pau, entre el Seminari i l'Ensenyança.

Són, com es pot comprendre, molts altres el carrers desapareguts, com els de Santa Teresa, Carniceries i Tras Carniceries (per fer-hi la Plaça del Fòrum, a la fotografia), etc. En realitat aquest és un fenomen força normal en la part vella de moltes ciutats, la fesomia de les quals evoluciona d'acord amb les necessitats urbanístiques del moment. Per posar un exemple actual, podem veure com on hi havia el col·legi de Jaume I s'està construint un morderníssim pàrking en una zona on anys enrera poc ho podíem preveure. Posteriors adequacions urbanístiques poden produir que, amb el temps, ¿per què no?, haguem de recordar com a carrers que han passat a la història alguns que ara són ben reals i transitables, com els de Puig dels Pallars o el de Llorer. També aleshores ens diran que a la part alta de Tarragona hi ha hagut una sèrie de carrers que han anat desapareixent, amb el pas dels anys.

Ambròs Domingo i Murtra

Font: P. ANDRÉS DE PALMA DE MALLORCA, O.F.M. Cap.: Las calles antiguas de Tarragona, (2 vols.) Diputación Provincial de Tarragona, Tarragona, 1956.